L’excap dels Mossos d’Esquadra l’any 2017, Josep Lluís Trapero, ha parlat als mitjans per primera vegada en set anys, després del referèndum i els atemptats. Trapero ha trencat el silenci per reivindicar l’actuació dels Mossos d’Esquadra i denunciar la persecució política i judicial que va patir a conseqüència d’aquella jornada històrica. En una entrevista a la cadena SER, Trapero ha defensat que l’actuació dels Mossos es va fonamentar en la prudència i el respecte als drets fonamentals, en contrast amb la violència exercida per altres cossos de seguretat de l’Estat.
“El que havia de fer la policia aquell dia era evitar que les coses empitjoressin. De vegades, l’únic que pot fer la policia és no fer-les pitjor”, ha dit Trapero, justificant així el model d’intervenció adoptat, que rebutjava de l’ús indiscriminat de la força. Una postura que, segons ha explicat, li va valer acusacions infundades de “no complir” l’ordre judicial d’aturar la votació, però que ell continua defensant com la més encertada per evitar una escalada de tensió. “És ofensiu”, ha dit, sobre aquestes acusacions.
Trapero també ha abordat la repressió judicial que va patir tot just després, amb una petició fiscal de fins a 12 anys de presó, de la qual finalment va ser absolt. Aquesta etapa, segons ha dit, ha marcat profundament la seva trajectòria personal i professional: “Vaig passar d’heroi a traïdor en qüestió de setmanes”, ha lamentat. Trapero ha explicat que es va preparar per entrar a presó i que ha necessitat “190 sessions de psicòleg” per superar l’impacte emocional d’un procés que ha qualificat d’injust i motivat políticament.
L’excap dels Mossos ha denunciat també la “sobreactuació i la mentida” d’alguns agents de la Guàrdia Civil durant el judici, i ha tornat a posar noms sobre la taula: Diego Pérez de los Cobos i Daniel Baena. Amb el primer assegura que defensaven “dos models de policia”, i considera “ofensiu” que li digués que utilitzava la prudència com a estratègia per desobeir. Amb el segon, admet que es limita a creuar-se un “hola i adeu”.
Sobre el seu paper durant l’1-O, Trapero ha tornat a rebutjar les acusacions de simpatia amb l’independentisme i ha apuntat, no sense ironia, que potser hi hauria més motius per sospitar d’alguns comandaments d’altres cossos, alineats amb una altra ideologia.
En l’entrevista també ha abordat l’altre gran episodi de la seva trajectòria: els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Trapero ha afirmat amb rotunditat que l’imam Es Satty, considerat el cervell dels atacs i vinculat suposadament al CNI, va morir a l’explosió d’Alcanar. Ho ha explicat amb detall, desmuntant les teories conspiratives que encara circulen: “Se’n van trobar les restes. No és compatible amb la vida trobar un tros d’estèrnum en una paret”, ha dit, deixant clar que no hi ha cap dubte científic ni policial sobre la seva mort.
