Unes 1.500 persones, segons els organitzadors, s’han manifestat aquest dissabte a Perpinyà per reivindicar la Catalunya del Nord. La mobilització, que ha començat poc després de les quatre de tarda, coincideix amb el 365è aniversari de la signatura el 7 de novembre del 1659 del Tractat dels Pirineus, que va suposar la divisió de Catalunya per part dels regnes de França i d’Espanya. Les entitats convocants (Òmnium Catalunya Nord, Casal de Perpinyà, l’Aire Nou de Bao, Consell de la República a Catalunya Nord i Assemblea Nacional Catalana a Catalunya Nord) han centrat la reivindicació d’enguany en mostrar la “força” de la societat nord catalana que “surt al carrer i exigeix que se li respectin els drets nacionals, lingüístics i culturals”.
El centre de Perpinyà ha tornat a ser el punt de trobada de centenars d’independentistes d’arreu per protestar aquest dissabte amb motiu del 365è aniversari del Tractat dels Pirineus. Sota el lema ‘Sem Catalunya Nord perquè volem!’, unes 1.500 persones s’ha congregat a partir de quarts de quatre de la tarda a la plaça Catalunya de Perpinyà per començar la marxa. Durant la marxa, han corejat ‘Independència’, ‘Ni França, ni Espanya, Països Catalans’ o ‘Fora les forces d’ocupació”.
La manifestació tenia com a objectiu mostrar la “força” de la societat nordcatalana que “reclama un estatus” i, alhora, “exigeix que se li respectin els drets nacionals, lingüístics, culturals i polítics”. “Existeix i és al carrer”, ha explicat el membre del Casal de Perpinyà, Mario Pérez. En aquest sentit, ha dit que creuen en la “unitat dels Països Catalans” i que avui calia “reivindicar que Catalunya del Nord és una entitat política, que existim, que tenim drets i que sortim al carrer per exigir-los”.
A la concentració, s’hi ha aplegat desenes de persones vingudes d’arreu. Entre ells, un autocar de Vilafranca del Penedès. Jordi Parellada és un dels que ha format part de l’expedició i ha explicat que ha vingut per donar “suport” a la Catalunya del Nord en la seva diada perquè cal anar “junts”. Parellada ha admès que l’independentisme no es troba en el seu millor moment. “Hem tingut moments millors, tampoc les discussions polítiques han ajudat…. aquí hi governa l’extrema dreta… són un cúmul de circumstàncies que fan que sigui més complex, però no per això ens rendirem. Hem de continuar al peu del canó defensant els nostres drets”, ha afirmat.
Per la seva banda, la Magda, també vinguda de Vilafranca, ha defensat que volen ser “independents” i que els de la Catalunya del Nord són els seus “germans i veïns”.
A l’acte, també hi han donat suport diverses entitats i partits del Principat. Entre elles, ERC, Junts o la CUP. El secretari nacional adjunt d’ERC, Juli Fernández, ha defensat que el seu partit “sempre hi és” i que treballarà per “enfortir” els lligams entre nord i sud que el Tractat dels Pirineus va intentar esquinçar. La coportaveu de la CUP, Su Moreno, per la seva banda, ha acusat el govern francès d’aplicar “polítiques reaccionaries” i d’intentar convertir la Catalunya del Nord en el “pati turístic francès”. En aquest sentit, ha dit que el seu futur no passa per París sinó “per la construcció d’uns Països Catalans lliures i que defensin la sobirania dels territoris”.
La manifestació ha recorregut els principals carrers de la localitat amb diverses parades on s’han fet castells. Entre elles, davant de l’Ajuntament de Perpinyà, governat per l’extrema dreta de Louis Aliot. Després ha enfilat cap al Castellet, on s’han fet les intervencions i la lectura del manifest. Un cop acabada la mobilització, els actes continuaran amb el Correllengua i els concerts de Remei de ca la fresca, Rumba Coumo i Loud DJ a La Casa Musicale.
Actes des de dijous
El actes de rebuig a la commemoració van començar dijous l dia de la commemoració del Tractat dels Pirineus. Sota el lema «sem Països Catalans», es van reunir entitats socials i culturals i organitzacions polítiques de Catalunya Nord i de Mallorca al Casal de Perpinyà. A la tarda, s’hi va fer la xerrada ‘’Un agermanament franco-espanyol’, a càrrec de l’historiador i professor de la Universitat de les Illes Balears, Gabriel Ensenyat i Pujol.
