El Premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, ha aprofitat aquest 23 d’abril, amb motiu de Sant Jordi, per tornar a carregar contra el català i per fer una crida a combatre el nacionalisme que vol “tancar-se” en el català. En una trobada telemàtica organitzada per Cs, Vargas Llosa ha fet una defensa aferrissada del bilingüisme: “Tancar-se en una llengua és com confinar-se en una presó. Quin privilegi el d’un país que pot ser bilingüe! Seria veritablement tràgic que aquesta oportunitat de parlar i dominar dos idiomes, Catalunya la malgastés”, ha remarcat.
Per a ell, el nacionalisme i la cultura són incompatibles en última instància, perquè “la cultura és un camp molt més ampli, on hi ha mescles que no són les perspectives que té el nacionalisme, que té una visió com d’orelleres, i una posició molt sectària d’utilitzar la cultura simplement en el camp polític”. Vargas Llosa ha volgut recordar la Barcelona de 1970, en la qual ell va estar vivint durant cinc anys, i lamenta que culturalment hagi “retrocedit: Barcelona era la capital cultural d’Espanya, els espanyols venien per sentir-se europeus, perquè Barcelona era una ciutat ja europea quan la resta d’Espanya encara no ho era”.
Ha recordat que durant la seva etapa a Barcelona es va produir el retrobament entre els autors espanyols i els llatinoamericans, amb figures com la de Carlos Barral i Carme Balcells, i ha reivindicat: “Crec que el que necessitem són un nou Carlos Barral i una nova Carme Balcells per a promoure Barcelona a hores d’ara”. En l’acte hi ha participat el portaveu de Cs al Parlament Nacho Martín Blanco, i la diputada de Cs en el Parlament Anna Grau.
