Octuvre torna a posar de manifest una veritat incòmode sobre Espanya. El mitjà de comunicació ha destacat tres punts clau que considera que són, al seu entendre, s’haurien de tenir en compte per valorar a qui afavoreixen els pressupostos generals de l’Estat. Octuvre ha fet aquest vídeo, precisament, perquè pròximament s’haurà de votar si s’aproven els pressupostos de Sánchez.
El primer punt és la xifra d’inversió executada. És a dir, quin grau de compliment hi ha d’allò que es va dir que s’invertiria en relació amb les inversions que s’han dut a terme finalment. Octuvre ha destacat que històricament hi ha autonomies que en surten molt perjudicades perquè malgrat aparèixer al capdavant de la inversió que es promet, després tenen un índex d’execució molt baix. És a dir, que se les acusa de ser beneficiàries d’una gran quantitat de diners que acaben en paper mullat. Marta Sibina, divulgadora d’Octuvre, ha subratllat que aquest és el cas de Catalunya, el País Valencià i Andalusia.
Altres territoris, en canvi, esquiven les crítiques d’estar al capdavant de la inversió promesa perquè no apareixen en els primers llocs, però acaben rebent una suma substancialment més significativa, atès que tenen un grau d’execució molt alt. Per tant, tot el que es promet, i en algunes ocasions fins i tot més, acaba sent una realitat.
Un clar exemple d’aquesta situació és la comunitat de Madrid, que el 2015 va executar el 115% de la inversió que s’havia promès, qui, per acabar-ho d’adobar té al seu favor l’efecte capital. És a dir, que hi ha una gran inversió d’administracions, serveis centrals, tribunals que no compten com a inversió de la comunitat, però en les quals Madrid n’és pràcticament l’única beneficiària.
Per aquest motiu, PSOE i Podemos, que necessiten que ERC els doni el vistiplau, afirmen, en boca de Jaume Asens president d’Unidas Podemos i comuns en el Congreso, que “no és una bona idea condicionar l’aprovació dels pressupostos a la seva execució”. O sigui, intenten passar de puntetes davant del fet que un executiu ha de complir amb les seves promeses, i afirmen que poden fer cas omís de les obligacions del Gobierno d’executar tot allò que han pressupostat.
En segon lloc, també hi ha hagut molts incompliments amb altres aspectes, els fons de reconstrucció europeus, la gestió de l’Ingrés Mínim Vital, o la inversió de Rodalies a Catalunya que ha arribat al 29% d’execució a Catalunya, mentre a Madrid ha estat del 185%. De fet, el Gobierno “més progressista de la història” ha aconseguit sortir-se amb la seva i incomplir aquestes promeses gràcies al suport de l’extrema dreta, a qui han agraït que els salvessin els mobles. Per tant, val a dir que també és un incompliment en si mateix que l’executiu espanyol segueixi governant sense complir amb els seus deures, ja que en moltes ocasions la no aprovació dels PGE acaba significant que el Gobierno ha d’anar a eleccions.
Malgrat tot, el Gobierno segueix demanant el suport d’ERC, tot i que als pressupostos hi ha molts embats polítics amb la ideologia dels republicans. Sibina ha repassat el conjunt de catàstrofes, pocs encerts en apuntar al test, o simplement estrepitosos fracassos que han portat a PSOE i Podemos a apujar el 8% el pressupost al ministeri de Defensa i que resulten preocupants. També ha mencionat la guerra bruta que està duent a terme l’executiu espanyol que prova de buidar de contingut la llei catalana per un habitatge digne aprovada al Parlament, o les propostes amb les pensions, que senzillament, ja passen de taca d’oli.
En definitiva, “més armes, menys habitatge i més diners per a la banca” sembla ser el lema imperant en el PGE del Gobierno de Sánchez i Podemos. Tot plegat, davant de la històrica falta de compromís de l’executiu i de les discrepàncies polítiques que presenten en els PGE, els pressupostos no haurien de tenir un futur gaire prometedor. No obstant això, resta per veure què es dirà en les properes sessions al Congreso, i qui hi votarà en clau de permetre que aquests pressupostos s’aprovin.
