L’Associació de propietaris d’habitatges contra la inseguretat jurídica (Aprovij), creada la tardor passada, s’ha concentrat aquest dissabte a Barcelona per exigir la derogació del decret 11/2020. S’oposen a aquest decret, que el govern espanyol va impulsar en el marc de la pandèmia de la covid-19 per suspendre els desnonaments en casos de famílies vulnerables, i reivindiquen que no es prorrogui més. Reclamen “seguretat jurídica” i acabar amb les “inquiocupacions”. Una cinquantena de persones han assistit a la convocatòria a plaça Sant Jaume amb pancartes com ‘El propietari no és l’escut social’ o ‘El problema del lloguer no és el propietari, és el decret 11/2020. L’associació ha convocat també concentracions a altres ciutats de l’Estat.
Kathy Diaz, presidenta d’Aprovij, recorda que el decret es va impulsar en plena pandèmia del coronavirus i denuncia que des de llavors s’ha prorrogat onze vegades amb “excuses” diverses. “Qualsevol excusa va bé al govern per prorrogar el decret”, ha indicat en declaracions als mitjans. Apunta que el decret impedeix fer fora una persona si és vulnerable i critica els criteris que marquen aquesta vulnerabilitat. “Vulnerable per a aquest govern és algú que cobra menys de 1.800 euros, té un menor a càrrec o és major de 60 anys, per tant, tots som vulnerables”, ha afirmat.
“Han posat el propietari com el dolent”, s’ha queixat Diaz, que ha apuntat que per al govern espanyol els vulnerables “valen més” que les escriptures de les seves propietats. “Ens utilitzen com a escut social, una tasca que pertany a l’administració”, ha indicat.
Segons l’associació, la normativa “destrueix” el mercat de lloguer, “desprotegeix” al propietari davant de “morosos i ocupes” i foragita a propietaris. “Qui vol llogar a un potencial vulnerable i perdre el seu habitatge?”, ha reflexionat Diaz. Segons ella, hi ha casos en què els llogaters lloguen el pis, paguen dos mesos i llavors demanen el document de vulnerabilitat i “no tornen a pagar més”. En el seu cas, fa més de quatre anys que s’ha vist “obligada” a cedir la seva propietat arran del decret.
A més a més, aquesta propietària critica que se senten indefensos davant de la justícia. “Trigues fins a dos anys per arribar a un judici i que el jutjat et doni la raó, però et digui que com que hi ha el reial decret no pot treure de casa teva el llogater”.
Durant la concentració a la plaça Sant Jaume alguns dels propietaris presents han subratllat que ells són petits propietaris i han exposat els casos en els quals es troben, amb llogaters que no poden expulsar perquè s’emparen en el decret. Una d’elles, la Paqui, ha explicat que estan “cansats” que no se’ls escolti i no es doni veu als propietaris. Segons ella, no estan en contra dels llogaters “lleials” però sí en contra d’aquells que “se les saben totes”.
Suport de PP i Vox
A la convocatòria hi ha assistit representants de PP i Vox. El president del grup municipal popular a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, ha assegurat que el que fa el decret és que els petits propietaris “hagin de fer la política social que ha de fer el govern d’Espanya”. “Estan condemnant a uns propietaris a no poder arribar a finals de mes i que molta gent jove no pugui accedir a aquest habitatge”, ha denunciat. Sirera ha reiterat que els petits propietaris “també existeixen” i ha subratllat que són persones que han treballat “dur” per poder tenir un habitatge.
Al seu torn, el president de Vox al consistori, Gonzalo de Oro, ha afirmat que el que cal és qualsevol persona que no estigui a casa seva de forma legal pugui ser expulsada “en 24 hores”. Considera que el problema és “molt greu” perquè, entre altres, “espanta molts propietaris” que opten per no llogar els seus pisos per “por” que els hi ocupin. “No és just que un esforç que has fet durant 20 anys després no puguis treure’n partit”, ha dit De Oro, que ha criticat que el context actual “no és lògic ni és just”.
Tant PP com Vox han coincidit en afirmar que Barcelona és la “capital” de les ocupacions i han centrat les crítiques també en la situació a la ciutat culpant el govern actual de Jaume Collboni i l’anterior d’Ada Colau de no posar-hi remei.
