La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha apostat aquest divendres per aprovar el més aviat possible la llei d’amnistia als represaliats independentistes, aplicar-la a tothom que sigui possible i després valorar si cal indultar els que se n’hagin quedat fora. Per a Ubasart, hi ha diversos instruments possibles, però creu que la primera etapa és aprovar la llei, implantar-la i valorar-ne l’aplicació. “No sabem si hi haurà algú que no estigui dins la llei d’amnistia”, ha dit. Segons ella, “cap llei és perfecta”, però veu aquest moment com “una oportunitat que fa un temps semblava impossible”, ja que “s’ha fet el tram més complicat” per la correlació de forces al Congrés i un cert consens social, sobretot a Catalunya.
“Ningú entendria que es demorés massa”, ha afegit. La consellera s’ha mostrat optimista i creu que s’aprovarà aviat. Per a ella, és un “instrument per tancar una etapa i obrir un escenari de futur”.
Per a la consellera de Justícia, l’amnistia és un pas més en la desjudicialització del conflicte català, com ho van ser primer els indults i la reforma del Codi Penal. De fet, ho ha emmarcat en una política antipunitivista, que ha lligat amb la seva aposta per fomentar el medi obert a les presons catalanes.
D’altra banda, sobre el col·lapse de l’administració de justícia, ha dit que calen moltes eines i col·laboració entre administracions, a banda de desjudicialitzar molts conflictes. Ha recordat que Catalunya té una ràtio de 10,9 jutges per cada 100.000 habitants, per sota de la mitjana espanyola d’11,6. Per això, Catalunya necessita 55 jutges més que els que té ara. En l’última ampliació feta pel Ministeri de Justícia, amb 70 nous jutges per a tot Espanya, Catalunya en va aconseguir 11 més. Per això, Ubasart aposta per obtenir la resta en els propers dos anys. També ha dit que la ràtio de jutges s’hauria d’aplicar en funció no només de la població sinó també de la taxa de litigiositat, que a Catalunya és superior a la mitjana espanyola.
Sobre el coneixement de la llengua catalana per part d’aquests jutges ha dit que ERC i el PSOE van establir que el català seria un requisit per als que exercissin a Catalunya, i que per fer-ho cal reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial.
També ha reclamat al Congrés de Diputats que aprovi aviat les dues lleis orgàniques de modernització i agilització de la justícia que van decaure amb l’avançament electoral. Igualment, espera que el grups del Parlament acordin ben aviat el pressupost de la Generalitat per al 2024, i s’ha mostrat optimista.
Per últim, ha dit que la llei catalana de memòria democràtica s’ha de debatre aviat al Parlament i espera que s’aprovi. Sobre aquesta qüestió ha dit que cal ressignificar la Prefectura Superior de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona, que faria efectiu el dret a la reparació moral. També ha dit que la futura llei ha de tenir en compte la diàspora i els nascuts a l’exili i que cal que tingui en compte que les noves generacions no han viscut ni l’inici de la democràcia.
Ubasart ho ha dit durant una intervenció al Fòrum Tribuna Catalunya, on també han assistit els consellers Nadal i Serret, l’exconseller de Justícia Germà Gordó, l’exlíder de l’ANC i JxCat, Jordi Sànchez, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i diversos diputats, entre altres.
La conferència d’Ubasart ha estat introduïda per l’exdiputat d’ERC al Congrés Joan Tardà, que ha valorat positivament l’entrada de consellers de fora d’ERC al Govern de Pere Aragonès després de la ruptura amb JxCat i ha apostat per un tripartit d’esquerres a partir de les properes eleccions al Parlament.
