L’Associació de Diplomàtics espanyols (ADE), que representa en l’actualitat a més del 75% del total de membres de la carrera diplomàtica espanyola, ha expressat la seva “preocupació” pels nomenaments d’Àngel Ros com ambaixador d’Espanya a Andorra, de Juan Andrés Perelló com a ambaixador delegat representant permanent a la UNESCO i de Manuel Escudero com a ambaixador representant davant l’OCDE. En un comunicat, l’ADE ha mostrat la seva “disconformitat” amb aquests nomenaments d’ambaixadors denominats “polítics”, és a dir, no pertanyents a la carrera diplomàtica, segons apunta l’associació.
L’Associació de Diplomàtics espanyols apunta que aquesta discrecionalitat no pot ni ha de convertir-se en arbitrarietat, basar-se en criteris partidistes o servir per garantir una “sortida institucional” per a persones a les que es vulgui beneficiar en detriment dels funcionaris diplomàtics, “que són els professionals en aquesta matèria”. L’ADE assegura que ser ambaixador d’Espanya “no s’improvisa ni s’aprèn en pocs anys” i assenyala que és la conseqüència última d’una carrera professional que s’inicia en superar unes oposicions “exigents” i que es continua amb una dilatada experiència després de “molts” anys de treball.
El reglament de la carrera diplomàtica, ara sota revisió, estableix diversos requisits “ineludibles” per arribar a ser cap de missió diplomàtica i entre aquests l’haver complert, com a mínim, 20 anys de carrera, segons indica l’ADE. La nova versió del reglament que ara es negocia manté aquesta exigència d’una brillant i dilatada trajectòria professional per accedir a una prefectura de missió. “No s’entén, en bona lògica, que un funcionari hagi d’haver complert 20 anys d’exercici de la seva professió i haver ocupat una sèrie de llocs de responsabilitat diplomàtica per aspirar a ser ambaixador, i qui és nomenat per raons partidistes, cap”, critica.
No obstant, l’associació puntualitza que per aquests i molts altres motius, “els nomenaments d’ambaixadors polítics s’han de limitar al màxim i només aplicar-se molt excepcionalment en els casos en què un determinat nomenament afavoreixi de manera indiscutible l’interès d’Espanya”.
L’ADE recorda que l’actual ministre d’Afers exteriors Unió Europea i Cooperació ha manifestat reiterades vegades la seva voluntat d’aprofundir en la professionalització de la carrera diplomàtica, i en concret s’ha referit a la necessitat que les ambaixades siguin atribuïdes segons criteris d’estricte mèrit i capacitat entre diplomàtics de carrera, excepte casos “molt excepcionals”. Per això, l’ADE confia que aquests nomenaments siguin veritablement casos “molt aïllats”.
