El president del Parlament represaliat, Roger Torrent, veu un “escàndol” la petició de la fiscalia d’inhabilitar-lo un any i vuit mesos i una multa de 30.000 euros per haver permès debats sobre monarquia i autodeterminació a la cambra.
En declaracions a l’ACN, Torrent ha expressat que “reprovar la monarquia o defensar l’autodeterminació no és delicte” i ha advertit que “la majoria parlamentària i republicana de la cambra no canviarà per més que es persegueixi la Mesa per permetre debats”. “La Mesa va permetre el debat, com ho va fer abans Carme Forcadell i com ha de defensar sempre”, ha argumentat Torrent.
L’ara conseller d’Empresa ha expressat que l’Estat espanyol “continua la seva cursa cap al descrèdit més absolut, perseguint drets fonamentals”. I ha admès que la petició de fiscalia “no sorprèn”, tot i que representa “un escàndol, perquè persegueix un parlament per permetre el que fan els parlaments, que és parlar de tot el que interessa a la ciutadania”.
Per tot plegat, ha valorat que la petició, feta pública aquest dijous, suma “descrèdit espanyol a nivell internacional” per la “persecució penal”. “No té aturador”, ha resumit Torrent.
L’expresident de la cambra ha dit que defensaran davant del tribunal, com ja van fer durant la fase d’instrucció, que en una cambra s’ha de permetre el lliure debat i la llibertat d’expressió de tots els diputats. Amb tot, ha reconegut que ja sap com actua fiscalia, “i com persegueix els drets fonamentals en tots els àmbits”: “Hem vist precedents i sabem com actua la justícia en aquests casos”.
La fiscalia també demana un any i vuit mesos d’inhabilitació, i 30.000 euros de multa, per a Josep Costa i Eugeni Campdepadrós quan eren membres de la Mesa del Parlament, i reclama un any i quatre mesos per a l’alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet, Adriana Delgado. Per a Delgado, la multa es rebaixa fins a 24.000 euros. Els acusa a tots quatre d’un delicte de desobediència greu per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el 12 i el 26 de novembre del 2019.
A la primera resolució hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació del Rei. En aquell moment, Torrent era president del Parlament; Costa era vicepresident primer; Campdepadrós era secretari primer de la Mesa, i Delgado era la quarta.
