Una dotzena d’independentistes catalans s’han vist abocats a emprendre el camí de l’exili en algun moment dels últims set anys, d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, per quatre causes judicials diferents. Quatre dels exiliats han tornat en els últims anys, i sis més es preveu que ho facin en els propers dies, gràcies a l’arxivament de la causa de Tsunami a l’Audiència Nacional i al Suprem. Així, només en quedaran tres: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Tots ells encara afronten el cas obert per l’1-O al Suprem, que ha denegat l’amnistia del delicte de malversació, i l’expresident de la Generalitat també està inclòs al ‘cas Volhov’, la suposada trama russa, que de moment també ha vist frustrada l’amnistia.
Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Adrià Carrasco són els quatre independentistes que es van refugiar durant la justícia espanyola durant un temps pel referèndum i per protestes dels CDR, i que ja han tornat. Els qui s’espera que ho facin en els propers dies són Marta Rovira, Rubén Wagensberg, Josep Campmajó, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Jaume Cabaní, que estaven implicats en el cas Tsunami fins que s’ha arxivat aquesta setmana.
Els primers cinc exiliats l’octubre del 2017
El referèndum del 2017 va comportar una causa al Tribunal Suprem que va acabar amb la sentència d’entre 9 i 13 anys a la presó per a nou líders independentistes per sedició i malversació, però el magistrat instructor del cas, Pablo Llarena, no va poder enviar a judici els qui havien marxat a l’estranger. L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i quatre dels seus consellers –Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret– van marxar a Brussel·les en els dies posteriors a la declaració d’independència, el 27 d’octubre del 2017.
Tampoc va poder fer asseure al banc dels acusats a les diputades de la legislatura de l’1-O Marta Rovira i Anna Gabriel, sumades a la causa el desembre del mateix any. De fet, la seva incorporació a la llista d’investigats va comportar que l’exdiputada de la CUP marxés a Suïssa el febrer del 2018, i que la secretària general d’ERC també s’exiliés al país helvètic el mes següent, enmig de les dues sessions de la investidura fallida de Jordi Turull. Totes dues van evitar així citacions per declarar al Suprem.
Els repetits fracassos de les euroordres
El 23 de març del 2018, Llarena va processar sis dels set dirigents a l’exili per delictes que podien comportar presó, així que tots ells es van mantenir fora de l’Estat. Puigdemont, Comín i Ponsatí afrontaven rebel·lió i malversació, mentre que Puig i Serret, desobediència i malversació, i Rovira, rebel·lió sense malversació, ja que no havia estat membre de l’executiu.
Des que va començar l’exili, el magistrat del Suprem ha mantingut un pols amb els polítics a l’estranger per a fer-los tornar i, de fet, després d’una euroordre retirada el desembre del 2017 contra Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig i Serret, Llarena en va imposar una altra el mateix dia que els va processar. I, en aquesta ocasió, hi va sumar també Rovira. Aquest moviment va propiciar dies després la detenció i empresonament durant dues setmanes de l’expresident al ‘land’ alemany de Schleswig-Holstein. La justícia del territori el va deixar lliure provisionalment primer, i el juliol del mateix any en va descartar l’extradició per rebel·lió.
Pel que fa a Anna Gabriel, la va processar només per desobediència, cosa que no comportava privació de llibertat, així que el jutge no va activar una ordre de detenció internacional per a ella –només pesava sobre ella una de nacional per no haver assistit a la citació judicial per declarar a Madrid. Això no obstant, Gabriel va decidir continuar quatre anys més a l’exili, fins al juliol del 2022, quan va tornar voluntàriament. La seva causa es va arxivar el febrer d’aquest any per part de l’Audiència de Barcelona.
La sentència del ‘procés’ i la reforma del codi penal, clau pels exiliats
Tot va començar a canviar per a l’exili el 14 d’octubre del 2019, a partir de la sentència dels encausats per l’1-O que es van quedar a Catalunya: el veredicte rebaixava la rebel·lió a sedició. Llarena va decidir aquell dia reactivar una tercera euroordre contra Puigdemont per aquest segon delicte, així com per malversació, i uns dies després va fer el mateix contra Comín (sedició i malversació), Puig (desobediència i malversació) i Ponsatí (sedició). El jutge, però, no va reclamar l’extradició ni de Gabriel, ni de Rovira, ni de Serret.
Això va propiciar que qui havia estat consellera d’Agricultura el 2017 i ara titular d’Exteriors tornés de l’exili per sorpresa el març del 2021 i declarés al Suprem, que la va acusar només de desobediència. De fet, Serret va ser jutjada pel TSJC l’any passat i condemnada a un any d’inhabilitació per aquest delicte, una sentència pendent encara de decisió final del Suprem.
Mentrestant, durant aquest temps, el fet que Puigdemont, Comín i Ponsatí fossin eurodiputats amb immunitat va posar pals a les rodes als repetits intents de Llarena d’extraditar-los –l’expresident sí que va passar un dia a la presó a Sardenya després de ser detingut a l’Alguer el setembre del 2021, però el jutge el va deixar en llibertat i no va fer l’entrega del dirigent ja que esperava que el TJUE es pronunciés sobre si encara gaudien d’immunitat després del suplicatori a l’Eurocambra.
L’altre moment clau pels exiliats va ser l’entrada en vigor del nou codi penal eliminant la sedició el gener del 2023, fruit d’un acord entre ERC i el PSOE que va coincidir amb l’aprovació dels pressupostos de l’Estat. Ponsatí només afrontava aquest crim, així que va poder tornar de l’exili dos mesos després amb només una detenció que va durar unes hores abans de ser deixada en llibertat. A data d’avui encara té la causa per desobediència oberta i per jutjar.
La investigació pel Tsunami impedeix el retorn a Rovira i comporta més exiliats
Rovira també podria haver emprès el camí del retorn pel mateix motiu, però només uns dies després, informacions periodístiques afirmaven que l’Audiència Nacional relacionava la dirigent d’ERC amb Tsunami Democràtic, el moviment nascut en protesta de la sentència del ‘procés’.
El novembre passat, el mateix tribunal va decidir investigar per aquesta plataforma l’expresident Puigdemont, així com Rovira i deu persones més: l’aleshores secretari quart de la Mesa del Parlament, Rubén Wagensberg, d’ERC, així com Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio Giulio Foglia. Els fets podrien qualificar-se de manera indiciària, va indicar el jutge, com de terrorisme.
Wagensberg va anunciar el 31 de gener d’aquest any que havia marxat a Suïssa per a assessorar-se davant els moviments del magistrat de l’Audiència Nacional que portava el cas de Tsunami, Manuel García-Castellón. I, tal com es va saber el mes d’abril, alguns dels altres implicats en la causa també van marxar al país helvètic arran de la investigació. És el cas d’Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó. Un altre dels activistes inclosos, Jaume Cabaní, havia marxat ja a Bèlgica després de l’1-O.
Amb la llei d’amnistia ja en vigor, García-Castellón havia donat deu dies a les parts per posicionar-se sobre si s’hi podien acollir, però aquest dilluns es va veure obligat a arxivar la causa, després que la pròpia Audiència Nacional declarés invàlides les seves diligències a partir del juliol del 2021 per no haver decretat a temps una pròrroga de les investigacions. La magistrada del Suprem que s’havia quedat la causa en el cas de Puigdemont i Wagensberg per ser aforats, Susana Polo, també va arxivar-la el dia següent.
La suposada trama russa i la malversació, els obstacles de Puigdemont, Comín i Puig
Marta Rovira i Rubén Wagensberg, així com les altres persones a l’exili per aquest cas –Josep Campmajó, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Jaume Cabaní– s’espera que tornin a Catalunya els propers dies, una vegada ja no afronten els càrrecs de terrorisme. No és el cas de Carles Puigdemont, que també queda net per aquest cas, però continua amb la malversació oberta per l’1-O, tal com Lluís Puig i Toni Comín. El Suprem ha amnistiat la desobediència pel referèndum, però no la malversació, ja que ha decidit preguntar al TC si és amnistiable.
A més, el candidat a president de la Generalitat per Junts també està implicat en el ‘cas Volhov’, la suposada trama russa del ‘procés’. El magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, investiga una possible traïció i malversació per aquest cas, i aquest dimarts va tancar la porta a una amnistia. A més, va sol·licitar al Suprem que assumeixi la causa, ja que dos dels implicats són aforats, Puigdemont i el també diputat de JxCat al Parlament Francesc de Dalmases.
El cas d’Adrià Carrasco
La dotzena de persones que en algun moment han estat a l’exili arran del procés la completa l’activista Adrià Carrasco, que va passar dos anys i mig a Bèlgica després que la Guàrdia Civil es presentés a casa seva la matinada del 10 d’abril del 2018, buscant-lo per terrorisme, rebel·lió i sedició per haver participat en talls de carretera i obertura de peatges coincidint amb les operacions de sortida i retorn de la Setmana Santa del 2018. La Guàrdia Civil sí que va detenir Tamara Carrasco, que va ser absolta dos anys i mig després. Un cop el jutjat d’instrucció número 3 de Granollers va arxivar la causa, Adrià Carrasco va tornar a Catalunya.
