Carballo ha tingut especial interès en saber si aquestes afirmacions tenien algun tipus de relació amb la compareixença que ell havia de fer a l’Audiència Nacional l’octubre del 2017. Trapero ha admès les paraules, “si no exactes molt semblants”, i que estaven totalment relacionades amb la citació. “És com jo em sento després d’haver estat citat, imputat per un delicte de sedició per fer la meva feina el millor que vaig poder amb els meus companys”, ha revelat, “em va provocar una tristesa enorme”.
Trapero ha lamentat les coses que ha sentit dir que havien fet i que “no s’han fet” i que aquestes paraules són “l’expressió d’un comandament de policia que està dolgut” i que sentia “injustament tractat”. Carballo ha recordat altres intervencions, com ara que calia “ser conscients que volen fer desaparèixer el cos”, i ha etzibat a Trapero si estava “confonent” els Mossos amb ell mateix. “Probablement, no li dic que no, però també li dic que almenys en aquell moment crec que els meus companys sentien el mateix”, ha reblat.
El dilluns 2 d’octubre Trapero va dir que se sentia orgullós dels agents i que assumia la responsabilitat de les decisions preses en cada moment. A partir del dia 4 Trapero va demanar a totes les comissaries que ampliessin algunes actes aixecades l’1-O als col·legis electorals i en les quals faltaven detalls o explicacions. Simultàniament, va demanar un informe intern per tenir el màxim d’informació possible sobre el dispositiu desplegat el dia del referèndum, ja que havia estat citat a declarar com a investigat a l’Audiència Nacional per una querella de la fiscalia. Preguntat pel fiscal, ha dit que ell no va fer cap indicació concreta sobre l’ampliació de les actes, i s’ha volgut desresponsabilitzar dels errors que es cometessin en la redacció. També ha assegurat que l’informe general sobre el dispositiu era d’ús intern per defensar el cos davant l’Audiència Nacional.
Carballo ha sostingut que en aquest informe hi faltava informació, però Trapero li ha replicat que, si fos així, ell era el “perjudicat” perquè no hauria tingut tots els detalls en el moment de declarar. El major ha assegurat que no va donar “cap consigna” a la comissaria d’informació ni a la d’investigació criminal en l’elaboració dels atestats.
Soler li feia propostes “extravagants”
El fiscal ha llegit un correu electrònic rebut per Trapero de l’exdirector general dels Mossos, Pere Soler, en el qual s’afirmava que “no podien permetre que s’obligui a impedir al cos res que en si mateix no és delicte, mani qui ho mani”, i li recordava el “mandat parlamentari” d’exercir el “dret a l’autodeterminació”. I també li plantejava una campanya en què els ciutadans presentessin denúncies als jutjats “reclamanet el seu dret a vot”
Trapero ha respost que Soler li plantejava “coses extravagants” a les quals no feia cas, com ara també quan li va proposar una querella conjuntament amb el conseller Carles Mundó contra la fiscalia. “En aquest cas sí que li vaig dir que ni se li acudís, que no podia parlar en nom del cos ni querellar-se en el seu nom”. El major també ha apuntat que li va arribar una proposta “d’objecció de consciència” o una altra perquè prevalguessin “les ordres governatives” per sobre de les judicials. “Però nosaltres tenim clar com funciona”, ha afegit, “el conseller, el secretari i el director poden ordenar en l’àmbit governatiu i en l’àmbit judicial no tenen res a fer”.
“No es deia res de tancar col·legis” els dies previs
El fiscal ha demanat a Trapero perquè no es va actuar ja la nit del dijous 28 de setembre per evitar l’ocupació de col·legis el cap de setmana. El major li ha resposta que l’ordre del TSJC, a diferència de la de la fiscalia, “no deia res de tancar col·legis el 27, 28 i 29” de setembre. “Ens plantejava evitar actes de preparació del referèndum, però no tancar un col·legi”. A més, ha argumentat al fiscal que no podien tancar els col·legis la nit del 28, perquè divendres 29 hi havia classes.
Trapero també ha explicat que no és fins pels volts de l’1-O que comença a sentir l’existència dels aleshores Comitès de Defensa del Referèndum (CDR). “No li dic que els agents d’informació no tinguessin unes primeres informacions, però jo personalment no”, ha dit.
Durant la segona sessió del judici, el fiscal ha preguntat a Trapero per diversos correus electrònics enviats o rebuts pel major la tardor del 2017. Un d’ells, un correu enviat a Joaquim Forn, César Puig i Pere Soler amb un informe en resposta a una instrucció de la fiscalia que demanava investigar els actes per celebrar el referèndum. Trapero ha replicat que en primer terme aquest informe es va enviar al fiscal, però que també n’informava el conseller, el secretari general i el director de la policia perquè hi havia “queixes” sobre l’actuació policial i “eren temes que afectaven al conseller”.
