El 32% dels incidents contra periodistes recollits al Mapa de la Censura els anys 2020 i 2021 són causats per cossos policials, sobretot durant les mobilitzacions al carrer. És una de les conclusions de l’informe de Mèdia.cat ‘Policies contra periodistes. Agressions, entrebancs i sancions contra periodistes per part de cossos policials’, de la periodista Gemma Garcia Fàbrega. L’observatori dels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils publica l’informe aquest dimarts. Un text que, a partir d’un recull dels anys 2020 i 2021, pretén alertar l’opinió pública del nombre “significatiu” d’incidents protagonitzats per cossos policials i incidir en la implementació de mecanismes per “garantir el dret a la informació”.
El treball parteix de les dades recopilades els anys 2020 i 2021 recollides al Mapa de la Censura als Països Catalans, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils que, des de l’any 2015, registra incidents que coarten la tasca dels periodistes o que poden restringir la llibertat d’expressió o el dret a la informació de la ciutadania als territoris de parla catalana.
D’aquestes dades, afirmen els impulsors de l’estudi, es desprèn que una part “important d’agressions físiques, amenaces, intimidacions, obstaculitzacions i identificacions” als professionals de la informació les han causat els cossos policials, sobretot durant les mobilitzacions al carrer.
L’informe parteix de les dades aplicant dues anàlisis, quantitativa i qualitativa. En el primer cas, els incidents s’han analitzat per mesos, per categories i per causants, d’on s’extreu que el febrer del 2021 va tenir el pic més alt d’incidents, en el context de les mobilitzacions arreu dels Països Catalans contra l’empresonament del cantant de rap Pablo Hasel. La categoria que suma més incidents és ‘Identificacions, retencions i detencions’ protagonitzades per algun cos policial, amb 22 casos.
Pel que fa a l’anàlisi qualitativa, s’han analitzat els casos concrets dels fotoperiodistes Mireia Comas i Albert Garcia (que en els darrers dos anys han vist perjudicada la tasca professional per procediments judicials), els incidents referents a les protestes de Hasel (que, segons l’entitat, van deixar 11 ferits per la policia), les “traves” en les cobertures de desnonaments i la tendència “a l’alça” pel que fa a sancions contra periodistes en aplicació de la llei mordassa (2 procediments sancionadors per aquesta qüestió el 2020 i 7 el 2021).
A partir d’aquí, l’informe “constata” que la majoria d’incidents es concentren en el marc de mobilitzacions al carrer, principalment durant manifestacions o en desnonaments, i que es produeixen al marge de si els professionals van visiblement identificats o no. Els responsables de l’informe recorden que dur identificació visible “no és obligatori”, però afegeixen que la policia “cada vegada entén més el braçal i l’armilla” com si ho fossin, i, “així i tot, en molts casos dur-ne no ha impedit que la policia fereixi periodistes, els identifiqui o dificulti la seva feina”.
