La popular alemanya Ursula von der Leyen ha obtingut l’aval d’una majoria suficient del Parlament Europeu per repetir com a presidenta de la Comissió Europea aquesta legislatura amb el suport de populars, socialdemòcrates, liberals i una part dels ecologistes. Dels 707 eurodiputats que han votat ple de l’Eurocambra, una majoria de 401 ha donat suport a Von der Leyen, 284 en contra, mentre que 15 s’han abstingut. D’aquesta manera, la dirigent popular s’ha assegurat cinc anys més de mandat al capdavant de l’executiu europeu. En un discurs aquest matí, Von der Leyen ha assegurat que lluitarà contra els extremismes, “blindar” Europa, reduirà la burocràcia i reformularà el Pacte Verd amb un enfocament més industrial.
Després de fer aquestes promeses, els Verds/ALE ha anunciat el seu suport, tot i que el grup ha votat dividit.
Pacte de la gran coalició
A finals de juny els caps d’estat i de govern van acordar que Von der Leyen repetís com a presidenta de la CE, mentre que l’exprimer ministre socialista portuguès Antonio Costa es quedarà amb la presidència el Consell Europeu i la primera ministra letona, la liberal Kaja Kallas, optarà a ser l’alta representant de la UE a l’exterior. L’alemanya necessitava, però el vistiplau del Parlament Europeu per revalidar el càrrec. També Kallas haurà de passar el control de la cambra més endavant.
El Partit Popular Europeu (188 escons), els socialdemòcrates (136) i Renovar Europa (77) acaparen 401 dels 720 seients de l’Eurocambra, xifres que eren suficients per donar llum verda a un segon mandat de Von der Leyen. En la darrera legislatura tenien una majoria més àmplia, però l’alemanya va guanyar la votació per només 9 vots de diferència, ja que el grup dels socialdemòcrates va votar més dividit.
Aquest dijous la votació també s’esperava ajustada, si bé en les darreres hores els ecologistes han anunciat que se sumaven pràcticament en bloc a la gran coalició.
Una conservadora per pilotar la UE postcovid
Quan Von der Leyen va aterrar a Brussel·les el 2019, el tret que va destacar més va ser el seu europeisme. Nascuda el 1958 a Brussel·les, va anar a l’escola europea ubicada a la capital belga i posteriorment va fer el salt a Alemanya i a Londres, on va cursar estudis econòmics. Posteriorment, es va llicenciar i doctorar en medicina i, després d’uns anys als Estats Units, va retornar a Alemanya, on va treballar al sector mèdic i econòmic.
La seva vinculació amb la CDU va començar als 90. Començant en diversos càrrecs a la Baixa Saxònia, Von der Leyen va anar escalant posicions fins a convertir-se en ministra d’Afers familiars, dones i joventut (2005 – 2009). També va ocupar la cartera d’Afers Socials i Treball (2009 i el 2013) i la de Defensa (2013-2019) del govern d’Angela Merkel, fins que va fer el salt a Brussel·les el 2019.
Era el primer cop a la història que una dona es posava al capdavant de la Comissió Europea. La Unió Europea deixava enrere la traumàtica crisi financera i n’afrontava de noves, com el Brexit, o l’arribada de refugiats. Tanmateix, Von der Leyen va voler que el Pacte Verd fos la seva gran aposta política. Un pla per a la transició climàtica que hauria d’esquivar les noves crisis que estaven per venir.
La pandèmia de la covid-19 i la guerra a Ucraïna han acabat marcant el seu primer mandat, però ha pogut veure aprovada gran part de la legislació climàtica, que ara toca implementar. Un pas que ara s’entreveu més complicat. En els últims mesos el malestar de la pagesia l’ha portat a fer marxa enrere en algunes mesures, com amb les limitacions a l’ús de fertilitzants.
Arran dels canvis geopolítics dels darrers anys, Von der Leyen va prometre en campanya continuar el Pacte Verd, però “restaurar la competitivitat” del bloc europeu impulsant “una nova revolució industrial”. Una política industrial que, en un context de guerres com la d’Ucraïna o Gaza, també busca “autonomia estratègica” en sectors com l’armamentista.
Noves promeses
En el discurs al ple d’aquest dijous al matí per apuntalar una majoria de suport, Von der Leyen ha exposat les seves prioritats polítiques per als pròxims cinc anys. La primera serà la reformulació del Pacte Verd Europeu amb un nou Pacte Industrial Net i la reducció de la burocràcia. En paral·lel, pretén “blindar” la seguretat de la Unió Europea amb un escut aeri, més policia i guàrdies fronterers.
Fent un gest a l’esquerra, la popular ha admès que Europa viu una crisi de l’habitatge i ha dit que promourà la inversió privada i pública per fer-lo més accessible. També vol abordar el “disseny addictiu” de les xarxes socials per “protegir la salut mental dels joves”.
Pel que fa a l’àmbit internacional, Von der Leyen ha reiterat el seu suport a Ucraïna i ha demanat que s’aturi el “vessament de sang” a Gaza. Així, ha criticat obertament la visita del primer ministre hongarès Viktor Orbán a Moscou, aixecant una gran ovació a la cambra. L’alemanya vol que la UE aspiri a “liderar una reforma del sistema internacional” en un context d’incertesa sobre el multilateralisme i l’augment de conflictes bèl·lics.
“Mai deixaré que s’accepti la polarització extrema a les nostres societats. I mai acceptaré que els demagogs i els extremistes destrueixin la nostra forma de vida europea. I avui estic aquí preparada per liderar aquesta lluita amb totes les forces democràtiques d’aquesta cambra”, ha dit Von der Leyen, que busca el suport dels grups proeuropeus i democràtics en una Eurocambra més ancorada a la dreta que mai.
