Víctimes de l’atemptat del 17-A i d’ETA expliquen a l’ACN que estan en contra de la vinculació de Tsunami i terrorisme. Jesús Fructuoso, germà de Juan Fructuoso (primera víctima civil d’ETA a Catalunya), se sent “insultat” per aquest lligam que fa la justícia espanyola. Afirma que s’està “banalitzant” el terrorisme. Javier Martínez és el pare del Xavi, el nen de 3 anys assassinat el 17-A de 2017 a Barcelona. I coincideix amb Jesús: “Banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes”. D’altra banda, l’advocada Jone Goirizelaia ha defensat molts membres de l’esquerra abertzale acusats de col·laborar amb ETA. I assegura que la justícia espanyola “ha traslladat al 100%” a Catalunya l’estratègia que ja va aplicar al País Basc.
Un “insult” a les víctimes de terrorisme
Jesús Fructuoso és germà de Juan Fructuoso, la primera víctima civil d’ETA a Catalunya. La banda terrorista va fer esclatar un cotxe bomba el 2 d’abril de 1987 a l’Avinguda Meridiana, i va provocar la seva mort (29 anys). Quasi 37 anys després, Jesús Fructuoso atén l’ACN per explicar que la seva vida va canviar totalment a partir d’aleshores, a partir d’uns fets que “no se superen mai”.
En Jesús assegura que, com a víctima del terrorisme, se sent “insultat” per les vinculacions de Tsunami i terrorisme, i també afirma que s’està “banalitzant” aquest concepte: “Els qui hem viscut un acte terrorista sabem el que és, i això no té res a veure”, afegeix en referència a les mobilitzacions del 2019 contra la sentència del Suprem pel judici de l’1-O.
Des de casa seva, i acompanyat per una foto del seu germà, Jesús es pregunta amb retòrica si al final no es podrà “protestar per a res”: “Una cosa és una protesta, que pot ser violenta però dins d’uns límits. I l’altra és organitzar un atemptat i matar gent expressament. Una cosa no té res a veure amb l’altra”, reflexiona.
Finalment, Jesús opina que s’investiga el Tsunami per terrorisme per qüestions “polítiques”: “Ara els interessa que aquesta gent no entri a l’amnistia i s’han inventat això del terrorisme”. Però ja s’estan adonant ells mateixos que això no porta enlloc”, conclou.
“Fa molt mal. I no té res a veure”
D’altra banda, Javier Martínez és el pare del Xavi, el nen de 3 anys assassinat el 17-A de 2017 durant l’atemptat jihadista a Barcelona. En declaracions a l’ACN, subratlla que “banalitzar la paraula ‘terrorisme’ fa molt mal a totes les víctimes”. Des de la seu de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats (a la Torre Jussana de la capital catalana), Martínez afegeix que condemnar o perseguir persones per anar a una manifestació, per sortir al carrer o fer “qualsevol cosa”, i dir que això és terrorisme, “fa molt mal a les víctimes”: “Estan molt equivocats”, apunta en referència a la justícia espanyola.
Martínez reitera que les mobilitzacions posteriors a la sentència del 2019 no tenen “res a veure” amb el terrorisme, i es pregunta si també seran terroristes les persones que s’estan manifestant als carrers d’arreu del món per reclamar que s’acabi la guerra entre Hamàs i Israel. “I si em manifesto perquè no estic d’acord que m’apugin els impostos, també ho soc?”, es pregunta amb retòrica.
En aquesta línia, assevera que mobilitzar-se “amb pacifisme” i promoure el ‘sit and talk’ -el lema del Tsunami- tampoc no té “res a veure” amb el terrorisme: “No es pot comparar”, insisteix.
“Paral·lelisme clar” amb l’estratègia judicial a Euskadi
L’ACN també ha parlat amb Goirizelaia, advocada i diputada al Parlament Basc fins al 2019 per EH Bildu. L’advocada assegura que veu un “paral·lelisme molt clar” entre l’estratègia de la justícia espanyola aplicada a Euskal Herria i la que s’està continuant amb l’independentisme català. Goirizelaia afirma, de fet, que s’està “traslladant al 100% a Catalunya la mateixa estratègia judicial de l’Estat per perseguir l’esquerra abertzale. “Ho vaig veure claríssim al judici del Suprem”, afirma en referència al judici del 2019 contra els líders independentistes catalans, condemna del qual va originar les accions de protesta del Tsunami.
L’advocada recorda que al País Basc hi havia el document del ‘projecte Udaletxe’, un suposat entramat empresarial dissenyat per ETA per finançar organitzacions del seu entorn. És en aquest marc que el jutge Baltasar Garzón va tancar el diari ‘Egin’ i l’emissora Egin Irratia, el 1998. El Suprem va declarar nul el tancament del diari el 2009: “Es considerava que tot era ETA”, recorda Goirizelaia.
Pel que fa al judici del Suprem contra els líders del procés català, l’advocada constata que en comptes del document ‘Udaletxe’, van trobar “una agenda”, en referència a la llibreta Moleskine del president parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové. En aquesta línia, explica que el 2019 ja va comentar amb els advocats catalans que hi havia “un paral·lelisme claríssim” pel que fa a l’estratègia judicial de l’Estat.
Goirizelaia va formar part del col·lectiu Ahotsak (“Veus”, en euskera), una entitat de dones de diferents sensibilitats polítiques a favor d’una solució dialogada i sense violència al conflicte basc, que es va crear el 2006 durant el procés de pau amb ETA liderat pel govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). L’advocada veu certes similituds amb l’objectiu d’Ahotsak i el lema ‘sit and talk’ del Tsunami, i conclou que no li estranya “en absolut” que els tribunals de Suïssa hagin dit que no investigaran res, perquè consideren que la qüestió és eminentment política.
En aquest sentit, Goirizelaia reflexiona que no es poden perseguir per terrorisme uns fets on no hi hagi hagut ús de la violència, ni els hagi liderat cap grup organitzat que abans hagi estat declarat de caràcter terrorista: “No s’estan aplicant els conceptes, sinó que es parteix del resultat que vols aconseguir per fer una interpretació d’allò que vols. I això no és dret penal. A tota Europa s’anomena dret penal de l’enemic”, conclou.
