Un centenar de pagesos amb uns trenta tractors han rebut la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, aquest divendres al matí a Casserres (Berguedà) per seguir pressionant el Govern. Vilagrà té programada una reunió amb les alcaldies rurals de la Catalunya Central per presentar l’avantprojecte de llei de l’Estatut de Municipis Rurals de Catalunya i està previst que, un cop acabi, mantingui una trobada amb els pagesos. La vicepresidenta ha defensat que el Govern fa accions “cada dia” a favor de la pagesia: “Tenim una taula que els inclou i pactem cadascun dels termes en què desenvolupem les nostres polítiques i, òbviament, posem la pagesia al centre”. Els pagesos lliuraran un manifest a la vicepresidenta per reclamar “fets i no paraules”.
Els pagesos de la Catalunya Central han aprofitat la visita de Vilagrà a Casserres per fer notar el seu malestar. Un d’ells, Eduard Lladó, ha explicat que no volen paraules sinó fets perquè “tothom tira pilotes fora”. Creu que “moltes coses es poden decidir des del govern català o des de Madrid” i, per això, demanen als polítics que, si cal, “es plantin”. “Si els polítics catalans s’han d plantar davant de Madrid que ho facin. I si els de Madrid s’han de plantar davant d’Europa que ho facin també. La pagesia està farta”, ha sentenciat.
Els pagesos entregaran a Vilagrà un manifest amb un seguit de reclamacions en relació a l’Estatut de municipis rurals, ja que critiquen que no té en compte les necessitats de l’agricultura i la ramaderia. “En les 42 pàgines del preàmbul no surt cap cop la paraula pagès, agrícola o ramader”, lamenta Eduard Lladó, un dels concentrats.
Vilagrà ha explicat que “entén” que la pagesia es mobilitzi perquè es troba en un “moment complicat”. Tot i això, ha manifestat que el Govern “està al costat de la pagesia i s’ha demostrat, per exemple, amb els 160 MEUR que destinarem a fer front a la sequera”. “És un moment difícil i clau, i estem al costat de la pagesia”, ha destacat.
Sobre les reunions que s’han mantingut amb els pagesos, tant la de dimecres amb el Govern com la de dijous amb el Parlament, Vilagrà creu que “no es poden comparar”. “En una ocasió hi havia el conjunt de representació de la pagesia escollida democràticament amb unes eleccions molt clares i, per tant, no són comparables les interlocucions”, ha dit. En tot cas, Vilagrà ha afirmat que el Govern “fa molt temps que treballa conjuntament amb la pagesia” i diu que la posen “al centre”.
Crítiques a l’Estatut de municipis rurals
Un cop acabi la reunió amb els alcaldes, els pagesos entregaran a la vicepresidenta Vilagrà un manifest en relació a l’Estatut de municipis rurals. Reclamen que les necessitats reals del món rural passen per “potenciar i empatitzar amb els pagesos i ramaders del territori” més enllà de “convertir els municipis rurals en petites ciutats desconnectades del seu entorn”. “Cal connectar el món rural i l’urbà, però abans cal fer un pas previ i és que els municipis també han de conèixer què fan els pagesos del seu voltant”, asseguren.
Expliquen que si l’Estatut de municipis rural té per objectiu fixar gent al territori i donar-los qualitat de vida “cal tenir en compte el sector agrari i ramader” i “facilitar-los la supervivència”. De fet, critiquen que en les 42 pàgines de preàmbul de l’avantprojecte de llei de l’Estatut “no es fa referència a paraules com pagès, agrícola o ramader”.
Per tot plegat, han elaborat una sèrie de punts on demanen, entre d’altres, que s’estableixin normatives municipals que facilitin el desenvolupament de l’activitat agrària i ramadera; plans d’ordenació municipals que protegeixin els camps i pastures; agilitzar els tràmits; que els municipis rurals afavoreixin la creació de botigues de proximitat i no de grans superfícies; que s’ampliïn es ajuts LEADER a més municipis; i que es s’expliqui a les escoles dels entorns rurals el funcionament del món pagès.
A més, també critiquen que entre els redactors de l’avantprojecte de llei no hi hagi cap representant o “coneixedor” de la realitat del món agrari i ramader. Creu que cal “passar a l’acció” i no gastar recursos en “reunions de 100 persones, presentacions i estudis”. “El temps s’acaba pel sector primari”, lamenten, tot afegint que “novament sembla que us heu oblidat de nosaltres i, per tant, sou partícips de la nostra extinció”.
Vilagrà: “L’Estatut justament té una mirada de centre al món rural”
Davant de les crítiques dels pagesos, Vilagrà ha dit que cal “llegir el conjunt del document” perquè “precisament el que fa és tenir una mirada de centre al món rural”. “Sovint hem fet lleis que tant servien per a Gisclareny, el poble més petit de Catalunya, com per a Barcelona i això no pot ser perquè és un llastre pels municipis més petits”, ha exposat la vicepresidenta, que considera que l’Estatut fa “un enfoc totalment diferent i promou l’economia dels pobles petits”. Vilagrà també assegura que aquest document aporta un “mecanisme de garantia rural”, que significa que “qualsevol normativa que es faci haurà d’incloure la mirada rural”.
Del total de 947 municipis que existeixen a Catalunya, 593 (un 62,2%) tenen una població que no supera els 2.000 habitants i d’aquests, 332 (55,99%) no superen els 500 habitants.
