Un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds. La investigació, que ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, conclou que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel que fa a proximitat residencial a espais verds. Barcelona i la seva àrea metropolitana se situen en el lloc 90 del rànquing, el setè a l’estat espanyol, i segons l’estudi, es podrien evitar 924 morts a l’any. Les dades es publiquen a ‘The Lancet Planetary Health’ i la llista es pot consultar a www.isglobalranking.org.
Els espais verds s’associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals una menor mortalitat prematura; una major esperança de vida; menys problemes de salut mental; menys malalties cardiovasculars; millor funció cognitiva en infants i gent gran i nadons més saludables. També ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO2 i proveeixen oportunitats per a la pràctica d’exercici i la interacció social.
L’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix que n’hi hauria d’haver un d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili. Partint d’aquest objectiu i de les dades proporcionades per estudis anteriors, un equip de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha calculat la mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds en 978 ciutats i 49 àrees metropolitanes.
Per calcular l’espai verd existent en cada ciutat, l’estudi ha utilitzat l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) com a indicador principal. El NDVI és un indicador que mesura com de verda és una àrea determinada. Té en compte qualsevol tipus de vegetació, des de l’arbrat dels carrers als jardins en propietats privades, i s’obté a partir d’imatges capturades per satèl·lit.
L’equip científic va obtenir dades de mortalitat per causes naturals i de nivells d’espai verd de cadascuna de les ciutats estudiades relatives a l’any 2015. Després, amb una metodologia d’anàlisi quantitativa de l’impacte en salut i en base a les dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionades per metanàlisis publicades amb anterioritat, va estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitat en cas que cada ciutat complís amb la recomanació de l’OMS.
Una limitació important de l’estudi és que no ha tingut en compte la presència d’espais blaus, com rius o platges i, per tant, els seus possibles beneficis sobre la salut no han estat estimats.
Les ciutats amb més i menys càrrega de mortalitat
Segons l’estudi, les cinc ciutats de més de 100.000 habitants amb major càrrega de mortalitat atribuïble a un menor índex de Vegetació de Diferència Normalitzada són Trieste (Itàlia); Torí (Itàlia); Blackpool (Regne Unit); Gijón (Espanya) i Brussel·les. Les cinc ciutats amb menys càrrega de mortalitat són Elx (Espanya); Telde (Espanya); Guimarães (Portugal); Perugia (Itàlia) i Cartagena (Espanya).
De les ciutats catalanes que surten al rànquing, Barcelona es troba en el lloc 90 de més mortalitat atribuïble a un menor índex de NDVI; Girona, en el 397 i Tarragona, en el 481. De l’estat espanyol, Madrid i l’àrea metropolitana es troben en el 538.
Desigualtats entre ciutats i zones
Els resultats generals per a l’indicador de vegetació (NDVI) mostren que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats. Aquesta manca d’espai verd estaria associada amb 42.968 morts, que es podrien evitar complint amb les indicacions de l’OMS i que equivalen a un 2,3% del total de la mortalitat per causes naturals.
“Els nostres resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l’exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals, segons la ciutat”, comenta Evelise Pereira, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “No obstant això, l’impacte desigual és no només entre ciutats, sinó també entre les diverses àrees d’una mateixa ciutat, la qual cosa col·loca a algunes persones en situació de desavantatge en funció de la ciutat o el barri on visquin. Moltes vegades els espais verds no es troben a prop d’on viu la gent, de manera que no generen beneficis per a la salut”, afegeix.
La llista de ciutats amb majors índexs de mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds inclou ciutats de Grècia, Europa de l’Est, les repúbliques bàltiques, Itàlia, així com la majoria de capitals del continent. Entre aquestes darreres, les que mostren major mortalitat són Atenes, Brussel·les, Budapest, Copenhaguen i Riga.
Els autors de l’estudi demanen més àrees verdes
“L’estudi ens dóna una imatge de conjunt en la qual veiem que hi ha molta feina per fer pel que fa al reverdiment de les ciutats i mostra que la reducció de la mortalitat podria ser encara major si s’establissin objectius més ambiciosos que les recomanacions de l’OMS”, adverteix Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.
“Les ciutats europees han d’apostar per la recuperació d’àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs de butxaca”, destaca.
Aquest estudi és el segon d’una sèrie que té per objectiu el mesurament de diferents exposicions urbanes a les ciutats europees. Al gener de 2021 es va donar a conèixer el rànquing de mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica.
