El president de la Generalitat exiliat, Carles Puigdemont, i els eurodiputats de JxCat, Toni Comín i Clara Ponsatí, afronten la setmana vinent dues vistes clau al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) per validar o invalidar la seva immunitat parlamentària.
La defensa vol demostrar que l’Eurocambra no va defensar la immunitat dels independentistes catalans davant de les euroordres del jutge espanyol Pablo Llarena i que els suplicatoris que va aprovar després es van tramitar de forma irregular. Cal destacar que molt probablement mantindran la immunitat de forma cautelar, però caldrà esperar la decisió ferma del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre aquesta immunitat perquè els jutges belgues es puguin pronunciar sobre les euroordres.
Demanda contra Sassoli
El pròxim dijous 24 de novembre, el TGUE celebrarà la vista sobre la demanda de Puigdemont i Comín contra el rebuig de l’aleshores president del Parlament Europeu, David Sassoli, a la petició de protecció d’immunitat que va presentar l’eurodiputada d’ERC Diana Riba en nom d’ells dos.
La demanda busca anul·lar la decisió de Sassoli de no plantejar la defensa de la seva immunitat com a eurodiputats davant de les ordres europees de detenció i entrega (OEDE) emeses pel Tribunal Suprem just després de la sentència de l‘1-O. La defensa de Puigdemont i Comín recorda que el juliol passat els mateixos magistrats del TGUE ja van sentenciar que tots dos eren eurodiputats des del 13 de juny del 2019, quan es va fer oficial la llista d’eurodiputats espanyols electes, malgrat que no van poder prendre possessió efectiva del càrrec fins al gener del 2020.
El suplicatori de Llarena
Així mateix, el divendres 25 de novembre, se celebrarà la vista més important, que es preveu que s’allargui tot el matí i fins a primera hora de la tarda. Es tracta sobre la pretensió de Puigdemont, Comín i Ponsatí d’anul·lar la decisió del Parlament Europeu d’accedir al suplicatori demanat per Llarena. Segons la defensa dels eurodiputats, el Parlament Europeu també ha de respondre si abans havia aixecat la immunitat a membres de la cambra en circumstàncies similars, ja que ha recopilat més de 180 suplicatoris des dels anys 70 i no han trobat precedents semblants.
Crítiques a la JURI i sospites de parcialitat
Els representants legals de l’Eurocambra també han de respondre diverses qüestions que no han respost. La defensa critica que la comissió d’afers jurídics del Parlament Europeu (JURI), presidida per l’eurodiputat de Cs Adrián Vázquez, va rebre uns 11.000 fulls en diversos idiomes de la defensa de Puigdemont i Comín i en 24 hores va respondre que ja l’havia tingut en compte.
La defensa dels tres eurodiputats al·legarà diverses irregularitats del procediment suplicatori. Una de les primeres i principals és la falta d’imparcialitat de la mateixa comissió, ja que el seu president és membre de Cs i ha expressat sovint opinions contràries als independentistes, i el ponent de la resolució era Angel Dzhambazki, ultradretà búlgar proper a Vox, que ha estat acusació popular en diversos judicis contra independentistes com el del Suprem.
També al·legaran la vulneració de drets fonamentals per part de Llarena, com la seva falta de competència per investigar-los. Aquesta al·legació també la van fer els independentistes que van acabar sent jutjats i condemnats, i és un dels seus arguments davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans en el recurs contra la sentència del Suprem confirmada pel Tribunal Constitucional. Així, consideren que no es pot aixecar la immunitat dels eurodiputats si es vulneren els seus drets fonamentals i ho ha de fer el jutge predeterminat per llei.
Denúncia de la persecució
Igualment, denunciaran la persecució política als independentistes per part de l’estat espanyol, al·legant que la justícia ha intentat adequar els fets de la tardor del 2017 a diversos preceptes legals: primer la rebel·lió, després la sedició i ara uns suposats desordres públics agreujats. Entremig s’ha indultat els empresonats. Tot això fa evident, segons la defensa dels independentistes, que l’estat espanyol maniobra per acabar jutjant i condemnant tots els líders del ‘procés’ per la via que sigui.
Actualment, els tres eurodiputats tenen immunitat a tota la Unió Europea excepte a l’estat espanyol, que manté vigent una ordre de detenció contra ells. Per això, la defensa pretén que l’anul·lació del suplicatori serveixi també per ampliar la seva immunitat a dins d’Espanya. Segons la defensa, el Tribunal Suprem no pot distingir segons l’origen dels eurodiputats.
Què pot passar?
Si el TGUE dona la raó al Parlament Europeu, les mesures cautelars que mantenen la immunitat seguirien vigents, es presentaria un nou recurs i s’allargaria el procés. En canvi, si el TGUE dona la raó als tres eurodiputats independentistes, només podrà presentar recurs el Parlament Europeu, ja que l’estat espanyol és una part adherida o subordinada a l’Eurocambra.
La previsió de la defensa és que la sentència surti a tot tardar a principis de març, abans de la decisió del TJUE sobre les prejudicials presentades per Llarena, decisió que podria donar els criteris a seguir per la justícia belga sobre les euroordres. Alhora, el Parlament Europeu podria iniciar altre cop el procediment suplicatori contra tots tres.
Les prejudicials
Sobre les qüestions prejudicials presentades per Llarena al TJUE respecte a Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig, l’advocat general va opinar al juliol que Bèlgica s’havia excedit en denegar l’extradició de Puig i en qüestionar la idoneïtat de Llarena.
A més, la defensa dels exiliats vol introduir nous elements perquè l’alt tribunal europeu els tingui en compte i que s’han conegut després de la vista, com l’espionatge als advocats dels independentistes. També volen invocar nous arguments perquè asseguren que l’advocat general va introduir aspectes nous que no s’havien debatut en la vista prèvia i que anteriorment i des d’aleshores fins ara s’han dictat sentències que contradiuen la versió de l’advocat general.
La decisió de Tajani de no deixar-los entrar a la cambra
D’altra banda, el juliol passat el TGUE va desestimar la demanda de Puigdemont i Comín contra la decisió de l’aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, de no deixar-los entrar a la cambra europea fins el 13 de gener del 2020. Al setembre es va presentar recurs davant del TJUE, que ara l’ha d’analitzar.
