El republicà Donald Trump torna dilluns a la Casa Blanca amb aspiracions expansionistes i proteccionistes per a la primera potència mundial. El magnat republicà de 78 anys serà investit 47è president dels Estats Units en una cerimònia de presa de possessió a Washington on també jurarà el càrrec el nou vicepresident dels EUA, JD Vance, de 39 anys. Trump ha promès abaixar impostos, deportar migrants, promoure energies contaminants i acabar amb la “bogeria de la transsexualitat”. Tot i promocionar-se com un president pacificador al món, Trump no ha descartat la força militar o econòmica per aconseguir el control de Groenlàndia i del canal de Panamà.
Per primera vegada en dècades, la cerimònia de presa de possessió se celebrarà dins del Capitoli per la previsió de temperatures baixes. Així ho ha decidit Trump davant “l’esclat de fred àrtic” que viu el país. L’última vegada que es va fer l’acte sota la cúpula del Capitoli va ser per al segon mandat de Ronald Regan el 1985.
Cerimònia amb bilionaris i líders ultradretans
S’espera que Trump juri el càrrec rodejat d’empresaris bilionaris i influents com Elon Musk (X), Jeff Bezos (Amazon), Tim Cook (Apple) i Mark Zuckerberg. Una imatge que recordarà l’últim missatge de Biden en abandonar la Casa Blanca: “Una oligarquia està prenent forma a Amèrica d’extrema riquesa, poder i influència que literalment amenaça la nostra democràcia”.
A diferència de Trump el 2021, el president sortint Joe Biden sí que participarà en l’acte de traspàs de poder. També hi assistiran els expresidents Bill Clinton, George W Bush i Barack Obama, tot i que Michelle Obama no hi serà. Tampoc va anar al funeral d’estat de l’expresident dels EUA Jimmy Carter a principis de mes.
Trencant amb la tradició d’aquest acte, Trump ha convidat líders internacionals i s’espera que hi assisteixin la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el president de l’Argentina, Javier Milei. El president xinès, Xi Jinping, ha declinat la invitació i enviarà el seu vicepresident. També hi haurà altres dirigents d’extrema dreta com Santiago Abascal de Vox, el britànic Nigel Farage, el francès Éric Zemmour, el polonès Mateusz Morawiecki o el colíder d’AfD, Tino Chrupalla.
Per a les actuacions musicals de la cerimònia, Trump comptarà amb la cantant Carrie Underwood, que va iniciar la seva carrera a American Idol, i el tenor Christopher Macchio.
Indults per l’assalt al Capitoli?
Trump ha promès indultar a alguns dels implicats en l’assalt al Capitoli el seu primer dia a la Casa Blanca, però no ha concretat quantes persones vol perdonar de les més de 1.265 que han estat acusades pels fets, segons dades del departament de Justícia dels EUA.
“Aquella gent ha patit molt i molt. Pot haver-hi algunes excepcions, m’ho he de mirar. Si algú era radical, boig”, va dir a la cadena NBC després de les eleccions.
El mateix Trump va ser imputat per un presumpte delicte de conspiració i obstrucció en relació amb l’assalt al Capitoli, però el fiscal especial Jack Smith va retirar l’acusació a finals de novembre per la doctrina del Departament de Justícia dels EUA que considera que no es poden mantenir causes penals contra un president en exercici, tal com Trump serà a partir del 20 de gener. Ara bé, Smith va defensar en un informe publicat aquesta setmana que Trump hauria estat condemnat si no hagués guanyat les eleccions.
Polèmica política exterior
Poc abans de jurar el càrrec, Trump ha generat polèmica per les seves intencions expansionistes. Fins i tot, no descarta la força militar o econòmica per aconseguir el control de Groenlàndia i del canal de Panamà, objectius que planteja des de fa setmanes i que va reiterar en una roda de premsa a la seva residència de Mar-a-Lago quan faltaven tretze dies per assumir la presidència dels EUA .
Quan un periodista li va preguntar si podia descartar les pressions econòmiques o militars en aquests objectius, i Trump va contestar: “No, no li puc assegurar cap de les dues coses. Però li puc dir això: els necessitem [els dos territoris] per a la seguretat econòmica”.
D’altra banda, Trump assegura que pot acabar amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna en “24 hores” ara que la guerra entrarà en el seu tercer any. El republicà defensa fer “la pau a través de la força”, però no ha concretat quins plans té per aturar els enfrontaments i assolir un acord de pau entre Moscou i Kíiv.
El magnat també havia promès acabar amb la guerra a Gaza, tot i que havia amenaçat de fer “esclatar l’infern al Pròxim Orient si Hamàs no s’allibera els ostatges. Tant ell com Biden es disputen el mèrit d’un acord que encara s’ha de materialitzar.
Promeses socioeconòmiques
Preguntat en una entrevista a la cadena NBC per les mesures que adoptarà els 100 primers dies a la Casa Blanca, Trump va avançar que farà “alguna cosa amb la frontera”, abaixarà impostos i abordarà el problema de “criminalitat” al país, tal com va prometre en campanya per captar el vot dels ciutadans descontents amb l’augment del cost de vida als EUA en els últims anys. Trump també vol imposar més aranzels a la Xina, Mèxic i el Canadà, els tres socis comercials més grans dels EUA: “Ens faran rics”.
Pel que fa a la migració, ha amenaçat amb “deportar” migrants que hagin arribat als EUA de forma “il·legal”. Fent un discurs xenòfob, el republicà ha vinculat repetidament les persones migrants amb el crim. A més, pretén canviar el dret a la ciutadania per naixement als EUA.
Trump ha criticat àmpliament Obamacare per ser “massa car pel país”, i ha dit que li agradaria substituir-lo per un altre sistema “si troba un model millor”. També es desmarcarà dels demòcrates en l’àmbit climàtic, perquè pretén augmentar les perforacions de petroli als EUA, fins a tot a l’Àrtic. Igualment, vol retallar les restriccions per contenir l’escalfament global i promoure la indústria automobilística.
Les persones trans, en el punt de mira
Amb un discurs trànsfob, Trump diu que exclourà les persones trans de l’exèrcit i impedirà a les dones i nenes trans jugar en “esports de dones”. De fet, la Cambra de Representants ja ha aprovat una llei per prohibir la seva participació en competicions femenines en escoles finançades amb fons federals. “Acabaré amb la bogeria de la transsexualitat”, va dir en un acte ja com a president electe dels EUA.
Musk, Rubio i un Kennedy al govern de Trump
L’executiu proposat per Trump estarà format majoritàriament per homes, si bé l’alt càrrec considerat amb més poder a Washington, després del president, l’ocuparà una dona per primera vegada a la història. L’estratega Susie Wills serà la nova cap de gabinet del republicà, que en el seu primer mandat en va tenir quatre. Aquests quatre, però, van perdre influència pel pes que tenien assessors com la filla del president Ivanka Trump i el seu gendre Jared Kushner. Segons la premsa nord-americana, la parella quedarà fora de la nova administració.
Entre els 22 proposats per conformar el govern de Trump, hi ha 14 homes i només 8 dones. D’aquest, destaca el senador per Florida Marco Rubio com a nou secretari d’estat dels EUA. Fill de dos immigrants cubans, Rubio va néixer el 1971 a Miami i Trump n’ha dit que és una “veu molt poderosa per la llibertat” i com a responsable de la política exterior dels EUA espera que sigui un “guerrer valent” que “no cedirà mai” davant dels adversaris.
Com a secretari de defensa Trump vol col·locar l’expresentador de la cadena FOX Pete Hegseth, que ha rebut fortes crítiques durant l’audiència de confirmació al Congrés per acusacions d’abús sexual contra ell. Un altre dels candidats polèmics és Robert F. Kennedy Jr, una veu crítica amb les vacunes. El futur secretari de salut dels EUA ha posat en el punt de mira els aliments ultraprocessats i ha promès combatre “l’epidèmia de malalties cròniques” als EUA.
Trump ha triat l’home més ric del món, Elon Musk, per liderar un departament que es dedicarà a “desmantellar la burocràcia del govern” dels Estats Units. Juntament amb l’empresari Vivek Ramaswamy, el propietari d’X i Tesla dirigirà el Departament d’Eficiència Governamental que, malgrat el nom, no formarà part estrictament de l’executiu, sinó que, en paraules del mateix Trump, “s’associarà amb la Casa Blanca i l’Oficina de Gestió i Pressupost per impulsar una reforma a gran escala i crear un enfocament empresarial del govern mai vist fins ara”.
