L’expresident Carles Puigdemont ha recorregut la decisió del Tribunal de Comptes d’ampliar el termini fixat aquest dimecres als 34 excàrrecs de la Generalitat que hauran d’abonar la fiança de 5,4 milions d’euros que els reclama en concepte de responsabilitat comptable pel presumpte ús irregular de fons per a les anomenades ‘ambaixades catalanes’ i el Diplocat entre el 2011 i 2017. Sol·licita a l’òrgan que reconsideri el seu posicionament i ampliï el termini per transferir les quantitats.
El recurs es presenta amb independència de l’anunci del conseller d’Economia, Jaume Giró, que la Generalitat finalment recorrerà a l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir les fiances. Per ara, el tribunal comptable no ha informat de manera oficial de la recepció d’aquestes quantitats i els afectats tenen de termini fins aquesta mitjanit.
La defensa de Puigdemont assenyala en l’escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, que no aconsegueix entendre com els quinze dies que s’han concedit per presentar les fiances es poden considerar un termini raonable i suficient per dipositar la quantitat exigida directament a l’expresident, que ascendeix a un total de 2.085.507,80 euros.
“En efecte, davant l’absència total i absoluta d’argumentació que pugui aclarir a aquesta part els motius que han portat a denegar la sol·licitud d’ampliació del termini atorgat, no queda sinó entendre que ens trobem davant una resolució sens dubte immotivada i desproporcionada i, sens dubte, causant d’indefensió”, assenyala l’escrit de l’advocat Gonzalo Boye.
DUPLICITAT DE FIANCES
Segons el parer del lletrat, la liquidació provisional del tribunal –que pretén assegurar les quantitats a les quals els excàrrecs independentistes podrien ser condemnats en el futur judici comptable– vulnera a més el principi ‘ne bis in idem’, perquè sanciona els mateixos fets que ja van generar l’obligació d’un fiançament en relació amb el procés independentista jutjat al Tribunal Suprem.
Igualment, es denuncia vulneració a la tutela judicial efectiva, del dret a la defensa, a un procés contradictori i a la presumpció d’innocència; a més del principi d’igualtat d’armes. Tots aquests arguments, que es desenvolupen de cara a un futur procediment davant la justícia europea, hauria de suposar la nul·litat de tot el que s’ha actuat segons el parer de la defensa de Puigdemont.
En l’escrit incideix que s’ha privat aquesta part del seu dret a la defensa durant tota la instrucció de la causa, mentre s’anaven practicant diligències que no podia conèixer, “actuant com si s’hagués dictat un veritable secret de les actuacions”.
A més, l’escrit qüestiona la delegada instructora, de qui assenyala que ocupa un lloc de treball proveït pel sistema de lliure designació, la qual cosa afirma “resulta palmàriament incompatible amb el dret a un tribunal independent i imparcial”.
“En aquestes condicions, el fet d’ocupar un lloc de treball proveït pel sistema de lliure designació resulta incompatible, des del punt de vista de la independència jurisdiccional, amb la instrucció d’unes actuacions prèvies integrades en el procediment d’enjudiciament comptable, la qual cosa vulnera el dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió, al jutge ordinari predeterminat per la llei, com també a un procés amb totes les garanties”, insisteix.
