L’exconseller de Cultura i exiliat pel procés, Lluís Puig, entén que l’amnistia pugui incloure els policies espanyols que van actuar a Catalunya durant l’1-O, “agradi més o menys”. En una entrevista amb l’ACN, Puig diu que no és un expert però que l’amnistia haurà de “delimitar una tipologia de presumptes delictes” i incloure tothom que hi encaixi. “No veig manera que es puguin diferenciar un cop de porra de la policia amb haver cremat un contenidor al carrer”, afirma el polític de Junts. “No és una concessió, sinó la forma de funcionament del sistema judicial. No som uns més bons o dolents, cadascú sabrà el que va fer i quan”, assenyala. Puig es mostra “esperançat” amb l’opció de l’amnistia i nega tenir “por” a una repetició electoral.
“Cal establir les bases, a partir de l’amnistia i de la mediació neutral, per a un diàleg de futur, per anar millor tothom, no només uns quants, siguin catalans o espanyols”, assenyala el conseller de Cultura de l’1-O.
“D’alguna manera s’haurà d’afinar la tipologia dels delictes. Si en la definició entren els policies o no, ells sabran, no m’amoïna pas gaire”, afegeix Puig, que puntualitza que si, per exemple, s’amnistien els delictes a Internet durant el procés, s’hauran d’amnistiar tant els ‘hackers’ que atacaven webs espanyoles com els que ho feien contra webs independentistes.
Amnistia, català i autodeterminació
Lluís Puig defensa les tesis presentades per l’expresident Carles Puigdemont a Brussel·les i remarca que abans d’una hipotètica investidura de Pedro Sánchez cal aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, l’amnistia, i un compromís per a negociar l’autodeterminació que inclogui la figura d’un mediador.
“No són exigències ni línies vermelles”, defensa Puig, que considera que les peticions de Junts són les “normals” per assentar les bases de la resolució del conflicte. “Un diàleg no pot ser amb una persona dalt d’un pedestal i l’altra sense micròfon i a l’exili, tots han d’estar al mateix nivell”, apunta.
Puig celebra que ja sigui “gràcies a l’aritmètica, els compromisos d’Europa o la persistència” de JxCat, l’actual camp de joc és el del “diàleg”. Amb tot, lamenta la dificultat de “canviar les inèrcies, dinàmiques i discursos de catalanofòbia” de part d’una classe política espanyola “vella” representada per Aznar, Guerra o González, i avisa que els independentistes s’han de mantenir ferms.
“No ens pot fer por tornar a repetir eleccions al gener. Si el resultat és que ja no som tant determinants, no passa res, el problema de la relació Catalunya-Espanya seguirà existent, no som nosaltres els que tenim aquesta pressió”, avisa Puig.
L’exconseller de Cultura destaca els passos endavant per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, però avisa que també cal treballar a Catalunya per evitar que la llengua vagi enrere.
“Ens hem relaxat tots plegats, pensant que amb la immersió ja n’hi havia prou, quan resulta que no hi havia immersió. Hi era en paper, però no ‘de facto’”, es queixa l’exconseller, que reclama més recursos públics per aprendre la llengua catalana.
“No podem pensar que la gent aprendrà català com una margarita que floreix al mig d’un prat, s’han d’aportar recursos”, destaca.
Petició d’extradició
Lluís Puig és a l’exili des del 2017, i fa uns dies la fiscalia del Suprem va demanar al jutge Pablo Llarena que reactivés la seva euroordre. L’exconseller afronta la possibilitat de tornar als tribunals amb total “serenitat”.
“Confio que Bèlgica digui que tot això ja està jutjat”, defensa Puig, que recorda que els tribunals de Brussel·les van rebutjar la seva euroordre argumentant que se li vulneraven drets fonamentals. “No ha variat res, ni l’acusació ni la defensa”, apunta l’exconseller, que recorda que ell sempre ha estat acusat de malversació i desobediència, amb una petició d’entre 6 i 12 anys de presó, que no ha canviat per la reforma del codi penal.
“Em continuo sentit ben protegit en l’espai europeu lliure de justícia”, apunta Puig, que creu Llarena no vol “córrer” a redactar una nova euroordre contra ell perquè estarà davant “d’un nou fracàs”. Amb tot, l’exconseller descarta tornar a Catalunya mentre pesi sobre ell “l’espasa de Damòcles” d’una petició de presó de fins a 12 anys. “Seria una insensatesa”.
Després de prop de sis anys a l’exili, Puig diu que no es penedeix d’haver assumit la conselleria de Cultura el 2017, on va ser només uns quatre mesos. “Ho tornaria a fer ara mateix”, conclou.
