Edició 2331

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 12 de desembre del 2024
Edició 2331

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 12 de desembre del 2024

Polònia diu que l’oficialitat del català es tornarà a tractar al Consell de la UE “si hi ha voluntat” entre els estats

El govern espanyol encara no ha sol·licitat abordar la qüestió a la pròxima presidència rotatòria de la institució

|

- Publicitat -

El govern de Polònia ha afirmat que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE es tornarà a tractar al Consell de la Unió Europea “si hi ha voluntat” entre els estats membres. Així ho ha afirmat l’ambaixadora de Varsòvia a la UE, Agnieszka Bartol, que ha confirmat que el govern espanyol no ha sol·licitat a l’executiu polonès -que assumirà la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025- abordar la qüestió pròximament. L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. Allà, la qüestió no s’ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d’Afers Generals (CAG).

Publicitat

“No he rebut la petició encara. Entenc que, després de les discussions en la presidència anterior -del Consell de la UE-, estem esperant els informes. Però, si hi ha voluntat, farem el que els estats membres ens demanin, està clar”, ha assegurat Bartol durant la presentació de les prioritats del govern de Varsòvia durant el seu mandat al capdavant del Consell de la UE.

Antecedents

L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop a nivell ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.

Si bé des de l’estat espanyol han defensat en reiterades ocasions que tant l’oficialitat del català a la Unió Europea com l’ús de la llengua al Parlament Europeu són dos processos igualment prioritaris, no han transcendit moviments per a l’aprovació en l’àmbit dels estats. Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres, però alguns dels estats membres mantenen els seus dubtes.

Suècia, per exemple, veu massa cares les estimacions sobre els costos derivats de la mesura–per ara només es disposa d’un càlcul preliminar basat en el cas del gaèlic l’any 2015 i que eleva el cost per les tres llengües fins als 132 milions d’euros-, Finlàndia defensa la reivindicació, però reconeix que calen “clarificacions”.

En aquest sentit, diversos estats consideren necessària l’elaboració d’un informe per part dels serveis jurídics del Consell de la UE per esvair tots els dubtes i continuar endavant amb la proposta. Sobre aquesta qüestió, les últimes informacions procedents de fonts diplomàtiques consultades per l’ACN apunten que Espanya encara no ha sol·licitat aquest document, mantenint d’aquesta manera els procediments en ‘standby’.

Bona prova d’això és que durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, que va començar el juliol passat, no s’ha posat sobre la taula la qüestió del català. De fet, en l’últim Consell d’Afers Generals de la presidència hongaresa que se celebrarà el pròxim 17 de desembre, tampoc es preveu que l’oficialitat del català torni a posar-se sobre la taula.

Prioritats de la presidència de Polònia

L’ambaixadora del govern de Donald Tusk a la UE ha presentat aquest dijous les prioritats de la presidència de torn de Varsòvia al capdavant del Consell de la UE.

Sota el lema “Seguretat, Europa!”, l’executiu de Tusk pretén tirar endavant una agenda centrada a reforçar la seguretat dels 27 davant la continuada invasió de Rússia a Ucraïna. En aquest sentit, el full de ruta de la presidència se centrarà en set eixos que giraran entorn de la seguretat: la seguretat exterior i interior, la seguretat econòmica i energècia, la seguretat en salut i alimentació, i la seguretat vinculada a la informació.

“Polònia pren el relleu de la presidència del Consell de la UE en un temps d’incertesa i preocupació: Europa s’enfronta a les conseqüències de l’agressió de Rússia i a la necessitat de reforçar la seva capacitat de defensa”, ha defensat l’executiu. “Per Europa, és un moment decisiu i la UE s’ha de protegir a ella mateixa, als seus ciutadans i cuidar al seu veí més immediat”, ha subratllat en referència a Rússia.

Et pot interessar  Illa afirma estar “convençut” que Metsola està treballant “seriosament” per l’ús del català al Parlament Europeu

En l’àmbit de la seguretat, la presidència de Polònia buscarà “impulsar la preparació” de la UE sobre la base d’un augment de la despesa militar, alhora que fomentarà la persecució d’una indústria de la defensa “més forta”, i també impulsarà un “debat en profunditat” sobre el finançament de la defensa a la UE. En aquesta línia, Varsòvia també buscarà “reforçar” la cooperació amb l’OTAN i amb altres països, principalment, els Estats Units, el Regne Unit i Corea del Sud.

L’ambaixadora de Polònia davant la UE també indicat que el reforç de la seguretat també implica posar fi a la dependència del gas rus. “La nostra prioritat és aconseguir la diversificació i ser més independents”, ha dit. “Després de l’inici de la guerra, Europa ha començat a reduir la dependència del gas rus, però és una qüestió sobre la qual volem apostar més”.

Ampliació de la UE

Vinculat a la seguretat, Polònia també situa l’ampliació de la UE com un element que per reforçar la dimensió exterior de la seguretat i defensa. “Quan parlem de seguretat exterior, l’ampliació forma part d’això”, ha afirmat l’ambaixadora de Varsòvia. “L’estabilitat de la regió passa per l’ampliació i no és només un tema d’estabilitat econòmica, sinó d’estabilitat exterior i geopolítica”, ha afegit.

Tanmateix, ha afirmat que la perspectiva des de la qual abordarà la qüestió serà en base als “mèrits” dels països candidats durant el procés d’integració a la UE, alhora que buscarà fer-ho “amb equilibri geogràfic”. Entre els països que ara com ara són candidats a unir-se a la UE hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Ucraïna.

Ucraïna i Estats Units

Preguntada per una eventual negociació per acabar amb la guerra a Ucraïna, Bartol ha sentenciat que Polònia “vol enviar un missatge particularment clar que no hi haurà negociacions sobre Ucraïna sense Kíiv”. “Serà el principi que ens guiarà”, ha assenyalat.

En aquest sentit, ha defensat que el “rol actiu” de Tusk en la persecució d’una solució al conflicte, ha confirmat que el primer ministre polonès “continuarà” liderant les converses de pau i ha fet valdre que la presidència de Polònia “treballarà durament” amb altres institucions com la Comissió Europea o el Consell Europeu per abordar la qüestió.

Bartol també ha apuntat que la presidència de Polònia preveu tirar endavant un 16è paquet de sancions contra Rússia durant els primers mesos de l’any vinent. “Nosaltres sempre hem estat a favor de les sancions, i ho seguirem estant”.

Sobre el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, l’ambaixadora de Polònia a la UE ha indicat que les relacions transatlàntiques “sempre han estat una prioritat a l’agenda de la UE”. “Això no canviarà, no dependrà de cap administració”, ha dit.

Tot i això, ha apuntat que hi ha dues àrees sobre les quals el Consell i la Comissió Europea estan centrant més esforços: el comerç i la seguretat. “No sé on acabarem. Hem de ser pacients i veure on estem, però sobretot, en comerç l’objectiu és evitar una guerra comercial i tenir bones relacions i, en seguretat, no discutir sobre què és, sinó garantir-la”, ha subratllat.

Pacte d’Asil i Migració

D’altra banda, preguntada pel Pacte d’Asil i Migració, al qual Polònia es va oposar durament i que ha d’entrar en vigor el juny del 2026, Bartol ha reiterat que per l’executiu de Varsòvia es tracta d’un paquet de mesures “que no respon als reptes actuals” dels països que protegeixen les fronteres exteriors de la UE.

“Estem fent front a una situació d’atacs híbrids a les nostres fronteres amb Rússia i Bielorússia, i el pacte no dona resposta a això. Tenim una instrumentalització de la immigració i les vies clàssiques ja no funcionen”, ha defensat.

Sobre la implementació del pacte, l’ambaixadora polonesa ha dit que la presidència “farà el que se li requereixi a nivell tècnic” i que, malgrat tenir una posició “estable” sobre la qüestió, actuarà “com a presidència i no aturarà cap procés”.

En ple debat sobre la suspensió del dret d’asil a civils de Síria i l’anuncia de deportacions per part d’estats com Àustria, l’ambaixadora de Polònia ha dit que es manté a l’espera de la proposta de la CE sobre la nova directiva de retorns i ha avisat que és una qüestió “prioritària” per Varsòvia. “Ho posarem a l’agenda, definitivament”.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut