L’Enrique Núñez té 83 anys i fa 25 anys que viu de lloguer al Bloc Tarragona, situat al carrer Tarragona, a l’Eixample de Barcelona. En els últims dos anys ha vist com 35 pisos del bloc es convertien en pisos turístics i tem que quan se li acabi el contracte, el juliol del 2028, la propietat no li renovi. És el mateix any que segons els plans del govern de Jaume Collboni s’acabaran els pisos turístics a la ciutat. Mentrestant, continua la pugna judicial entre la propietat -que volia convertir el bloc sencer en habitatges d’ús turístic (HUT)- i l’Ajuntament de Barcelona. A 31 de març de 2025 consten 10 sentències favorables al consistori i 7 contràries i tant l’Ajuntament com la propietat han recorregut les sentències que els són contràries.
En declaracions a l’ACN, l’Enrique denuncia que la convivència amb apartaments turístics genera als veïns un patiment “inacabable” i diu que continuarà lluitant “fins a l’últim moment”. Rebeca Pérez, portaveu del Sindicat d’Habitatge de l’Eixample, demana la renovació de tots els contractes de lloguer que hi ha ara al bloc i exigeix la revocació de les llicències turístiques.
35 llicències vigents
Dels 120 comunicats d’habitatge d’ús turístic (HUT) que tenia la propietat, la immobiliària Gallardo, avui consten 35 comunicats d’activitat vigents, segons dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona a l’ACN. És a dir, hi ha 35 pisos al bloc que disposen de llicència per operar com a pis turístic.
Són els 35 pisos que no van poder ser revocats perquè el consistori, en les diverses inspeccions fetes, no va poder demostrar que, entre el moment de la vigència del comunicat d’HUT i els tres mesos posteriors, no s’havia iniciat l’activitat turística. En els altres casos sí que es va produir la declaració d’ineficàcia dels comunicats d’HUT i es van poder iniciar els expedients de revocació perquè l’habitatge no es va destinar a lloguer turístic durant aquest termini de tres mesos que marca la Llei de facilitació de l’activitat econòmica.
Així, a hores d’ara els veïns que viuen al bloc han de conviure amb els turistes que entren i surten del mateix edifici. Mentre que l’Enrique i la seva dona paguen 1.200 euros mensuals de lloguer, passar una sola nit en un dels pisos veïns que operen com a pis turístic al mateix edifici pot costar entre 350 i 750 euros aproximadament, depenent de la temporada. Així s’aprecia en un dels anuncis publicats al web d’Arrivo Apartments, empresa que gestiona pisos turístics al bloc.
Un malson: de les obres a les incidències constants
Als anuncis es veuen pisos reformats i amb mobiliari nou. L’Enrique recorda que les obres per transformar alguns dels pisos del bloc en apartaments turístics van començar el 8 gener del 2023, passades les festes de Nadal. No va rebre cap notificació explicant-li els canvis al bloc, sinó que principalment se’n va assabentar pel sindicat de l’esquerra de l’Eixample.
Mentre Barcelona es trobava en precampanya electoral de les municipals, l’Enrique i la resta de veïns van patir durant uns set mesos les obres simultànies a diversos pisos. La propietat havia aconseguit l’autorització per a una trentena de llicències d’HUT al bloc i va fer obres per reformar-los. “Era impossible de suportar”, comenta.
Un cop acabades les obres, cap a finals d’estiu del 2023 va començar el que l’Enrique descriu com un malson. Les incidències són contínues des que conviuen amb una trentena de pisos turístics. Ell en té un just a sobre, al pis de dalt, i un altre al costat, porta amb porta al mateix replà. Dia sí i dia no, assenyala, es troben amb problemes com sorolls, festes o altres incidents, com ara que els turistes que s’allotgen en aquests pisos arribin borratxos de matinada, truquin a altres timbres o vomitin en espais comuns de l’edifici, com les escales o el celobert. “Un soroll, portada, crits… insuportable”, relata.
“L’important a l’hora d’intervenir en aquests casos és recordar als veïns que estan afectats per aquests tipus de problemàtiques que no són casos aïllats”, diu Rebeca Pérez, portaveu del Sindicat d’Habitatge de l’Eixample.
Negociació oberta
Alguns dels antics llogaters, explica l’Enrique, han tingut la sort de trobar alguna cosa i han marxat, una opció que a hores d’ara ell descarta. “On vaig amb 83 anys?”, es demana. “Si hi hagués un mercat lliure i assequible, doncs diria, quan arribi el moment marxes, o marxes una mica abans”, comenta. Ara, però, denuncia que la situació és “molt difícil”.
Segons exposa el sindicat, hi ha oberta una negociació amb la propietat que fa poc que ha començat. Expliquen que s’ha aconseguit després que el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya ocupés a finals de febrer la seu de la immobiliària Gallardo per exigir la renovació de tots els contractes del Bloc Tarragona. En aquest sentit, la Rebeca Pérez destaca que és “la força col·lectiva” la que permet “canviar una mica les tornes”.
L’Enrique encara amb incertesa els tres anys de contracte de lloguer que li queden, però no està disposat a rendir-se. No perquè sigui una persona gran, diu, se n’anirà fàcilment. “Jo continuaré lluitant el mateix que el resta de veïns per aconseguir quedar-me aquí”, assegura.
D’una escletxa a la lluita als jutjats
El cas del Bloc Tarragona va sortir a la llum la primavera del 2023, en plena precampanya de les eleccions municipals. La llavors tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, va explicar que la propietat del bloc va aprofitar una escletxa d’oportunitat per sol·licitar les llicències. Va ser arran que l’any 2019 el TSJC va anul·lar per un defecte de forma el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) impulsat pel govern de Colau i que limitava aquesta tipologia d’usos. Llavors, va dir Sanz, l’Ajuntament es va veure obligat a tramitar les llicències per ordre judicial.
El maig del 2023, després que es conegués el cas i que la propietat havia demanat 120 llicències, Sanz va explicar que l’Ajuntament revocaria, almenys, les llicències dels pisos que encara tenien contractes de lloguer vigents, com seria el cas de l’Enrique. La fórmula per fer-ho era aplicar la Llei de facilitació de l’activitat econòmica de la Generalitat i retirar la llicència als pisos que feia tres mesos que la tenien però que encara no exercien.
El febrer del 2024 el govern municipal, ja liderat per Jaume Collboni, va decidir aturar la revocació de llicències de pis turístic per la via dissenyada per l’anterior govern després que la propietat impugnés els expedients incoats al Bloc Tarragona.
“Aquestes resolucions judicials han sigut objecte de recurs d’apel·lació, o per l’interessat o per l’Ajuntament, i en conseqüència, i a l’espera d’una nova resolució judicial, no ha modificat la situació legal en la que es trobaven, és a dir, són comunicacions HUT que han perdut la seva eficàcia i, per tant, no disposen de títol habilitant”, expliquen fonts municipals. Les mateixes fonts detallen que a data del 31 de març de 2025 consten 10 sentències favorables a l’Ajuntament i 7 sentències en contra. Tant l’Ajuntament com la immobiliària han recorregut les sentències que els són contràries.
“El govern municipal veu amb preocupació la contradicció entre els pronunciaments judicials. Hem recorregut les sentències desfavorables, com no pot ser d’una altra manera. Caldrà veure com acaben els casos i, per tant, si aquesta eina es consolida com una opció per recuperar pisos turístics com a habitatges habituals”, indiquen des del consistori.
Horitzó 2028: l’eliminació dels pisos turístics
D’altra banda, fonts municipals remarquen a l’ACN que el govern de Collboni treballa amb l’horitzó del 2028 per recuperar els 10.000 pisos turístics que avui hi ha a la ciutat per a ús residencial, quan asseguren que decaurà la vigència de totes les llicències de pisos turístics legals que hi ha avui a Barcelona.
El Sindicat d’Habitatge de l’Eixample, però, no hi confia i, mentrestant, es dedica a ajudar veïns i organitzar blocs sencers com és el cas del Bloc Tarragona. “Nosaltres fem una pressió a l’administració, però al final no tenim una confiança en aquesta, ha de ser la nostra intervenció la que ho garanteixi”, apunta Rebeca Pérez.
“Hi ha moltes promeses que es farà una regulació en matèria de pisos turístics i de lloguers de temporada, sembla tot fraseologia que no es tradueix en res, no es trasllada a la pràctica”, conclou.
