Polònia pren el timó a partir d’aquest 1 de gener -i fins al 30 de juny- de la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, un mandat en què el reforç de la seguretat serà l’eix central davant la continuada invasió de Rússia a Ucraïna. Sota el lema “Seguretat, Europa!”, l’executiu liderat pel primer ministre Donald Tusk també vol deixar enrere una presidència hongaresa marcada per les excentricitats de Viktor Orbán, qui va aprofitar l’altaveu del Consell per reunir-se amb dirigents com el president rus, Vladímir Putin, i posar en marxa una autodenominada “missió de pau”. Arran d’aquestes accions, diversos estats van optar per boicotejar algunes reunions en el marc de la presidència hongaresa enviant representants de segona línia.
Amb la presidència polonesa, doncs, s’espera que es reprengui la normalitat en les reunions en l’àmbit ministerial. Precisament Tusk, que després de les eleccions parlamentàries del 2023 va aconseguir desbancar el partit ultraconservador de Llei i Justícia (PiS, per les seves sigles en polonès), es percep com una figura àmpliament proeuropea -va ser president del Consell Europeu- i amb un discurs contundent davant les accions russes, una actitud que contrasta amb les posicions d’Orbán.
Fidel al lema de la seva presidència, el full de ruta de Polònia per als pròxims sis mesos se centrarà en set dimensions, totes amb la seguretat com a denominador comú. Varsòvia vol parlar de seguretat interior i exterior, seguretat econòmica, energètica, en salut, en alimentació i vinculada a la informació.
“Per Europa és un moment decisiu, i la Unió Europea s’ha de protegir a ella mateixa, als seus ciutadans i cuidar el seu veí més immediat”, va expressar l’ambaixadora del govern polonès davant la UE, Agnieszka Bartol, durant la presentació de les prioritats de l’executiu. “Prenem el relleu de la presidència del Consell en un temps d’incertesa i preocupació; Europa s’enfronta a les conseqüències de l’agressió de Rússia i a la necessitat de reforçar la seva capacitat de defensa”, va subratllar.
En l’àmbit de la seguretat, doncs, Polònia buscarà “impulsar la preparació” de la UE sobre la base d’un augment de la despesa militar, alhora que treballarà per fomentar una indústria de la defensa “més forta” i impulsarà un “debat en profunditat” sobre el finançament de la defensa a la UE. En aquesta línia, Varsòvia també buscarà “reforçar” la cooperació amb l’OTAN i amb altres països, principalment, els Estats Units, el Regne Unit i Corea del Sud.
Precisament en aquesta línia, el govern de Tusk no preveu l’habitual cimera informal de líders que acull cada país que ostenta la presidència. A canvi -i a iniciativa del president del Consell Europeu, António Costa- els líders dels 27, juntament amb l’OTAN i el Regne Unit celebraran el 3 de febrer una trobada informal a Bèlgica per abordar qüestions vinculades a la defensa.
Ampliació de la Unió Europea
Vinculada a la seguretat, Polònia també situa l’ampliació de la UE com un element necessari per reforçar la dimensió exterior de la seguretat i defensa. “Quan parlem de seguretat exterior, l’ampliació forma part d’això”, va afirmar l’ambaixadora de Varsòvia. “L’estabilitat de la regió passa per l’ampliació i no és només un tema d’estabilitat econòmica, sinó d’estabilitat exterior i geopolítica”, va sostenir.
Si bé la majoria dels dirigents de la Unió no s’atreveixen a posar dates -l’únic que ho va fer va ser l’anterior president del Consell Europeu, Charles Michel, que va situar l’any 2030 com a data de canvis-, el consens a Brussel·les és que cal preparar-se durant aquesta legislatura de cara a noves adhesions futures. Entre els països que ara com ara són candidats a entrar a la UE hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Ucraïna.
Ucraïna i Estats Units
Polònia és un dels països de l’OTAN que més inverteix en defensa en proporció amb el seu PIB nacional i un ferm opositor a la Rússia de Putin. En aquest sentit, i davant les eventuals negociacions que es poden produir per acabar amb la guerra a Ucraïna un cop Donald Trump arribi a la Casa Blanca, el missatge de Varsòvia és que “no hi haurà negociacions sobre Ucraïna sense Kíiv”.
De fet, Tusk promet tenir un “rol actiu” en assolir una resolució del conflicte, al mateix temps que vol continuar penalitzant Moscou per la seva ofensiva. Sobre aquest punt, Polònia preveu impulsar el 16è paquet de sancions contra Rússia durant “els primers mesos” d’aquest 2025.
I en relació amb el retorn de Donald Trump Polònia manté que les relacions transatlàntiques “sempre han estat una prioritat a l’agenda de la UE”. “Això no canviarà, no dependrà de cap administració”, va dir l’ambaixadora Bartol.
Malgrat tot, també va apuntar que hi ha dues àrees -comerç i seguretat- sobre les quals el Consell i la Comissió Europea estan prestant especial atenció, sobretot arran de les amenaces del magnat nord-americà que fan témer que es produeixi una guerra comercial entre la Unió i els Estats Units. “No sé on acabarem. Hem de ser pacients i veure on estem, però sobretot, en comerç l’objectiu és evitar una guerra comercial i tenir bones relacions; i en seguretat, no discutir sobre què és, sinó garantir-la”, va subratllar.
Pacte d’Asil i Migració
Polònia ha estat un dels estats més bel·ligerants contra el Pacte d’Asil i Migració que ha d’entrar en vigor el juny del 2026, ja que considera que no respon als reptes actuals dels països que protegeixen les fronteres exteriors del club comunitari.
Davant el nou rol d’àrbitre que ha d’adoptar en les reunions ministerials, Varsòvia ha assegurat que la presidència farà “el que se li requereixi a escala tècnica” i que, malgrat tenir una posició “estable” sobre la qüestió, actuarà “com a presidència” i que “no aturarà cap procés”.
Oficialitat del català
Després que la presidència hongaresa no portés ni un sol cop a la taula dels ministres d’Exteriors l’oficialitat del català, el basc i el gallec, el govern polonès va afirmar que la qüestió es tornaria a tractar “si hi ha voluntat” entre els estats membres.
És per això que des del govern espanyol ja s’han enviat cartes recordant a la presidència polonesa que aquest és un tema “prioritari” per a l’executiu de Pedro Sánchez. De fet, Espanya i Polònia ja van acordar aquest desembre fer “un pas més” en l’oficialitat del català a través de reunions entre els respectius secretaris d’estat de la Unió Europea.
Tanmateix, cal recordar que la petició necessita l’elaboració de dos informes -un per part del Consell de la UE i un altre per part de la Comissió Europea- per esvair dubtes d’alguns estats membres i que tiri endavant. A hores d’ara, l’informe del Consell encara s’ha de sol·licitar, mentre que el de la Comissió Europea està en procés d’elaboració.
