El cas Mercuri i concretament el contacte del servei de recollida de la brossa i la neteja viària de Sabadell (Vallès Occidental) amb l’empresa Smatsa arribarà aquest 2022 a la pantalla gran a través d’un documental. Es tracta d’una iniciativa sorgida ara fa dos anys i que ha dut als seus impulsors a examinar documentació pública, material periodístic i entrevistar una vintena llarga de representants polítics, periodistes i advocats.
Tot i que la producció ja ha acabat, ara es treballa per recaptar fons a través d’un procés obert de mecenatge i poder fer front al muntatge final, pel qual es necessiten 6.840 euros. La previsió és que s’estreni a finals d’any a Sabadell i a Barcelona.
Impulsat per un grup de persones vinculades al món audiovisual i al jurídic i amb la producció d’Arsomnia Productions, el documental se centra en el cas Mercuri, en què s’investiga la gestió del govern de l’alcalde de Sabadell entre 1999 i 2013, Manuel Bustos (PSC), concretament en els seus darrers anys al capdavant del consistori. Una de les peces de la macrocausa, la número 28, aborda la concessió del servei de recollida de les escombraries i la neteja viària a l’empresa Smatsa, del grup Vendex.
L’any 2011 es va treure a concurs el contracte, en què finalment la concessionària va quedar per davant de dues altres ofertes públiques. Un total d’onze persones apareixen en l’escrit de la jutgessa que instrueix el cas, entre ells l’exalcalde Bustos i el seu germà i exregidor Paco, a més dels responsables de l’empresa Eugenio Díaz i Gervasio Rodríguez.
Ara el documental “Els residus del Mercuri” aborda el cas i molt concretament la concessió d’aquest contracte, sobre el qual la jutgessa s’ha fixat en aspectes com els presumptes tractes de favor a l’empresa guanyadora, a qui se sospita que li haurien facilitat informació prèvia perquè tingués avantatge respecte de les altres competidores a l’hora de presentar una oferta. “L’objectiu és plasmar aquest cas de corrupció i que la gent estigui informada”, explica Mar Milà, corealitzadora del documental.
Procés de recerca
Per fer-ho han partit de la informació pública de l’Ajuntament que té a veure amb el cas, així com els articles periodístics apareguts a la premsa local i a la generalista des de l’entrada dels Mossos d’Esquadra al consistori per extreure informació i proves, el 27 de novembre de 2012. També s’han basat en els dos llibres que s’han escrit sobre el tema, “El final de l’era Bustos”, dels periodistes sabadellencs Antonio Santamaria i Jordi de Arriba, i “La galàxia Bustos”, de la periodista Sara Gonzàlez.
Això els va permetre iniciar un procés d’entrevistes, parlant amb una vintena llarga de polítics, entre els quals els exalcaldes Juli Fernàndez (ERC) i Maties Serracant (Crida per Sabadell), periodistes com Jordi Ribalaygue i Roger Tugas, i advocats, entre els quals el de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció Raül Garcia Barroso, que actua com a acusació popular. “No hi tenim cap partit polític al darrere, ens n’hem volgut desmarcar, hem intentat plasmar totes les veus i a tothom se li ha ofert la possibilitat de parlar en el documental”, afegeix Milà.
Així, en l’àmbit polític han parlat amb representants d’ERC, Crida, o les llavors Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya-EUiA, així com Ciutadans, entre d’altres. “No hem pogut parlar ni amb l’empresa, que era clau, ni amb el PSC perquè ens ho han denegat”, afegeix la també corealitzadora Clàudia Mas.
L’eix narratiu ve acompanyat de les interpretacions dels actors Pep Planas (“El Cor de la Ciutat”, “Ventdelplà”, “Com si fos ahir”) i Laia Artigas (“Estiu 1993”, “Paquita Salas”), que protagonitzen la part ficcionada de la cinta.
Conflicte amb l’Ajuntament
El documental aborda les tibantors entre l’empresa i l’Ajuntament a partir del 2015, quan va entrar a governar una aliança de quatre forces, agafant el relleu del PSC. La focalització de l’executiu entrant sobre les gestions administratives del govern Bustos van fer que les relacions amb Smatsa anessin a pitjor.
La firma va posar sobre la taula un expedient de regulació d’ocupació que afectava 43 dels 300 empleats, amb la justificació que la Instrucció Tècnica de Facturació que havia implementat el nou govern local un cop analitzat l’expedient de contractació i per establir els criteris de serveis de la concessionària no permetia suportat el mateix nombre d’empleats. “Ens hem volgut centrar en els conflictes d’aquest tipus que s’hi van generar”, detalla Mas.
