L’advocat Francesc Jufresa ha presentat una petició d’indult per als presos polítics condemnats per l’1-O pel Tribunal Suprem “per causa d’equitat i d’utilitat pública”, segons ha avançat el diari ‘El Mundo’ i ha pogut confirmar l’ACN. En concret, el demana per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. En cas de no concedir-lo, reclama un indult parcial substituint les penes de presó per penes d’inhabilitació. Si tampoc s’accedeix a això, demana imposar unes penes màximes per sedició de quatre anys de presó.
“La sentència planteja greus problemes no resolts d’imparcialitat en la instrucció, imparcialitat dl tribunal i sobre tot una greu afectació del principi de proporcionalitat de la pena en els termes constitucionals”, argumenta la petició.
L’advocat indica que la competència del Tribunal Suprem per jutjar aquests fets és “discutible”, però a més, remarca que l’argument que utilitza la sentència per donar per tancat aquest tema és “dubtós”, ja que s’apunta que alguns dels processats van ser escollits diputats o senadors durant el procediment, ignorant que quan van passar els fets eren diputats al Parlament. Afegeix que això ha provocat que els condemnats hagin perdut el dret a la doble instància processal, i que la causa s’hagi dividit, amb sentències que poden ser contradictòries sobre unes mateixes circumstàncies.
Un altre argument que esgrimeix és que es podria haver vulnerat el dret a un jutge imparcial, i recorda les peticions de recusació fetes pels condemnats contra Manuel Marchena que no es van acceptar.
A més, subratlla que la sentència no ha contemplat ni valorat el que considera una “infracció” del jutge instructor, Pablo Llarena, pel que fa a la tramitació de les euroordres.
La petició creu que no s’aplica el principi de proporcionalitat a l’hora d’aplicar les penes pel delicte de sedició. L’advocat no entén que no s’hagi aplicat el subtipus atenuat previst al Codi Penal quan la sedició no ha arribat a entorpir de manera greu l’exercici de l’autoritat pública i no ha ocasionat la perpetració d’altres delictes greus. Això hagués permès reduir en un o dos anys les penes assenyalades.
El lletrat també esgrimeix que els condemnats van estar privats de llibertat durant més de dos anys en molts casos, el que va suposar preparar la seva defensa en aquestes circumstàncies.
