Les eleccions municipals a Terrassa (Vallès Occidental) serviran per valorar si el projecte en solitari de Jordi Ballart (Tot per Terrassa) ha arrelat després que ara fa quatre anys va arrabassar l’hegemonia al PSC. L’actual alcalde s’hi va presentar amb una plataforma creada de zero després de renunciar a l’alcaldia i estripar el carnet socialista el 2017. Enfrontat al seu successor, Alfredo Vega, va irrompre al ple amb 10 regidors que li van permetre governar pactant amb ERC, amb qui han mantingut la bona entesa durant tot el mandat, i relegar els socialistes a l’oposició. La resta de forces amb presència al ple renoven els candidats, amb Eva Candela al PSC, Ona Martínez a ERC, Isabel Martínez a Ciutadans i Meritxell Lluís a Junts.
Després de quatre anys liderant l’Ajuntament sota les sigles del projecte polític de nova creació, Ballart ha impregnat el segell d’una manera de governar basat en la proximitat i el tracte directe amb la ciutadania, sobretot a través de les xarxes socials. La malaltia del seu fill a mitjans del mandat va fer que s’allunyés físicament de la ciutat, però no va deixar d’exercir les seves funcions al capdavant del consistori.
Ballart va estripar el carnet del PSC al 2017 com a conseqüència del paper que els socialistes havien tingut en els moments més intensos del procés, sobretot l’1-O i el suport a l’aplicació de l’article 155. Apartat de la primera línia política, va construir el seu nou projecte, que el va dur a l’alcaldia al 2019.
En la segona etapa com alcalde, va deixar relegat el PSC com a principal partit de l’oposició. L’obtenció de 10 regidors i el fet que els socialistes passessin de 9 a 7, va fer més gran l’abisme entre les dues formacions, ja no només en matèria de resultats, sinó també en les relacions entre uns i altres.
Ballart va poder configurar el seu primer executiu al marge del PSC gràcies a un pacte amb l’ERC d’Isaac Albert, qui ha renunciat al càrrec de regidor aquest mateix any per deixar pas a la seva successora i ara candidata a l’alcaldia, Ona Martínez. L’aliança ha donat una estabilitat al govern que ha permès tirar endavant projectes de ciutat amb la llibertat que dona la majoria al ple, tot i les desavinences manifestes entre els dos socis en temes puntuals, com la projecció de la Ronda Vallès entre la ciutat i Terrassa, seguint el traçat del Quart Cinturó: mentre que els republicans mantenen el seu ‘no’ a la via, Ballart la veu necessària perquè el trànsit de la B-40 no mori “en una rotonda al nord de la ciutat”.
Candidates a les urnes
Els socialistes, per la seva banda, també han optat per renovar el candidat. Si fa quatre anys va ser-ho qui en aquell moment era l’alcalde de la ciutat en substitució de Ballart, Alfredo Vega, enguany s’ha traslladat la confiança en Eva Candela.
Sobre ella hi ha dipositades les esperances de recuperar l’alcaldia i intentar recuperar l’hegemonia perduda al 2019, així com la primera plaça en nombre de vots en unes eleccions municipals a la capital vallesana. La mateixa Candela ha expressat que vol ser “la primera dona alcaldessa de la ciutat”.
Junts també renova la seva candidata, i si fa quatre anys l’alcaldable era Lluís Puig, ja a l’exili, ara serà Meritxell Lluís, parella de l’exconseller Josep Rull, qui encapçali el projecte a Terrassa. Ho farà en una candidatura conjunta amb la filòloga Montserrat Caupena com a número 2, després d’un acord que va evitar que les candidates a liderar la llista anessin a primàries internes.
Com passa arreu del país, Junts no disposa dels drets electorals de les eleccions de 2019, que recauen en el PDeCAT. Tot i que van trigar fins el darrer dia per a poder presentar llistes, la formació finalment va posicionar Joan Barrios com a candidat de la candidatura Ara Pacte Local.
Cs aposta per mantenir el seu pes al consistori amb Isabel Martínez al capdavant, mentre que forces que van quedar excloses fa quatre anys del ple piquen a la porta amb candidatures renovades. És el cas de Terrassa en Comú Podem amb Agnès Petit, la CUP amb Jaume Bofill o el PP amb Marta Giménez.
Mobilitat i entorn natural
Durant aquest mandat s’ha posat fil a l’agulla en pro d’una mobilitat sostenible, motiu pel qual s’ha creat un espai de carrers cal centre de la ciutat on la circulació s’ha limitat a veïns i serveis. Això ha generat cert rebuig pels impediments que ha suposat arribar a espais del centre, si bé es defensa com una passa més per alliberar d’emissions contaminants el cor de la ciutat.
No obstant, durant el proper mandat s’assolirà una fita com ho és la posada en funcionament del Quart Cinturó en el tram Viladecavalls – Abrera, després d’anys d’obres i retards, i que obrirà una via directa entre Terrassa i el Baix Llobregat. Això comportarà un increment de vehicles en el sector nord de la ciutat, que caldrà resoldre per evitar que es converteixi en un coll d’ampolla.
L’aposta de part del ple passa per ampliar el Quart Cinturó fins a Sabadell, com és el cas de TxT, mentre que d’altres formacions, com ERC, han defensat en tot moment que aquesta ampliació no és necessària. Tot plegat mentre la ciutat ha apostat per protegir l’entorn natural de la ciutat, l’Anella Verda.
