L’Institut Ramon Llull ha subvencionat 197 traduccions d’obres en llengua catalana i occitana a altres idiomes, el que suposa un increment del 42% respecte el 2023 i una nova xifra rècord, han destacat des de la institució. Així mateix, la nova línia de suport a la programació internacional d’arts escèniques ha permès la presència de més de 80 companyies catalanes en escenaris de 23 països. Des del Llull han remarcat que l’exposició sobre Francesc Tosquelles a l’American Folk Art Museum de Nova York ha estat visitada per més de 20.000 persones i que el català s’ha ensenyat en 10 de les 25 universitats més importants del món, segons World University Rankings del Times Higher Education.
L’IRL ha impulsat la literatura catalana a l’exterior a través del suport a la traducció d’obres en català a altres idiomes i de la presència constant i creixent en fires i festivals internacionals. Enguany l’àrea de Literatura ha assolit “un rècord” arribant als 579 ajuts atorgats en els diferents àmbits: traducció, obra il·lustrada, promoció, producció editorial, mobilitat per a autors, materials de promoció i residències per a traductors. Entre aquestes xifres destaquen les 197 traduccions d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana a altres idiomes, un 41,7% més que l’any 2023. S’ha mantingut i consolidat la traducció de la literatura infantil i juvenil amb escriptors com Toni Galmés o Meritxell Martí; d’autors del patrimoni clàssic com Jacint Verdaguer, Montserrat Roig, Vicent Andrés Estellés, JV Foix o Mercè Rodoreda; i d’autors de poesia moderna i contemporània com Jaume Pont, Mireia Calafell, o Antònia Vicens, entre molts d’altres.
Pel que fa als autors de ficció i no ficció contemporània, cal destacar la publicació d’obres d’autors com Alba Dedeu, Irene Solà, Pol Guasch, Miquel de Palol, Gemma Ruiz Palà, Sebastià Alzamora, Anna Pazos, Regina Rodríguez, Joan-Lluís Lluís o Marina Garcés.
Les llengües més traduïdes han tornat a ser el castellà, l’italià, el francès i l’anglès, amb un augment notable de l’alemany i el portuguès, tant de Portugal com de Brasil.
Pel què fa a l’obra il·lustrada i el còmic, s’han atorgat 184 subvencions per a projectes internacionals, un 36,3% més que al 2023. L’any vinent se seguirà apostant per la consolidació del còmic i, per segona vegada, l’IRL serà present al Festival del Còmic d’Angulema (França), amb un estand col·lectiu conjunt amb l’ICEC i FICOMIC, coincidint amb l’any en què Barcelona serà la ciutat convidada del festival.
També destaca la posada en marxa de la nova línia de subvencions destinada a la producció editorial dels gèneres de poesia i teatre, que ha tingut una molt bona acollida entre les editorials internacionals, que s’ha materialitzat en 32 projectes.
Dotze fires literàries internacionals
Enguany l’IRL ha estat present a dotze fires literàries internacionals com el Festival del Còmic d’Angulema (França), la Fira Internacional del Llibre del Caire (Egipte), la Fira del Llibre Infantil de Bolonya (Itàlia), la Fira del Llibre de Londres (Regne Unit), la Fira del Llibre de Frankfurt (Alemanya), la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) i, per primera vegada, ha participat al Mercat de Poesia de Lille (França).
Pel que fa a la mobilitat dels escriptors i il·lustradors, el Llull ha donat suport, mitjançant la línia de subvencions a la promoció d’obres, a la participació d’autors a diversos esdeveniments internacionals.
S’han dut a terme 3 residències per a traductors i una estada formativa per a il·lustradors a Faberllull Olot. En aquest sentit, destaca la residència al voltant de l’obra d’Irene Solà, que es va dur a terme al mes de maig i en què hi van participar bona part dels seus traductors. També es va dur a terme el primer seminari de traducció a les llengües nòrdiques.
Entre els objectius prioritaris del 2025 destaca incrementar la quantitat i la qualitat de les traduccions reforçant, especialment, el suport a la traducció de poesia, de teatre de text i dels clàssics a través de programes i plans específics, així com la formació i suport continuat als traductors de la literatura catalana. En segon lloc, establir una estratègia per crear noves oportunitats als països del món àrab i la Xina. I, finalment, treballar per incrementar el nombre de traduccions de la literatura catalana a les diferents varietats de la llengua castellana per part d’editorials d’Amèrica Llatina, en un any clau en què Barcelona serà convidada oficial de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara.
Llengua i Universitats
Actualment, més de 130 universitats de 30 països d’Europa, Amèrica i Àsia ofereixen docència d’estudis catalans i d’aquestes, 93 reben suport econòmic de l’Institut Ramon Llull. Al llarg del curs 2024-25 s’han incorporat a la XarxaLlull la University College Dublin (Irlanda) i la Université Sorbonne Nouvelle-Paris 3 (França), i el nombre d’estudiants matriculats en alguna assignatura de català ha estat de 4.027. En el marc de la XarxaLlull, cal posar en relleu que el català s’ensenya en 10 de les 25 universitats més prestigioses del món segons World University Rankings 2024 del Times Higher Education (entre elles University of Oxford, University of Cambridge, University of California Berkeley, University of Chicago i University of California Los Angeles) i en 40 universitats de les 150 primeres.
Durant el 2024 s’han celebrat sis col·loquis internacionals de catalanística, a Minnesotta, París, Escòcia, Poznan, Siena i Giessen, respectivament, amb un total de 22 conferències plenàries i 250 comunicacions acadèmiques.
Les càtedres de professors visitants han acollit 7 professors visitants durant el 2024. Destaquen Brigitte Vasallo (CUNY), Elvira Dyangani (NYU), Raül Garrigasait (Stanford) i Simona Škrabec (Leipzig).
Faberllull Olot
L’any 2024 la residència Faberllull Olot ha acollit una estada vinculada a l’àmbit dels estudis catalans. El mes de maig, i sota el títol ‘Fibres sensibles: pensar els afectes en la cultura catalana contemporània’, es van trobar a Olot deu acadèmics que fan recerca en estudis afectius des de diferents enfocaments.
De cara a l’any vinent, està prevista una convocatòria de beques de recerca per a estudiants internacionals i la realització de dues residències relacionades amb els estudis catalans.
L’IRL promou l’organització d’activitats acadèmiques i culturals a les universitats de l’exterior per incrementar la visibilitat i l’impacte dels estudis catalans i alhora donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes. Durant el 2024 s’han organitzat 115 activitats acadèmiques i culturals en aquestes universitats, un 50% més que el 2023.
D’altra banda, les estades lingüístiques d’estiu, que s’organitzen per millorar la competència lingüística i els coneixements culturals dels estudiants de català de l’exterior, han rebut més de 200 sol·licituds per a 90 places. Un altre punt de trobada fonamental son les Jornades Internacional per a Professors de Català, que s’han celebrat al juliol a Castelló amb la participació de 80 docents procedents de 23 països. A partir de l’any vinent, les Jornades tindran un focus temàtic. El de 2025 estarà relacionat amb la intel·ligència artificial generativa aplicada a la docència i les seves implicacions.
Creació
85 companyies catalanes han actuat en 23 països d’Europa, Àsia i Amèrica del Sud, i han dut a terme 235 actuacions durant aquest any. A banda de les xifres, destaca la qualitat dels equipaments i festivals que han acollit aquestes actuacions, com és el cas del Festival d’Avinyó (França), Romaeuropa Festival (Itàlia) o el Seoul International Dance Festival (Corea del Sud). També s’ha iniciat una nova línia en arts visuals per donar suport a la presència de creadors a equipaments, festivals, biennals i triennals, que ha fet possible, entre d’altres, la participació de Josep Bohigas i Benedetta Tagliablue a Mextrópoli (Mèxic), o d’Alba G. Corral a Sonica Glasgow.
El Llull també ha posat el focus en incentivar la col·laboració amb festivals i espais estratègics d’Amèrica Llatina, on la difusió de la dramatúrgia catalana ocupa un lloc destacat. S’ha dut a terme un focus català al Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA), s’ha mantingut la col·laboració amb el Festival Teatro a Mil (Xile), s’ha portat dues obres a Montevideo, Buenos Aires i Lima en el marc del Festival Temporada Alta – Amèrica Llatina i la dramatúrgia catalana ha estat la convidada d’honor al V Encuentro Iberoamericano de Dramaturgia Punto Cadeneta Punto amb la presència de 4 autors catalans. Han estat Guillem Clua, Joan Yago, Clàudia Cedó i Albert Tola. A nivell europeu, en el marc del programa de lectures dramatitzades liderat per la sala Beckett, el teatre noruec Vega Scene d’Oslo va programar textos de Marta Buchaca i Guillem Clua.
L’any 2025 la dansa contemporània catalana serà la convidada d’honor a la Bienal de danza de Cali, on hi participaran 5 companyies, entre l’11 i el 17 de novembre. Música
En l’àmbit de la música, s’ha posat l’accent en el suport a gires internacionals de les formacions vinculades als grans equipaments musicals del nostre país, que suposen un reconeixement a l’excel·lència i la qualitat de les formacions del Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu i l’Auditori. El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i el Cor del Gran Teatre del Liceu han actuat junts a la Philarmonie de París i el Barbican de Londres. Per la seva banda, l’OBC ha realitzat dos concerts a l’Elbphilarmonie d’Hamburg. Cal destacar també que Òpera a Catalunya ha estat la companyia convidada al Festival d’Òpera de Saaremaa, a Estònia, on durant 5 dies han ofert un total de 7 espectacles diferents.
Les músiques actuals han estat presents de nou a Nova York: Alba Carmona ha actuat al Lincoln Center i el festival Summerstage ha tornat a apostar per músics catalans programant Sidonie, Balkan Paradise Orquestra i Lau Noah. La ciutat nord-americana ha acollit també part dels actes internacionals del centenari del naixement de la soprano Victòria del Àngels.
També és rellevant la finestra catalana al festival Ethnos de Nàpols coorganitzada amb Fabra i Coats i la Fira Mediterrània de Manresa, i la col·laboració per cinquè any consecutiu amb la xarxa Liveurope que ha fet possible la realització de 10 concerts d’artistes emergents a sis de les principals sales de música actual europees. Enguany, els membres d’aquesta plataforma han celebrat la seva trobada anual a Barcelona.
Pel que fa a arts visuals, Bestiari, el projecte de l’artista Carlos Casas comissariat per Filipa Ramos, ha estat la proposta de ‘Catalonia in Venice’ en el marc de la 60ª Exposició Internacional d’Art de la Biennale di Venezia, amb un total de 31.857 visitants. L’any vinent l’IRL tornarà a participar als Eventi Collaterali de la Biennal d’Arquitectura de Venècia amb el projecte ‘Parlaments d’aigua, arquitectures eco socials projectives’, d’Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga Álvarez i Alejandro Muiño Seco.
L’IRL ha fet possible dues grans exposicions als EUA: ‘Francesc Tosquelles: Avant-Garde Psychiatry and the Birth of Art Brut’, que s’ha programat al American Folk Art Museum de Nova York, on l’han visitat més de 20.000 persones, i ‘Beyond the Single Image’ de la col·lecció de Foto Colectania a The Margulies Collection at the Warehouse de Miami.
En clau de cinema, s’ha mantingut la col·laboració amb els festivals Catalan Film Festival d’Escòcia i Cambridge Film Festival, així com el Cicle Gaudí internacional, que enguany no només s’ha celebrat a Mèxic, Xile i Regne Unit, sinó que s’ha expandit també als Països Nòrdics i Alemanya. El cinema català, a més, serà el protagonista de l’edició 2025 del Tallin Black Nights Film Festival, un dels certàmens més reconeguts del nord d’Europa, que inclourà entre 15 i 20 pel·lícules catalanes
Residències
El foment de la internacionalització de la creació contemporània a través del programa de residències artístiques és una de les línies estratègiques de l’IRL.
A banda de les residències ja esmentades, a l’octubre ha tingut lloc la primera residència internacional de creació en espais patrimonials al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries. En aquesta ocasió, les artistes i creadores de l’àmbit cultural català Maria Callís (poeta), Joana Gomila (músic) i Alexandra Laudo (comissària) van fer una estada al jaciment arqueològic del MAC Empúries amb la poeta britànica Alice Oswald. Les creadores catalanes van presentar les peces resultants al Festival Clàssics de Barcelona. Aquest any, la xarxa de residències Faber ha acollit 225 professionals de 39 països a través de 15 residències temàtiques i vuit períodes d’estades individuals.
Pel que fa la línia de subvencions per a projectes de residències internacionals en l’àmbit de les arts visuals, arts escèniques, el cinema, la música, el disseny i l’arquitectura, l’any 2024 s’han rebut 35 sol·licituds, el doble que el 2023, i els projectes s’han dut a terme a 15 països.
