ACN Barcelona .- El sindicat majoritari del sector de l’ensenyament, USTEC-STE, ha emès un comunicat molt crític amb el nou model lingüístic que impulsa la Generalitat, segons el qual els centres podran modificar la presència dels diferents idiomes en qualsevol matèria. El sindicat qualifica les propostes de “bombes de rellotgeria” que “conviden al pessimisme”. Segons afirmen, el text certifica una “profunda claudicació en defensa del sistema d’immersió”, tot proposant una “versió pròpia” del TIL aplicat a les Illes Balears que “no recull la realitat sociolingüística del català com a llengua minoritzada”. El comunicat també acusa ERC de deixar-se influir pel Marroc i la Xina transformant l’àrab i el xinès en llengües curriculars, tot ignorant l’amazic o el dialecte del shangaiès, més presents a Catalunya.
Claudicació en la defensa del català
El comunicat emès per USTEC-STE fa crítica severament que, “una retòrica acadèmica i políticament correcta, amb certes idees benintencionades” serveixin “per camuflar una profunda claudicació en la defensa del sistema d’immersió, a banda de proposar una versió pròpia del Tractament Integral de Llengües (TIL) aplicat a les Illes Balears”, consistent a rebaixar la presència del català a les aules.
A més, el sindicat apunta que el document no constata en cap moment “la situació de minorització de la llengua catalana, les amenaces polítiques a la qual continua essent sotmesa, la gran vulnerabilitat legislativa, la pressió que rep la llengua pròpia pel que fa a ús social, o les escasses oportunitats de sentir-la en l’ús quotidià o els mitjans de comunicació o fora de l’àmbit escolar”.
El sindicat també opina que el text reconeix algunes de les acusacions per part d’entitats de defensa del castellà, segons les quals, la immersió lingüística perjudica l’alumnat castellanoparlant, i que la literatura acadèmica no avala.
La proposta avala línies d’escolarització diferenciades
L’aposta per un model plurilingüe d’aquestes característiques avala l’experiència dels sistemes segregadors per llengua, una referència “molt preocupant” pel sindicat. “És com si s’acceptés línies d’escolarització diferenciades”, asseguren, tot i admetre que “en altres moments del text s’explicita que no s’admetrà separar els centres per llengua”.
El Departament no recull la realitat sociolingüística del català com a llengua minoritzada
USTEC-STE reivindica que comparteixen l’opinió que un model plurilingüe és positiu però critica la “definició vaga i imprecisa” que en fa el Departament, “deslligada de qualsevol consideració política arrelada a la quotidianitat dels alumnes, la dimensió sociolingüística que propicia fenòmens diglòssics”, com és el cas del castellà amb el català, asseguren.
“El problema és que no podem deslligar-nos d’una situació en què des de l’Estat, a partir d’actituds polítiques i polítiques concretes, es pretén reduir deliberadament l’ús i el prestigi del català a l’esfera pública”, afegeixen. A banda d’això, troba a faltar “el reconeixement de situacions en les quals, en l’actualitat, la presència del català és discutida o residual”, un cas freqüent en la secundària.
USTEC-STE recorda que la impartició de currículum en anglès ha donat molts problemes
Pel que fa a la introducció de l’anglès com a llengua curricular, el document ho justifica d’acord amb el bon funcionament de la immersió lingüística, tot obviant que la immersió funciona bé per la proximitat lingüística entre català i castellà, i no comenta que les estructures gramaticals, fonètiques, sintàctiques de l’anglès són molt distants de les llengües romàniques i que, “a partir de constatacions empíriques, la impartició de currículum en anglès ha donat molts problemes”.
Un joc de suma zero: les hores que guanyen unes llengües, les perd el català
El sindicat és especialment dur amb l’apartat sobre “els objectius del model plurilingüe i intercultural”. Segons USTEC-STE, en aquest tros del text el Departament admet la presència de les tres llengües com a vehiculars, la qual cosa explicita “que el català recula respecte als plantejaments inicials de la Llei de Normalització Lingüística 1983, i que el Departament reconeix que aplica criteris similars al TIL de Les Illes Balears”. “I aquest és un joc de suma zero. Les hores de presència que guanyen unes llengües, les perden una”, sentencien, a continuació.
Una altra secció especialment criticada és la dedicada al projecte lingüístic de centre. Segons el sindicat “l’excés d’autonomia” deixa en mans de les direccions, “deixa en una situació de vulnerabilitat la llengua catalana, més permeable a pressions externes quanta més capacitat de decisió hi hagi en el despatx de direcció”. Un poder “excessiu” que, a més, referma la capacitat de les direccions de triar professionals “de manera subjectiva”. “Sembla que la política lingüística es fa servir com a pretext per justificar la política de personal d’acord amb la subjectivitat i arbitrarietat”, assegura el document.
El sindicat acusa ERC deixar-se influir per Marroc i la Xina transformant l’àrab i el xinès en llengües curriculars
D’altra banda, l’escola pot reproduir aquests elements diglòssics si la presència curricular d’algunes llengües com l’àrab serveix per contribuir, també a Catalunya, d’arraconar l’amazic, la llengua més extensa entre la comunitat d’origen marroquí al nostre país. En una situació similar es troba amb el xinès. Segons el sindicat, la majoria dels xinesos catalans provenen de Qingtian, una petita zona de Zhejiang i parlen una variant del shangaiès, molt allunyada del mandarí, que és el xinès oficial que s’estudia a les escoles oficials d’idiomes, i que també pot implicar una situació de disglòssia importada des de la Xina, a més, en el context d’un país sense democràcia.
En aquest punt el sindicat acusa el Govern d’efectuar “polítiques caciquistes” i d’intentar establir “complicitats amb els líders de les diferents comunitats estrangeres” acusant directament a ERC, de tractar de captar les velles estratègies i xarxes clientelars de l’antigament influent PSC i de fer polítiques que satisfacin els governs de la Xina i el Marroc perquè “poden tenir cert atractiu diplomàtic en processos d’internacionalització de l’economia catalana”.
USTEC conclou el comunicat tot assegurant que el fet que aquest document hagi estat redactat al marge de l’opinió del professorat i els seus representants, l’invalida com a proposta. “El més convenient seria partir de zero i elaborar un nou document d’acord amb la participació activa dels ensenyants”, conclouen
