Anna Simó, exsecretària primera de la mesa del Parlament, argumenta en el seu escrit de defensa davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que sempre va actuar d’acord amb el reglament de la cambra catalana i no es pot pretendre que la mesa funcioni com a “filtre de legalitat o constitucionalitat de les iniciatives” que els grups presenten, ja que això suposaria una “intervenció de censura”. Després de criticar la “coordinació” del Tribunal Constitucional (TC) i del govern de l’Estat per tal de “criminalitzar” l’activitat parlamentària catalana, la defensa de Simó argumenta que són els grups parlamentaris els que són “protagonistes de tota l’activitat parlamentària”, mentre que la mesa “dirigeix tècnicament” la mateixa. “Són els grups els que defineixen què es debat, quan i com”, conclou.
L’escrit sosté que el contingut i la forma de les iniciatives correspon als grups, i la mesa no pot entrar-hi. També apunta que és la junta de portaveus qui defineix l’ordre del dia i el contingut dels debats. Així mateix, reivindica que la mesa va actuar en tot moment d’acord amb el reglament, que estableix que el seu exercici ha de portar-se a terme sempre amb l’objecte de facilitar el desenvolupament del dret a representació política dels diputats en relació amb el dret a la llibertat d’expressió i d’ideologia.
La defensa de Simó desgrana les diferents resolucions i iniciatives impugnades pel TC, tot recordant que sovint eren els mateixos grups els que forçaven la inclusió de les mateixes a l’ordre del dia, sense que hi participés la mesa. Dos grups poden obligar el ple a votar la inclusió d’un punt, segons el reglament, i aquesta era la fórmula que van utilitzar Junts pel Sí i la CUP per introduir, per exemple, el debat sobre la llei del referèndum i la llei de transitorietat. La mesa, diu, no té “cap facultat per limitar, modificar o eliminar les decisions adoptades pel propi ple del Parlament”.
Sobre altres iniciatives impugnades, com ara resolucions derivades de debats específics, apunta que la mesa les ha d’admetre a tràmit si són “congruents” amb l’objecte del debat parlamentari celebrat. “Les facultats de la mesa del Parlament respecte a l’admissió i qualificació de les iniciatives dels grups és una potestat reglada i limitada a una verificació formal, d’acord amb el que recullen els preceptes transcrits”, insisteix l’escrit, que afegeix que aquestes limitacions existeixen per protegir el debat parlamentari i el dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat ideològica sense censura. D’altra banda, considera “impossible” que la mesa pugui fer una valoració d’una iniciativa que encara no s’ha debatut.
AMPLIACIÓ.- Corominas, Barrufet i Guinó argumenten que van complir el reglament del Parlament i van preservar el debat polític
Lluís Corominas, Ramon Barrufet i Lluís Guinó argumenten en els seus escrits de defensa davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van complir en tot moment amb allò que preveu el reglament del Parlament com a membres de la mesa de la cambra, i van actuar sempre per preservar el debat polític. Insisteixen que els membres de la mesa es limiten a admetre a tràmit les iniciatives polítiques, però són aliens al contingut de les mateixes. Les funcions de la mesa, remarquen, “no poden seguir criteris de discrecionalitat, opinió o oportunitat, sinó que s’han d’exercir de manera reglada i d’acord amb el reglament del Parlament”.
La defesa nega una “acció concertada amb el Govern, el Parlament i la societat civil per substituir la legalitat democràtica”, i assegura que tant la mesa com la cambra “van desenvolupar les seves funcions a l’empara dels drets fonamentals que protegeixen l’exercici de la funció representativa, i d’acord amb la normativa vigent”. En aquest sentit, apunta que les propostes parlamentàries “no poden ser valorades en relació a la seva constitucionalitat” per part de la mesa, que ha d’actuar per “facilitar que es produeixi el debat parlamentari propi de la tramitació d’iniciatives”.
Corominas, Barrufet i Guinó defensen que correspon als grups parlamentaris la iniciativa parlamentària, així com al Govern o a la ciutadania. “No és a la mesa del Parlament a qui li pertoca decidir sobre el contingut de l’activitat legislativa que desenvolupen els grups parlamentaris, sinó que aquesta té les facultats i limitacions que expressament es regulen al Reglament”. Aquest estableix que la mesa té les funcions de “qualificar de conformitat amb el reglament els escrits i documents d’indole parlamentària i declarar-ne la seva admissió o inadmissió a tràmit”.
Pel que fa a la tramitació per part de la mesa de resolucions derivades del debat de política general, els escrits recorden que la mesa ha d’admetre les que siguin “congruents” amb la matèria objecte del debat, segons el reglament. No admetre alguna de les resolucions a tràmit hauria estat un “autèntic despropòsit”, remarca la defensa dels tres acusats. “Com es pot limitar el contingut material de les propostes de resolució si no es limita el contingut material de les propostes que el president de la Generalitat planteja en el debat d’orientació política general?”, pregunta. Fer-ho, continua, seria “anul·lar el dret de participació política i la llibertat d’expressió”.
Pel que fa als escrits de Barrufet i Guinó, que continuaven formant part de la mesa quan es van debatre les lleis del referèndum i de transitorietat, la defensa apunta que van ser els grups parlamentaris els que va forçar la votació del ple perquè es poguessin incloure en l’ordre del dia, tal i com preveu el reglament. Els tres escrits reivindiquen la inviolabilitat parlamentària i també reclamen que el tribunal rebutgi l’acusació de Vox per delicte d’organització criminal, ja que considera que de la redacció de la interlocutòria de processament no es desprèn base fàctica que doni peu a formular aquesta acusació.
Corominas, Barrufet i Guinó reclamen els testimonis d’Antoni Bayona, lletrat major del Parlament en aquella època; Xavier Muro, secretari general de la cambra en aquells moments; Ernest Benach i Núria de Gispert, expresidents del Parlament; Pere Sol, lletrat i exsecretari general, i Joan Vintró, exlletrat i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
