La Comissió Bilateral Estat-Generalitat es tornarà a reunir aquest dilluns, tres anys i un dia després de la darrera trobada. Serà a les 16.00 hores a la seu del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, a Madrid, i el Govern preveu plantejar-hi més d’una cinquantena de demandes. Algunes són clams històrics en matèria d’infraestructures, economia, drets socials i protecció de la llengua catalana. És el cas de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que estableix que la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar al seu producte interior brut (PIB), però també del finançament dels Mossos d’Esquadra i de la possibilitat que els agents del cos es puguin prejubilar.
La Generalitat també hi reivindicarà el traspàs de beques i de l’ingrés mínim vital (IMV) amb l’objectiu de reforçar la renda garantida de ciutadania (RGC) i que s’acabi l’infrafinançament de la Llei de Dependència. Un altre aspecte que s’hi plantejarà és la defensa del català i de l’aranès davant del projecte de llei sobre l’audiovisual que prepara l’executiu estatal i que només es planteja la protecció del castellà respecte de l’anglès en les grans plataformes, però no preveu quotes per al català.
La Moncloa no preveu parlar de fons europeus
El Gobierno no preveu abordar els fons de recuperació europeus en la reunió de la Comissió Bilateral. Es tracta d’una qüestió que es va tractar a la Conferència de Presidents de divendres, a la qual el president del Govern, Pere Aragonès, no va assistir i que se seguirà concretant aquest dilluns en una reunió multilateral tècnica amb presència catalana. Fonts del Palau de la Moncloa remarquen que la reunió bilateral “no és per a això”.
La portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va dir divendres en roda de premsa després de la conferència de presidents que a la bilateral s’hi abordaran “afers que estatutàriament corresponen als treballs d’aquestes reunions” i que “lamentablement van quedar aturats”. Entre les qüestions, Rodríguez ha citat “transferències importants en matèria de beques i infraestructura ferroviària”. En aquest sentit, Sánchez va afirmar que dilluns es fixarà un calendari per a les subcomissions de Transports i Afers Econòmics. La Moncloa insisteix a desvincular els temes que es tractin dilluns amb els que es van abordar divendres en absència d’Aragonès.
El que tampoc s’hi tractarà és el contenciós polític sobre l’autodeterminació, que previsiblement abordarà la taula de diàleg que s’ha de reunir a la tardor. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha garantit que qualsevol avenç de la Bilateral “no condicionarà en cap cas el que es tractarà a la taula de negociació”.
La reunió del 2018 ja va servir per posar en marxa la maquinària de les subcomissions que havien de tractar els traspassos i les reclamacions de la Generalitat i ara serà el moment per fer-ne balanç. Tot i això, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, s’ha queixat per la “poca concreció” del govern espanyol perquè “hi ha molts aspectes encara oberts”. “Exigim concreció i un calendari ajustat sobre la taula”, ha reclamat.
Crítiques de PP i Cs
El PP i Cs han criticat que Sánchez “premiï” la “plantada” de la Generalitat de divendres amb una trobada bilateral i han denunciat que no tracta totes les autonomies amb “igualtat”. També han expressat malestar alguns barons socialistes, com el manxec Emiliano García-Page. La Moncloa ha defensat que són trobades “complementàries” i Sánchez va remarcar que l’executiu de coalició compleix “l’exercici de cogovernança que està marcat en l’ordenament jurídic” tant pel que fa als espais multilaterals com bilaterals.
Rodríguez va subratllar “la importància que s’hagin obert altres canals de comunicació que també són vàlids i legítims perquè són estatutaris i constitucionals” i va destacar que en els contactes previs amb la consellera Vilagrà, ha vist “bona voluntat”.
Rodríguez en lloc d’Iceta
La darrera celebració de la Bilateral, que es va fer a Barcelona, va reunir Pere Aragonès quan era vicepresident del Govern i els aleshores consellers Elsa Artadi i Ernest Maragall, acompanyats d’alguns alts càrrecs de la Generalitat. La delegació estatal la liderava Meritxell Batet, ara presidenta del Congrés però llavors ministra de Política Territorial i Funció Pública, a la qual van acompanyar diversos secretaris d’Estat i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.
En aquesta ocasió, la part catalana l’encapçalaran el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el titular d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. La nova ministra de Política Territorial i també portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, encapçalarà la delegació de l’Estat a la reunió de dilluns. La manxega ha agafat el relleu del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que hauria estat el representant de l’executiu de Pedro Sánchez en la trobada si s’hagués produït abans de la remodelació del Consell de Ministres.
