L’excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, que ahir va comparèixer davant l’Audiencia Nacional, per donar resposta a l’acusació a la seva contra pel cas Tándem, va denunciar que el Centro Nacional de Inteligencia va “deixar fer” a l’imam de Ripoll per donar un “petit ensurt a Catalunya”.
Cal recordar que Villarejo, va estar vinculat amb l’Operació Catalunya, un operatiu dut a terme suposadament pel ministeri d’Interior per “frenar l’independentisme” i que suposadament va succeir sota la direcció de Jorge Fernández Díaz.
L’excomissari va mencionar que es va pressionar als propietaris del Banca Privada d’Andorra, perquè aportessin informació sobre els comptes bancaris dels líders independentistes i que ara ha causat que l’entitat bancària reclami 140 MEUR per una intervenció de la banca que, de moment no s’ha pogut justificar.
Villarejo també ha estat acusat per l’Operació Tàndem, pel qual se li demanen 109 anys de presó, per pertinença a organització criminal i blanqueig de capitals i que ha defensat que va ser un muntatge del CNI, davant les atuacions de l’excomissari. Per tant, es podria interpretar com una represàlia per haver xerrat massa.
A més, també va declarar en les investigacions per l’Operació Kitchen, que estudiava la suposada caixa B, que el Partido Popular podria haver usat per finançar-se. De fet, l’excomissari va defensar també en seu judicial que “ningú va poder creure que Mariano Rajoy no hi estigués al darrere” com afirma Europa Press.
Per tant, es tracta d’una “perla” amb un cert recorregut i relació amb el CNI. Villarejo va assegurar el CNI i l’Imam de Ripoll hi havia una vinculació. En altres paraules, qui ha estat considerat l’autor intel·lectual dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, estava interrelacionat amb el centre d’intel·ligència espanyol, qui per “un error de càlcul de les conseqüències”, va permetre que es produís l’atemptat del 17 d’agost de Barcelona i Cambrils.
L’excomissari va defensar que va estar treballant amb el CNI fins a l’últim dia per arreglar “l’embolic del famós atemptat de l’Imam del Ripoll”, que ha qualificat “d’un greu error del senyor Sanz Roldán” com afirma Las Republicas. Les acusacions de Villarejo, per tant, són molt greus, ja que deixen en evidència que es va permetre que el filtre polític fos una variable a tenir en compte.
Ara, però, deixen entreveure una altra polèmica: Josep Lluís Trapero. El major dels mossos quan va succeir el 17-A va demostrar la capacitat del cos d’agents policial per fer front a una amenaça de les característiques de l’atemptat de Barcelona i Cambrils. Així doncs, va deixar encara en més mal lloc a les forces de seguretat espanyoles, davant la llavors incipient sospita de la relació entre el CNI i l’Imam de Ripoll.
Aquesta gesta havia de ser castigada, i no hi havia millor escenari que el Primer d’Octubre, per justificar que Josep Lluís Trapero, havia prevaricat en ser indulgent amb els votants del referèndum de l’1-O. És a dir, es volia donar un escarment públic al fet que els agents catalans no s’haguessin unit a l’aclamat càntic “A por ellos” de la Guardia Civil, i que posava en evidència que la policia catalana era notòriament més democràtica que els agents espanyols.
Així, després que Trapero fos absolt de les causes a la seva contra, es pot afirmar que ho va ser perquè “tenia un dispositiu a punt per detenir Puigdemont i el Govern després de la Declaració Unilateral de la Independència”. En definitiva, perquè el govern de Puigdemont era traït per la seva cúpula policial en públic. Unes declaracions que devien causar algun impacte en l’actual executiu català, qui potser sí que ha perdut part de la confiança que podia tenir en Trapero.
Amb les exigències d’una justificació de la destitució d’Elena, pel canvi de major dels mossos, continuen havent-hi opcions polaritzades. D’una banda, la bancada constitucionalista, que va acusar fins a més no poder a Trapero, ara ven que ha estat destituït per investigar en contra de l’executiu català, i que potser veuen el canvi de rumb del major com una pèrdua del control del cos de Mossos d’Esquadra. De fet, han acusat l’executiu de fer una “policia patriòtica”.
De l’altra, el Departament d’Interior que defensa que manté la confiança amb Lluís Trapero, però a qui canvia de rumb, perquè hi hagi un “lideratge més coral”. Ambdues opcions demostren que el canvi de posició del major dels mossos no és gens menyspreable. En altres paraules, que és una posició cabdal per garantir la seguretat de Catalunya, si el Centre d’Intel·ligència Espanyol permet un crim “per donar un petit ensurt” a qui gosa divergir de l’Estat.
25'' que hielan la sangre.
Exigiremos explicaciones y las exigiremos hasta el final. pic.twitter.com/g4PNehVSl5
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) January 11, 2022
