El president de la Generalitat, Quim Torra, no ha aclarit si assistirà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per a la vista oral de la causa per mantenir llaços grocs en edificis oficials durant la campanya electoral, perquè coincidirà amb el Debat de Política General al Parlament, i ha dit que “qui té el problema aquí és el TSJC”.
En la seva opinió, és “absurd” que el TSJC posi sobre ell la “pressió” de decidir si els dies 25 i 26 acudeix a la Cambra o al judici, quan hauria de ser el tribunal qui decideixi “si respecta la separació de poders” o si “menysprea el Parlament”.
“Si ens creiem la separació de poders és evident que marcar el judici el dia del debat més important, el debat general sobre l’estat de la nació, qui s’ha de plantejar la conveniència que coincideixi és el TSJ”, ha defensat en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press d’aquest dijous.
Encara que ha deixat clar que ell no demanarà al tribunal, ni tampoc al Parlament, que canviïn les seves dates –“no demanaré res a ningú”–, sí que ha avançat que la seva defensa presentarà al·legacions no només per aquest assumpte sinó que recusarà els magistrats i sostindrà que concloure el judici i citar per la vista “de manera irregular” és motiu de nul·litat, entre altres qüestions.
En tot cas, també ha recordat que sempre ha sostingut que la seva obligació és “atendre i ser fidel al mandat democràtic i a la sobirania del poble de Catalunya que resideix al Parlament”. “Si funciona la separació de poders, tothom sabrà què ha de fer”, ha reblat.
Què farà si és inhabilitat?
El judici té el seu origen en una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya per incomplir les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) per l’ús de símbols partidistes en institucions públiques durant la campanya electoral de les municipals. El fiscal demana una condemna d’inhabilitació d’un any i vuit mesos.
No obstant això, Torra tampoc no ha aclarit què farà si el TSJC li imposa aquesta pena i s’ha limitat a dir que a ell li preocuparia que “en aquest moment el president de la Generalitat no estigués al capdavant de la defensa dels drets civils i polítics, inclòs el dret d’autodeterminació”.
Així, ha assegurat que mirarà d'”estar a l’altura d’aquest moment”, “més enllà de multes, d’inhabilitacions o de qualsevol altra amenaça personal, o d’un altre tipus, amb què l’Estat pretengui alterar el mandat democràtic dels catalans” en la seva figura.
