ACN Barcelona .- La dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet, proposa una “aturada del país com la del 3-O” si hi ha una sentència condemnatòria dels líders i activistes polítics empresonats, convocar manifestacions i, a nivell judicial, anar al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans. En una entrevista amb l’ACN, Bonet admet que s’espera “el pitjor” però confia que les declaracions dels propis processats o bé la possible presència “d’observadors internacionals” durant el judici puguin servir per “acusar l’Estat de totes les vulneracions de drets humans i fonamentals que s’han produït”. “En Jordi sempre em diu: quan vegis que sumen la pena de tots i que surt una xifra de tres dígits als diaris, no t’espantis”, explica Bonet.
“La població catalana, com ha demostrat, es pot mobilitzar i pot sortir al carrer no acceptant la sentència. Podria haver-hi una nova aturada del país com el 3-O quan es dicti una condemna i no sigui absolutòria”, proposa la companya del president d’Òmnium Cultural, que remarca que parla a títol personal.
“No acceptar la sentència vol dir no quedar-nos quiets, fer alguna cosa, i fer-les en paral·lel, totes sumaran”, afegeix, remarcant també la necessitat de recórrer al TC i a Estrasburg.
Durant l’entrevista amb l’ACN, Bonet afirma que el seu company no ha de demanar un indult en cas de sentència condemnatòria perquè no és “culpable”. Per ella, “li toca a algú altre” plantejar l’indult, però tampoc descarta acceptar-lo si arriba. “Si tu no ets culpable no el demanes, però això no vol dir que no l’acceptis”, ha dit.
Bonet admet que durant el judici sentirà “animalitats i bestialitats” i assegura que els tribunals espanyols “van a buscar el màxim càstig” per als líders independentistes processats.
Resposta a Iceta
La parella de Cuixart també es refereix a l’entrevista a les declaracions recents del líder del PSC, Miquel Iceta, vinculant l’ambient polític amb el resultat del judici, i demana als dirigents que “deixin el discurs de l’odi i les amenaces”. A més, afegeix que “hi ha uns líders que de vegades destil·len odi, i pensen que com a l’època medieval, tallant caps a la plaça del poble, al poble els pot agradar una mica de sang i fetge”.
Diàleg polític i causa judicial
Bonet evita valorar si el diàleg iniciat entre els governs català i espanyol pot tenir un impacte en el judici i la possible sentència. “Jo sempre recordo la frase del Jordi, que ‘allò que sigui bo el país serà bo pels presos, i al revés'”.
Segons ella, el diàleg ha d’estar centrat a “trobar solucions perquè Catalunya pugui trobar les vies per les quals les ciutadans decideixin el seu futur”. En aquest sentit, creu que la independència i la causa judicial van alhora “juntes i separades”. Segons Bonet, “tot acabarà arribant”, tant el “dret a l’autodeterminació” com poder “demostrar que la causa és totalment injusta”.
Els Jordis, “mediadors” el 20-S
Quan fa un any dels escorcolls a edificis públics de Barcelona i les protestes a la conselleria d’Economia, Bonet afirma que l’empresonament preventiu de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per sedició el 16 d’octubre de 2017 va respondre a “un intent de les altes instàncies de la justícia espanyola de criminalitzar la mobilització ciutadana”.
Segons ella, les autoritats judicials “es pensen que per tancar a la presó els líders de la societat civil, la població catalana tindrà por de sortir al carrer”.
Sobre el 20 de setembre de l’any passat, Bonet també destaca que Sànchez i Cuixart només van participar de la protesta “espontània” com a “mediadors” i no com a “organitzadors”. Bonet també denúncia que “alguns mitjans tendenciosos” van fer servir la foto dels dos líders sobre els cotxes per justificar una “pretesa violència”, i a la vegada demana que algú ensenyi “les proves” dels suposats “ferits” del 20-S.
Txell Bonet també nega qualsevol tracte de favor als polítics presos als centres penitenciaris catalans, tal com va denunciar fa uns dies el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol. Segons ella, el règim per als polítics interns és el mateix que la resta, és a dir, “40 minuts rere un vidre i els vis-a-vis que pertoquen en cada situació”, a banda de visites institucionals, cosa que a les presons madrilenyes “era molt difícil que es produís”.
