El Español ha publicat una entrevista a un dels agents que va venir a Catalunya l’1-O, de nom Fernando i de 43 anys, que assegura que treballar el dia del referèndum “va ser per molts de nosaltres un alliberament”. Explica que “havíem anat a Barcelona a fer això. El que no volíem era passar més temps tancats en aquell vaixell. Hi havia ganes de sortir a treballar i que arribés el dia”. A més, tots els agents volien “fer alguna cosa per arreglar el que estava passant i marxar cap a casa”. “Sentíem que estàvem fent alguna cosa gran per Espanya i que érem part de la història”, ha comentat orgullós a l’entrevista del diari.
L’agent de la policia espanyola també ha explicat que al matí tenien l’ordre d’intervenir 15 col·legis electorals, però que al final només en van anar a tres. Però el més important de les coses que ha explicat és que “aquell dia no hi va haver resistència violenta, va ser una resistència passiva”, la qual cosa, segons Fernando, “és molt difícil controlar-la”. Unes paraules molt reveladores que neguen, un cop més, la versió que molts dels seus companys van declarar al judici dels presos polítics al Tribunal Suprem.
