Les càrregues de la policia espanyola contra els votants del referèndum de l’1-O no quedaran impunes. Aquest és l’objectiu de les víctimes de la brutalitat policial viscuda al col·legi electoral ubicat a Benestar Social de Lleida, que a través d’una gran demanda col·lectiva han decidit portar l’Estat espanyol davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les entitats Òmnium Cultuiral, Advocacia per la Democràcia de Lleida i el CDR del barri on van tenir lloc els fets acompanyen les víctimes en aquest nou procés judicial.
Segons un comunicat d’Òmnium Cultural, les víctimes han decidit recórrer a Estrasburg després d’haver esgotat totes les vies judicials possibles a l’estat espanyol. La demanda denuncia una flagrant vulneració del dret fonamental de reunió i del dret a una investigació judicial efectiva davant d’una denúncia per maltractaments policials, articles 11 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans. Així, la demanda presentada a Estrasburg denuncia dilacions no justificades en la instrucció, falta d’una investigació judicial efectiva, així com contradiccions entre els magistrats instructors.
Els denunciats consideren que “la insistència a arxivar el procediment” per part de l’òrgan instructor manifesta “una voluntat de no investigar els fets denunciats”. El text també denuncia que el procediment s’ha arxivat a l’estat espanyol havent escoltat únicament un dels querellants lesionats.
Les càrregues de la policia espanyola van estendre’s arreu del país, malgrat l’actitud pacífica dels i les votants. El col·legi electoral de Benestar Social de Lleida va ser un dels blancs de la policia espanyola, que no va dubtar a carregar brutalment contra els votants, majoritàriament gent d’edat avançada. Els policies els van provocar lesions de diferent consideració i vint-i-vuit lesionats es van querellar per maltractaments policials.
La instrucció del cas va allargar-se durant cinc anys, en els quals el cas va arribar a arxivar-se fins a tres vegades pel jutjat de Lleida, i confirmada per l’Audiència Provincial, sense arribar a judici. La injustícia espanyola també va sumar-se a la festa, i el Tribunal Constitucional va decidir no admetre a tràmit el recurs d’empara.
“Sempre hem dit que anirem fins al final per impedir que la violència policial de l’1-O quedi impune”, assegura el president d’Òmnium, Xavier Antich. L’entitat també posa de manifest la feina feta al llarg d’aquests anys per l’Associació Advocacia per la Democràcia, que agrupa advocats i advocades de les Terres de Lleida i Pirineus en defensa dels drets humans i llibertats sorgida arran de l’1-O, i del CDR Noguerola.
Òmnium afirma que no han cessat en la defensa de la trentena de persones que van presentar una querella col·lectiva el mateix matí del dia 1 d’octubre de 2017 al Jutjat de guàrdia de Lleida, mentre la policia nacional encara assaltava col·legis a la ciutat.
Precedent de recurs al TEDH
El 2021 el Tribunal Europeu de Drets Humans va desestimar els dos primers recursos per les càrregues policials durant el referèndum de l’1 d’octubre. Després d’esgotar la via judicial interna, dos ciutadans del Bages van denunciar Espanya al tribunal d’Estrasburg l’agost del 2020 per vulnerar el seu dret a un judici just amb una investigació “molt escassa” de les càrregues. També consideraven que s’havien vulnerat altres drets fonamentals com el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament inhumà o degradant.
El maig del 2021, però, el TEDH va declarar inadmissibles aquests dos recursos perquè que les queixes eren “infundades” i no hi va veure indicis de vulneracions de drets fonamentals.
