L’exconsellera de Salut i vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, ha assegurat aquest divendres al jutjat que totes les decisions sobre la vacunació contra la covid l’hivern i primavera del 2021 es van prendre sota criteris sanitaris i seguint les directrius del Consell Interterritorial de Salut estatal. Així, ha assegurat que davant la falta de vacunes i la recomanació de posar l’AstraZeneca només als majors de 55 anys, es va decidir vacunar seguint criteris d’edat, i no fer-ho amb el personal essencial de menys de 60 anys, segons han explicat fonts jurídiques. Vergés ha declarat com a investigada, i de forma voluntària, arran de la querella de sindicats de policies nacionals i guàrdies civils.
Les mateixes fonts han explicat que a mitjans de març ja s’estaven vacunant els col·lectius essencials, però policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya anaven amb retard per suposats problemes de comunicació del cens d’agents per part de la Delegació del govern espanyol a Catalunya al Departament de Salut. Quan Salut ja tenia el cens es va fixar data per vacunar-los a finals de març, però el 22 de març va sorgir la recomanació del Ministeri de Sanitat de no vacunar a menors de 55 anys amb AstraZeneca perquè podia provocar trombosis. Aleshores Salut va decidir aturar la vacunació a tots els membres dels col·lectius essencials que tinguessin menys de 60 anys, cosa que va afectar la majoria d’agents policials espanyols a Catalunya.
Segons Vergés, aquesta decisió es va prendre amb criteris sanitaris i seguint les directrius de Madrid, i ha recordat que hi havia problemes amb el subministrament de vacunes i s’havien de prioritzar molt bé els col·lectius més vulnerables, que en aquells moments eren els de més edat.
També ha dit que la decisió es va prendre seguint les instruccions d’allò acordat al Consell Interterritorial de Salut del 22 de març. En canvi, no ha confirmat que se celebrés cap reunió específica per aquesta qüestió entre tota la cúpula del Departament de Salut de la Generalitat, com havia apuntat l’exsecretari general Marc Ramentol.
Segons el magistrat del jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, Vergés va participar en la decisió de frenar la vacunació dels policies espanyols. En canvi, va arxivar el cas contra la secretària de Salut Pública i aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, i l’exdirectora d’Organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón.
La causa està oberta pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors. La investigació contra Vergés, demanada per la fiscalia i els sindicats policials, arriba després d’uns whatsapps aportats per la defensa de Cabezas i de l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon. Segons aquests missatges, una membre del gabinet de la consellera va dir a Cabezas: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.
Preguntada per aquests missatges, l’exconsellera ha dit que s’han tret de context o malinterpretat. Segons les fonts jurídiques Vergés ha dit que no es podia justificar davant de la població que es vacunés policies joves davant d’altres col·lectius essencials de més edat.
Durant una hora, l’exconsellera ha respost només les preguntes del magistrat instructor, de la fiscalia i de la seva defensa. Ho ha fet en català, cosa que ha requerit la presència d’un intèrpret al castellà per als advocats de les associacions judicials, ja que són madrilenys.
Abans d’entrar a declarar, Vergés ha assegurat davant de la premsa que les acusacions dels sindicats i les agrupacions de cossos policials espanyols no tenen “base ni fonament”. Vergés ha rebut el suport de l’actual conseller de Salut, Manel Balcells, i de la d’Exteriors, Meritxell Serret, i també de dirigents d’ERC com la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret, i els diputats Jordi Albert i Najat Driouech, entre d’altres.
Per la seva banda, Jucil, una de les acusacions, ha dit en un comunicat que el retard “sense motiu justificat” de la vacunació es va produir per motius “xenòfobs”, i ha recordat que només el 3% dels agents espanyols a Catalunya estaven vacunats quan els mossos d’esquadra i policies locals ja gairebé havien acabat de vacunar-se. També ha assegurat que no persegueix a ningú per les seves idees polítiques.
Argimon i Cabezas aporten missatges incriminatoris
Justament pels missatges aportats, la fiscalia va demanar al jutjat que presentés una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè investigués a Vergés. El març del 2022 el TSJC ja va rebutjar investigar l’exconsellera en no apreciar indicis de delicte, però va ordenar a la justícia ordinària identificar els responsables de la vacunació. El jutjat també investiga l’exconseller i aleshores secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, així com l’exsecretari general de Salut, Marc Ramentol, l’exdirector del CatSalut, Adrià Comella, i l’exdirector de Serveis del Departament de Salut, Xavier Rodríguez. Cabezas i Manjón queden de moment exculpades perquè el magistrat no veu prou indicis de la seva participació en la decisió, que es considera “col·legiada” entre els màxims responsables del Departament.
En la seva interlocutòria del novembre passat, el magistrat deia que la decisió del Departament de Salut de frenar la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils el març del 2021 va ser “arbitrària, il·legal, injusta i clarament discriminatòria”, i presa pels alts càrrecs de la Conselleria. La decisió va posar “en greu risc la salut i la vida” de milers de funcionaris policials.
En la seva declaració judicial, Marc Ramentol, va atribuir aquesta aturada a una decisió col·legiada, però Cabezas i Argimon es van defensar atribuint la decisió directament a l’entorn més proper a la consellera, cosa que avui no ha confirmat.
De fet, a banda dels whatsapps citats, també van aportar un que Cabezas va enviar el 23 de març a la cap de gabinet de Vergés: “Jo crec que hem de fer-los a tots, perquè sinó hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.
Argimon i Cabezas van aportar un altre correu electrònic enviat a Vergés, inclòs a la causa quan ja estava al TSJC, on una responsable de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, demanava perquè el 24 de març de 2021 s’havia aturat la vacunació als policies espanyols destinats a Catalunya. Ni la reclamació ni la resposta són compartides amb Cabezas i Argimon.
La defensa d’Argimon especificava que no va participar a les reunions dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, que era l’òrgan per decidir sobre l’administració de vacunes seguint l’estratègia acordada al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Precisament, Argimon va presentar missatges de la llavors consellera en què assegurava que durant la reunió del Consell Interterritorial “tots volen acabar amb els grups essencials” en referència a la represa de la vacunació amb Astrazeneca a partir del grup d’edat de 55 a 65. Argimon li va respondre: “Nosaltres compaginarem, ho hem fet sempre”. El mateix li va dir Argimon a Ramentol.
A l’escrit al jutjat, tant Argimon com Cabezas asseguraven que eren partidaris de compaginar la vacunació per criteri d’edat i col·lectius essencials, entre els quals hi havia els cossos de seguretat, tant Mossos d’Esquadra com policies locals, així com agents de Guàrdia Civil i Policia destinats a Catalunya, juntament amb altres col·lectius com sanitaris, bombers i serveis de protecció civil.
El 23 de març Cabezas va rebre un missatge d’una membre del gabinet de Vergés dient-li: “De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials”. I afegia: “En relació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional crec que hem d’anar amb criteri d’edat”. Cabezas va respondre-li: “Crec que hem de fer-los tots, ja que sinó hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.
Aquell mateix dia, la responsable del gabinet va assegurar a Cabezas que havia parlat amb Vergés i amb Ramentol i que ells “no veuen Guàrdia Civil i Policia Nacional totes les edats, veuen per franja de 60 a 65”. L’endemà, el 24 de març, la mateixa assessora del gabinet de Vergés va insistir a Cabezas: “La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar”, i va ser llavors quan Cabezas va demanar instruccions per escrit de Ramentol.
