Un membre de l’alta societat catalana, segons avança en excluvisa el diari ARA, hauria muntat un dispositiu de 30 hackers per produir una campanya a les xarxes socials que pugués interferir en la intenció de vot de les eleccions del 21-D. Hi va haver un intent perquè l’empresa Cambridge Analytica -la mateixa que la de l’escàndol de Facebook que va manipular més de 87 milions d’usuaris per afavorir Trump- fes xarxa per generar un clima d’opinió favorable als partits unionistes.
Tot apunta a Luís Conde, un caçatalents català. Segons el diari, Conde va rebre una trucada de l’empresa Cambridge Analytica però ell ho nega. Una font de la mateixa consultoria assegura que hi havia un grup d’empresaris catalans preocupats pel moviment independentista i que estaven disposats a pagar les despeses de la suposada campanya. Fonts oficials de l’empresa britànica asseguren que no van ser ells els qui van dirigir-se a Conde: “Mai ens comuniquem ni seleccionem clients. Les reunions són sempre per petició dels partits/clients”.
De fet, el caçatalents assegura que va passar la proposta a un grup de polítics perquè l’analitzessin, però nega que ell truqués a l’empresa en tot moment, sinó el contrari. És en aquest punt quan Juan Arza, llavors secretari d’estudis polítics del PP català, antic membre de Societat Civil Catalana i actualment integrant del patronat de la Fundació Joan Boscà, entra a la història. L’ARA, al consultar-lo fom a font, assegura que Arza ni nega les converses ni confirma que ha estat ell qui ha seguit amb la proposta, expliquen que va respondre que l'”ARA és propaganda pura i dura”.
L’entitat constitucionalista Societat Civil Catalana subratlla que aquests contactes no es van arribar a produir en nom seu. Fonts consultades pel diari asseguren que “Arza ja no forma part de l’entitat” i que “no estaria autoritzat per dur a terme aquestes converses”. Tot i això, admeten que són coneixadors de l’existència d’aquests contactes. Josep Ramon Bosch, president de la Joan Boscà, també nega qualsevol implicació de la fundació en aquest afer.
Tot i això, no va haver temps i la iniciativa no va anar més enllà. Després de l’escàndol de Facebook en les eleccions nordamericanes, l’empresa va desaparèixer la primavera passada.
Possible afectació
Uns 137.000 ciutadans espanyols podrien haver-se vist manipulats per aquesta campanya. L’empresa hauria fet servir la mateixa aplicació que en el cas nordamericà, Thisisyourdigitallife, per accedir a informació personal i predir la intencionalitat de vot a l’hora que emetre propaganda personalitzada i creant notícies falses.
