La manera com es commemoren les efemèrides és un element lacònic de la línia política que prenen les formacions. El 2008, en celebrar-se el Dia de la Constitució, les declaracions d’Esquerra Republicana de Catalunya eren diferents de les d’avui, que malgrat que no es presentaran a l’acte institucional en commemoració de la Constitució, podrien haver perdut embranzida reivindicativa.
De fet, el llavors diputat dels republicans del Congreso, i que avui no manté el càrrec, Joan Tardà, feia un discurs en el qual apuntava que en el procés de suposada transició, no es va “debatre” de quina manera es volia que Espanya estigués representada políticament. Llavors, mostrava l’oposició a la corona d’una manera contundent: “Visca la República i mori el Borbó”.
Així va apuntar que la Corona va esquivar el debat al Congreso, i que es va imposar aprofitant que Espanya venia d’una dictadura de més de quatre dècades. És a dir, que els mecanismes que haurien d’assegurar la qualitat democràtica, com per exemple la separació de poders, i que havien d’impedir aquests abusos, encara es trobaven a les beceroles.
A més, la relliscada el 2016 del president del Gobierno, Adolfo Suárez ho va confirmar. Suárez va dir que en el moment que es va aprovar la Constitució, no va sotmetre “la Jefatura del Estado” a un referèndum, ja que en aquell moment tenia indicis que la Corona hauria perdut, com informa el Diario.es.
Tretze anys després, moltes coses han canviat. Tardà concretament, potser per l’inexorable pas del temps o perquè té un major coneixement de la institució de les escales dels lleons, ha moderat el seu discurs que era molt més rupturista i condemnava que la corrupció monàrquica va estar i segueix armada. Avui, el discurs Joan Tardà es troba en un punt diferent. Tot sigui dit, perquè qui avui gosa dir les paraules de Tardà el 2008, ha d’exiliar-se a Bèlgica.
