La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, admet que ja ha iniciat contactes informals amb Hongria, propera presidència de torn del Consell de la Unió Europea, per mantenir la petició d’oficialitat del català a l’agenda. “Volem construir confiances per seguir avançant”, diu Serret en una entrevista a l’ACN. “No dono mai res per impossible, però treballem amb tots els escenaris”, afirma la consellera sobre les possibilitats d’aprovar la mesura abans de les europees. La consellera veu el 9-J com una “bona oportunitat” per crear una “aliança àmplia” de partits i societat civil a favor del català a la UE. Segons diu, demostrar la “unitat” de la proposta a les urnes “la reforçaria a ulls dels estats membres de la UE”.
Tot i que cap estat europeu ha volgut vetar l’oficialitat del català, el basc i el gallec, la petició segueix encallada al Consell de la Unió Europea, especialment pels dubtes de països amb altres llengües minoritàries, com Lituània. “No s’ha acabat la feina”, admet la consellera.
“Som conscients que els ‘tempos’ són els que són, i per això hem fet uns primers contactes amb la presidència d’Hongria”, explica Serret. Segons diu, es tracta d’un primer “acostament” per “intentar assolir” la bona voluntat de mantenir la qüestió a l’agenda que es va aconseguir amb Bèlgica. En aquest sentit, assegura que el govern espanyol també haurà de fer “la feina que li correspon” per garantir la “predisposició a mantenir el tema en l’ordre del dia del Consell”.
Informes jurídics
Serret es mostra partidària d’aconseguir un “preacord polític” per a l’oficialitat entre els 27 abans de demanar els últims informes jurídics del Consell, que com van admetre fonts coneixedores a l’ACN, encara no s’han sol·licitat formalment.
“Abans, creiem que és bo que s’hagin esvaït tots els dubtes. En el fons, el que estem demanant al Consell és una decisió política”, defensa Serret, que no vol que la qüestió “pugui caure” perquè “algú es pugui agafar a elements tècnics”.
La consellera diu que és “evident” que s’hauran de fer “tots els informes preceptius” però defensa que “no apareguin sense que hi hagi la confiança de tots els estats en la proposta”.
En aquest sentit, veu amb bons ulls l’últim memoràndum presentant pel govern espanyol, que creu que “aporta més solidesa a la proposta”.
Nous arguments amb la campanya del 9-J
Serret considera que si tots els partits partidaris de l’oficialitat inclouen aquest punt en el seu programa electoral -ERC, Junts i Comuns ja el portaven el 2019, però no el PSC- i el defensen els seus candidats en els comicis, “ajudarà a reforçar la posició i la proposta davant de tots els estats de la Unió Europea”.
“El context de les europees pot ser una bona oportunitat per demostrar l’aliança àmplia política i social que hi ha a Catalunya al voltant de la iniciativa de l’oficialitat del català a les institucions europees”, defensa Serret. Segons ella, a més, es podria reivindicar l’oficialitat com “una via per acostar les institucions als 10 milions de catalanoparlants”.
La consellera d’Acció Exterior admet que si el català esdevé tema de campanya el 9-J també hi ha “el risc” que els partits que s’hi oposen arrosseguin la proposta cap a “debats ideològics i d’ús partidista”, però considera que tot el que serveixi per “sumar” pot ser positiu.
En l’entrevista amb l’ACN, la consellera Serret lamenta que la convocatòria d’eleccions per la manca de pressupostos ha deixat alguns dels projectes del seu departament a mitges, com el de la creació del cos de funcionaris de l’acció exterior i confia que, sigui qui sigui el responsable de la cartera en el futur, sabrà “apreciar” la feina feta.
