La defensa de l’exconseller i secretari general de JxCat, Jordi Turull, ha demanat al Tribunal Suprem que se li apliqui la llei d’amnistia, publicada al BOE aquest dimarts, pel que fa a la inhabilitació de 12 anys pels delictes de desobediència i malversació. A més, reclama que si es porta la llei al Tribunal Constitucional o a la justícia europea, se suspengui la inhabilitació mentre s’estudia el cas per tal de no perjudicar-lo. L’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, recorda que Turull no es va enriquir amb els fons previstos per a l’1-O. L’exconseller i líder de JxCat està inhabilitat de moment fins el 2030.
L’octubre del 2019 Turull va ser condemnat pel Suprem a 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació per a càrrec públic pels delictes de sedició i malversació de fons públics. El juny del 2021 va ser indultat de la pena de presó, i el febrer del 2023, arran de la derogació del delicte de sedició, se li van mantenir els 12 anys d’inhabilitació per desobediència i malversació.
L’escrit assegura que en un estat de dret les lleis d’amnistia serveixen per, de forma excepcional, no aplicar determinats preceptes legals respecte determinats fets si aquests s’han produït en un determinat context. També recorda que l’amnistia va ser avalada el 1982 per part del Tribunal Constitucional com una “mesura perfectament adequada per a resoldre conflictes polítics de gran envergadura”, sosté l’escrit. També cita jurisprudència europea en un sentit similar.
La defensa de Turull recorda que la llei d’amnistia ara publicada inclou el delicte de malversació “únicament quan estigui dirigit a finançar, sufragar o facilitar la realització” dels actes per aconseguir la independència de Catalunya, “sempre que no hagi existit propòsit d’enriquiment”. La mateixa llei preveu que “no es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics a les finalitats previstes quan no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”.
En aquest sentit, recorda que la sentència del Suprem que l’octubre del 2019 va condemnar els líders independentistes no esmenta, en els fets provats, cap enriquiment il·lícit per part dels condemnats. Així, torna a recordar que els comptes de la Generalitat estaven intervinguts el 2017 per part del Ministeri d’Hisenda i així ho va assegurar el ministre Cristobal Montoro. De fet, a la sentència es condemna Turull per malversació per l’aprovació de despeses per a celebrar el referèndum, despeses que no es van arribar a realitzar.
L’advocat de Turull, Jordi Pina, demana al tribunal que si per qualsevol motiu el Suprem planteja una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea o una qüestió d’insconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional i acorda la suspensió de l’aplicació de l’amnistia, suspengui paral·lelament l’execució de la inhabilitació fins que acabi la suspensió de la llei i la revisió de la sentència. De fet, el lletrat recorda que la llei obliga els tribunals a aixecar immediatament les mesures restrictives de drets encara que no apliquin la llei perquè estan a l’espera de la seva revisió.
“Si hipotèticament l’aplicació immediata de la llei i la revisió de la sentència es demoressin entre un i dos anys, s’estaria allargant innecessàriament la pena d’inhabilitació del meu client, que, en la pràctica, estaria complint els 12 anys d’inhabilitació als quals va ser condemnat”, adverteix. Per contra, diu que si la llei finalment és considerada contrària a dret, res impediria tornar a executar la inhabilitació.
