Acostament de posicions entre Junts i el PSOE, que contra tot pronòstic han arribat a un principi d’acord per a la presidència de la Mesa del Congrés, a falta d’acabar de tancar un punt. L’executiva de Junts s’ha reunit de forma telemàtica aquest matí, ja en el temps de descompte i després de setmanes d’hermetisme, per fixar el sentit de vot en la constitució de la Mesa del Congrés i del Senat abans que comenci el ple. Entre els acords hi ha l’ús del català al Congrés, la reobertura de la comissió d’investigació sobre les “clavegueres de l’Estat” i la creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A.
Els diputats de les formacions independentistes han esdevingut claus per a la governabilitat espanyola, després que tant Sumar i el PSOE com el PP i Vox empatessin en diputats el 23 de juliol, i hagin hagut de llançar-se a buscar el suport de la resta de partits. La sessió constitutiva d’aquest dijous mostra clarament aquest empat entre els socialistes i els conservadors, ja que les candidates d’ambdós partits a la presidència de la Mesa, Armengol (PSOE) i Cuca Gamarra (PP), hi arriben amb 171 vots. Amb el suport dels diputats de Junts, l’escenari canvia.
Des de les eleccions del 23-J, Junts ha mantingut les converses i negociacions per a la Mesa del Congrés en l’absolut hermetisme. Malgrat el silenci autoimposat, semblava que no hi hauria d’acord, després que el president a l’exili fes una piulada avisant al PSOE que “calen fets comprovables abans de comprometre cap vot”, ja sigui per la Mesa o per a una eventual investidura, i que no tenen cap confiança en els partits polítics espanyols.
No obstant això, durant les últimes hores s’havien intensificat els gestos per part del PSOE per a intentar aconseguir els vots independentistes. Una bona prova d’això la situen en l’elecció de l’expresidenta balear Francina Armengol, fidel a Pedro Sánchez, com a candidata a la presidència del Congrés. Un nom amb ona acollida a les files de Sumar però també entre les files nacionalistes i independentistes. Com a cap de l’executiu balear va destacar per les bones relacions amb la Generalitat i per oposar-se a l’aplicació del 155. També el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va allargar la mà aquest dimecres en comprometre’s a “desplegar” l’ús del català a les institucions europees durant la presidència espanyola de la UE.
