Un vot particular denuncia que l’informe del Tribunal de Comptes que serveix per perseguir patrimonialment una trentena de càrrecs de la Conselleria d’Exteriors i el Diplocat per suposades irregularitats entre 2011 i 2017 no és imparcial, es basa en proves no contrastades i conté exageracions. És el criteri de la vocal del Tribunal de Comptes María Dolores Genaro Moya, que va presentar un vot contundent contra el document del Tribunal de Comptes del 2019 que ara serveix de base per a diversos processos. Segons la consellera, contràriament al criteri majoritari d’aquest organisme “no sembla que existeixi una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat en relació a l’àmbit competencial que li correspon”.
L’informe del Tribunal de Comptes va donar peu a una denúncia de la Fiscalia que va permetre que aquest 6 de maig del 2021 el jutjat d’Instrucció 18 de Barcelona obrís diligències contra l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva i nou excàrrecs més de la Generalitat, mentre que paral·lelament el mateix Tribunal de Comptes demana quantitats milionàries als exmembres d’Exteriors i del Diplocat.
Paral·lelament el Tribunal de Comptes ha citat per als propers 29 i 30 de juny els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers de Presidència, Economia i Exteriors com Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva, i diversos ex-alts càrrecs del Govern, fins a la quarantena, per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Hauran de comparèixer davant de la secció d’enjudiciament després de les denúncies de la fiscalia, l’advocacia de l’estat i les entitats Advocats Catalans per la Constitució i Societat Civil Catalana.
La instrucció de la causa, acordada el març del 2019 a instàncies del Congrés i el Senat, ja ha finalitzat, i al juny se celebrarà, si els previsibles recursos en contra no prosperen, l’acta de liquidació provisional per fixar la responsabilitat de cada polític i la quantia que hauria de retornar. Els dictàmens emesos per l’Advocacia de l’Estat i el ministeri fiscal respecte a aquest informe de fiscalització van donar lloc al trasllat dels antecedents a la Secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes i a l’obertura de diligències preliminars que es van acumular a unes del 2018 relatives a les despeses del referèndum de l’1-O.
El vot particular de Maria Dolores Genaro Moya no apareix a l’índex de l’informe, però consta a la seva pàgina 463. La consellera inicia el vot destacant la “urgència incomprensible” del Tribunal per enllestir el document a finals del mes de març del 2019 malgrat les peticions que ella mateixa havia fet perquè s’ampliés el termini i hi pogués fer observacions de caràcter tècnic. Denuncia que això ja constitueix una vulneració del procediment que no s’havia vist fins a aquell moment.
La consellera sosté que el document s’allunya de la funció del Tribunal de Comptes, que hauria de fer “un judici estrictament tècnic sobre el sotmetiment als principis de legalitat, eficiència i econòmica de l’activitat econòmico-financera desenvolupada per la Generalitat en relació amb l’acció exterior”. En aquest punt assenyala que el Tribunal de Comptes ha incomplert les seves pròpies normes perquè no ha basat la fiscalització de l’acció exterior de la Generalitat en els principis d'”imparcialitat, claredat, concisió, equilibri i ponderació”.
Recorda que la norma tècnica del tribunal obliga al fet que aquest analitzi la documentació “de forma objectiva i imparcial” i “recollint amb exactitud i precisió els fets verificats, i evitant judicis de valor i interpretacions que no estan prou fonamentades”, cosa que al seu entendre no s’ha produït.
També retreu que el Tribunal no s’hagi cenyit al procediment que l’obliga a “distingir entre els fets comprovats i les valoracions que mereixin”, i a “evitar expressions ambigües que puguin donar a entendre l’existència de deficiència no comprovades adequadament”. A més, el resultat de la fiscalització s’ha d’exposar de forma “equilibrada i ponderada” i, segons apunta, no és el cas.
Segons la consellera, “amb les dades que s’indiquen a l’informe no sembla existir una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació amb l’àmbit competencial que li correspon”.
A més, assegura que el document del Tribunal de Comptes considera com a despeses irregulars “viatges o activitats” basant-se en declaracions fetes a la premsa amb posterioritat a l’acte, “fet que no desvirtua el caràcter oficial de l’acte i la seva possible inclusió dins de les competències autonòmiques”.
Cita com a exemple els viatge del president de la Generalitat a Amsterdam per participar en la Segona Trobada de Líders Europeus Liberal Demòcrates que va fer Artur Mas el 25 de febrer del 2013 i el viatge de Puigdemont a Copenhague per inaugurar la seu de la Delegació als països nòrdics el 31 d’agost del 2017, tots dos considerats com a irregulars en la seva totalitat.
Segons el vot particular, el Tribunal de Comptes també aprofita activitats que “sembla que excedeixin l’àmbit competencial” de la Generalitat, però que “per la seva durada, característiques i altres factors apareixen clarament com accessòries a una activitat principal feta dins l’àmbit competencial autonòmic” per “qualificar com a il·legal la totalitat de l’acció”, cosa que “sembla excessiva”.
Posa com a exemple que el Tribunal de Comptes consideri il·legal un viatge del conseller d’Exteriors a Dinamarca i el Regne Unit de quatre dies pel fet que un dels seus actes tenia una temàtica “relacionada amb el procés independentista”. En total són 64 activitats que el Tribunal de Comptes considera il·legals utilitzant aquest procediment.
El vot particular també denuncia que en 28 activitats més l’informe es basa en proves “no concloents” per qualificar-les d’irregulars. Són casos en què “l’evidència s’obté d’una nota de premsa i no de la documentació dels expedients de despesa”.
Fins i tot cita casos que veu estrafolaris, com el fet que el Tribunal de Comptes consideri com a prova un esborrany escrit a mà per provar que la delegació va participar en l’elaboració d’una interpel·lació d’un grup de parlamentaris suïssos, o que carregui una despesa irregular de 35.998 euros per l’elaboració de l’informe “Catalonia’s Legitimate Right to Decide” només basant-se “en indicis, però no per evidències deduïdes de l’anàlisi documental”.
El vot particular també critica que l’informe reculli 52 activitats que “constitueixen meres declaracions polítiques o ideològiques i l’expressió d’opinions sense cap mena de transcendència econòmica i comptable” i que per tant no haurien de tenir res a veure amb la fiscalització comptable del Tribunal de Comptes.
També acusa el Tribunal de Comptes de citar constantment els mateixos fets, perquè “les constants reiteracions en els resultats que s’exposen condueixen al fet que es produeixi la impressió que la seva importància relativa és molt més gran de la que realment és”. Com a exemple recorda que un dels viatges de Puigdemont i Romeva del 24 de gener del 2017, “se cita en cinc ocasions”.
