L’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha defensat que la responsabilitat de fer seguiment de l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i preveure la seva possible radicalització abans del 17-A era dels Mossos d’Esquadra en ser la “policia integral” de Catalunya. Ho ha explicat en la seva compareixença aquest dimarts al Congrés davant la comissió que investiga els atacs de Barcelona i Cambrils que van deixar 16 morts. Alhora, ha negat que Es Satty fos col·laborador o informador de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional i ha justificat els contactes que aquests cossos van mantenir amb l’imam perquè era un “islamista” sospitós. Zoido ha rebutjat parlar de “negligència” però ha admès que “alguna cosa no es va fer bé”.
En una compareixença per videoconferència des del Parlament Europeu, Miguel Ángel Zoido ha assegurat que en els atemptats del 17-A “no va fallar la coordinació policial” i ha insistit que en el moment en què va tenir lloc la tragèdia la “col·laboració policial” i la “lleialtat institucional” eren totals. En aquest sentit, ha elogiat la professionalitat de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat, inclosos els Mossos d’Esquadra.
“Aquesta teoria que hi havia un possible ocultament d’informació, que havia una deixadesa de funcions, em sembla que està fora de qualsevol raonament lògic”, ha apuntat el ministre que ha afirmat que tota la informació que va aportar el Mossad o la CIA era “genèrica” i no incloïa detalls en un context en què l’amenaça terrorista estava a l’ordre del dia a tota Europa.
Com a mostra de la feina coordinada que es duia a terme, ha explicat que de gener de 2013 fins setembre de 2017 a tot l’Estat es van detenir 222 gihadistes, dels quals 76 a Catalunya, el que representa el 30% del total. “Aquestes dades evidencien l’elevat índex de gihadisme que hi havia allà i la col·laboració policial existent”, ha considerat Zoido.
Nega que l’imam de Ripoll fos col·laborador i responsabilitza els Mossos
Zoido ha negat rotundament que Abdelbaki Es Satty fos col·laborador de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Ha admès que l’institut armat havia posat el focus en ell quan es trobava a la presó per un delicte previ de narcotràfic perquè era “islamista” i per estudiar la seva possible radicalització o la influència que podia exercir sobre d’altres reclusos. Així, ha explicat que les forces i cossos de seguretat el van incloure en el protocol que existia per aquesta mena de situacions, però ha deixat clar que aquest fet no vol dir que fos informador. A més, i en la línia amb el que va explicar el José Antonio Nieto, qui era secretari d’Estat de Seguretat l’any 2017, ha assenyalat que no li consta que la Guàrdia Civil o la Policia Nacional el visitessin un cop va complir la seva condemna.
En aquest sentit, ha aprofitat per assenyalar els Mossos i explicar que era aquesta policia la que hauria d’haver fet un seguiment d’aquest sospitós un cop va quedar en llibertat. “Són la policia integral de Catalunya i la que té les competències per vetllar per la seguretat en aquets territori”, ha recordat Zoido que ha demanat als diputats si algun havia preguntat a la policia catalana si van entrevistar-se amb Es Satty.
El gihadisme i aturar el cop d’Estat: prioritats del govern Rajoy
Davant les preguntes d’alguns diputats que han insinuat que el govern de Mariano Rajoy i els cossos i forces de seguretat estiguessin més interessats en aturar l’independentisme que en evitar un possible atemptat, l’eurodiputat ha assegurat que ambdues qüestions eren prioritàries pel seu ministeri. “En aquell moment la prioritat era defensar la seguretat, on compartíem una responsabilitat que principalment tenien els Mossos, i mantenir l’ordre constitucional perquè no podíem consentir un cop d’Estat contra la Constitució”, ha apuntat Zoido que ha subrratllat que aquestes qüestions no eren “excloents l’una de l’altra”.
“Que estiguem dubtant permanentment de les institucions em sembla lamentable i molt trist. Arribar a sembrar un dubte d’aquestes característiques sobre un cos que té la reputació que té la Guàrdia Civil a escala internacional em sembla que no és obrar amb lleialtat”, ha reblat. Alhora, ha considerat que és “lamentable i trist” que es dubti de la policia espanyola, el sistema d’autonomies i l’Estat de dret: “És absurd i patològic”, ha assegurat.
Desclassificació de material imminent
Sobre la decisió del govern espanyol de desclassificar material reservat sobre l’atemptat del 17-A properament, tal com han demanat algunes formacions, ha assegurat que no és un tema que l’amoïni.
L’exministre ha acabat la seva intervenció carregant contra el govern de Pedro Sánchez i el PSOE i ha dit que l’entristeix que en la “pròpia casa de la democràcia”, en referència al Congrés, es doni ales a les “teories conspiranoiques” en un intent per “cargolar Sánchez a la Moncloa.
Tardança en relacionar l’explosió d’Alcanar amb un atemptat
La sessió d’aquest dimarts també ha comptat amb la compareixença de Rocío Rubio, cap de la policia científica en la explosió d’Alcanar. Ha explicat que la policia catalana no va relacionar aquest succés amb un possible atac terrorista liderat per l’imam de Ripoll fins que no va tenir lloc l’atropellament de la Rambla, el 17 d’agost.
“En cap moment es va parlar d’explosius o atemptat i fins i tot la segona explosió va coincidir amb el moment en què la màquina va remoure runes”, ha comentat la mossa que ha dit que “la connexió es va fer 10 minuts després d’aquesta segona explosió, quan vam saber que hi havia hagut l’atropellament i vam dir, ja està això és una altra cosa”.
Així mateix, ha reconegut que ni els Mossos, ni els propis membres de la cèdula tenien massa coneixement sobre el TAPT, l’explosiu que el grup emmagatzemava a Alcanar. “Era molt inestable”, ha apuntat Rubio.
A banda, ha dit que l’any 2017 no existia un control exhaustiu pel que fa a adquisició de precursors d’explosius. Així, ha considerat que els grup els podria haver adquirit sense massa dificultats i podria haver aprés a fabricar les bombes a través d’internet.
La responsable de la policia científica ha defensat que va haver una bona col·laboració policial i ha destacat especialment el capítol referent a medicina forense, on, segons ha dit, sempre hi ha hagut una excel·lent coordinació.
Pel que fa a l’imam de Ripoll, ha explicat que se’l va identificar gràcies a “mostres atribuïdes altament fiables” que es van recollir de casa seva. Ha deixat clar que aquest és un sistema habitual en aquesta mena de situacions quan no es disposa d’ADN d’un familiar directe.
