Els eurodiputats electes de JxCat Carles Puigdemont i Toni Comín han acusat l’Eurocambra de “defugir” la seva responsabilitat en “negar-se” a respondre cap de les quatre cartes on denuncien que l’Estat espanyol ha comès “irregularitats” a l’hora de determinar si podien assumir el mandat o no. En la darrera missiva enviada el passat 24 de juny tots dos exigien al president de la cambra, Antonio Tajani que “adoptés totes les mesures necessàries amb caràcter d’urgència per garantir” els seus “privilegis i immunitats” com a eurodiputats electes. “Si no rebem una resposta el dia 25 de juny, entendrem que ha rebutjat fer valer la nostra immunitat”, assegura la carta.
JxCat defensa que el silenci de l’Eurocambra “no estalviarà una resposta de les autoritats judicials europees” en aquest cas. De fet, per poder presentar un recurs directament al Tribunal de Justícia de la UE al·legant “omissió” de responsabilitats d’una institució europea cal que es reclami primer a aquesta que actuï. Puigdemont i Comín argumenten que aquest fet pot “establir un precedent” que “permetria als Governs dificultar o impedir l’accés dels dissidents i opositors polítics a una representació parlamentària” al Parlament Europeu. “Seria un cop a la democràcia que Europa no pot assumir sense serioses conseqüències negatives”, reivindiquen.
Les cartes
Les missives enviades tant pel seu equip jurídic, els mateixos afectats, com per l’eurodiputat sortit Ramón Tremosa també van adreçades al secretari general, Klaus Welle, i al president de la comissió d’afers legals del Parlament, Pavel Svoboda. En aquestes s’informa de les decisions de la Junta Electoral sobre el seu cas i la negativa del Tribunal Suprem a aixecar la seva ordre de detenció per poder anar a Madrid a recollir l’acta.
Vies per arribar al TJUE
Un ciutadà o empresa de la UE només pot presentar una queixa directament davant del TJUE en cas que una institució de la UE, per exemple l’Eurocambra o la Comissió Europea, hagi adoptat una decisió que l’afecti directament. Tanmateix, existeix la possibilitat de recórrer a Luxemburg en un cas d’omissió. És a dir, que la inacció d’una institució de la UE en una situació determinada d’àmbit europeu hagi perjudicat un particular o una empresa. En tal cas, però, cal que l’afectat reclami abans a la institució europea que actuï.
L’altra via de recurs al TJUE és la presentació d’una qüestió prejudicial a través d’un tribunal estatal. Totes les instàncies judicials d’un estat membre de la UE poden preguntar dubtes sobre l’aplicació i interpretació del dret europeu al TJUE, si ho consideren oportú. Només les altes instàncies judicials en què els afectats després ja no puguin apel·lar a una altra superior estan obligades a presentar una qüestió prejudicial a Luxemburg si una de les parts ho demana. Això sí, cal que el cas estigui vinculat amb el dret de la UE.
La defensa de Puigdemont denuncia que “certes persones que manen a l’Eurocambra no actuen d’acord amb la llei europea”
L’advocat Simon Bekaert, de l’equip jurídic internacional que defensa Carles Puigdemont, assegura que hi ha “certes persones que manen a l’Eurocambra que no estan actuant d’acord amb la llei europea”. En una entrevista des de Brussel·les, Bekaert avisa que el fet que l’Eurocambra refusi remeiar la situació de Puigdemont i Comín no responent a les seves queixes per escrit “va en contra els reglaments europeus”. En aquest sentit, el lletrat flamenc espera que no faci falta recórrer el veto als dos eurodiputats electes a una instància com el Tribunal de Justícia de la UE però adverteix que estan a punt per actuar si cal.
“Estem preparats per fer tots els passos necessaris si el president de l’Eurocambra i els membres de la Mesa segueixen sense respondre les nostres cartes”, afirma.
Segons ell, tenen coneixement que hi ha forces del Parlament Europeu i la seva administració que “estan intentant impedir” que tant Puigdemont com Comín ocupin els seus escons el 2 de juliol. Sobre si esperaran o no fins al dia 2 per emprendre accions legals en l’àmbit europeu, Bekaert es limita a dir: “Veurem”.
Acudir o no a alguna instància internacional i l’estratègia legal, insisteix, dependrà “de com reaccioni o no reaccioni el Parlament Europeu” a les missives enviades els darrers dies. “Esperem que tinguin en consideració els arguments que hem donat i que compleixin amb la llei europea”, assenyala. En aquest sentit, destaca que no només és un afer jurídic, sinó que també es tracta de “credibilitat i legitimitat”.
“Si Puigdemont i Comín no poden ocupar els seus escons, la institució perdrà legitimitat com a institució democràtica”, alerta, en un moment en què, segons ell, “hi ha molta gent que ja ha perdut la fe en les institucions europees”. En tot cas, assegura que si arriba el punt en què han d’acudir al tribunal de Luxemburg demanaran una “resolució ràpida” perquè “és molt el que està en joc”. “No es tracta ja de Catalunya, de la independència, sinó un afer més gran: la legitimitat del Parlament Europeu com a institució i que hi ha gent intentant impedir els eurodiputats electes prendre el seu escó”, denuncia.
Per al lletrat, la llei europea és “molt clara en una cosa: que els membres de l’Eurocambra no representen el seu país sinó els ciutadans que els han votat”. Així, recorda, la legislació europea diu “clarament” que el Parlament Europeu “ha de tenir en compte els resultats de les eleccions i basant-se en els resultats ha de declarar les persones electes com a membres de la cambra”. A banda, explica, també recull que tots els membres de la cambra “han d’actuar de forma personal i sense lligams”. En aquest sentit, considera que el fet que se’ls obligués acatar la Constitució “és clarament una violació d’aquests principis”. “No hi ha cap altre eurodiputat de cap altre país que hagi d’anar al seu país a fer un jurament de lleialtat, per tant és molt clar que és una condició il·legal”, conclou.
