La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, espera que la presidència espanyola de la Unió Europea desbloquegi la creació de la macroregió mediterrània, una de les prioritats en acció exterior del Govern. “Seria molt positiu”, ha dit en declaracions a l’ACN després d’una reunió aquest dimecres a la Delegació de la Unió Europea a Tunísia per explicar aquesta i altres prioritats de l’executiu al nord d’Àfrica. Tanmateix, la consellera ha criticat que el govern de Pedro Sánchez “a hores d’ara” no hagi fet públiques les seves prioritats per a la presidència rotatòria del Consell de la UE. “Tenim incertesa i dubtes”, s’ha queixat.
Serret ha mantingut una trobada aquesta tarda amb el ministre conseller Francisco Acosta Soto (adjunt a l’ambaixador de la UE al país). També han assistit a la trobada la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, i del delegat del Govern al Nord d’Àfrica, Ahmed Benallal.
Què és una macroregió?
Una macroregió és un espai de col·laboració entre territoris dels estats membres de la UE i d’altres països tercers d’una àrea geogràfica determinada que comparteixen reptes comuns a nivell socioeconòmic i que busquen una major cohesió per fer-hi front. Avalades per la UE, actualment només hi ha quatre macroregions: a la Mar Bàltica, al Danubi, a l’Adriàtic i el Jònic, i als Alps. Aquestes plataformes serveixen per unir forces a Brussel·les en defensa dels interessos comuns, així com per coordinar polítiques conjuntes.
A la conca del Mediterrani es comparteixen alguns reptes comuns, com pot ser la sequera o els moviments migratoris. Entre els territoris interessats en la macroregió mediterrània hi ha les regions franceses d’Occitània i la Regió Sud (Provença – Alps- Costa Blava); les regions italianes d’Emília-Romanya, la Toscana, Calàbria i la Campània; la regió grega de les Illes Jòniques; o la regió marroquina de Tànger – Tetuan – Al-Hoceima, entre d’altres.
Reivindicació de la macroregió
Per al departament d’Exteriors, el viatge de Serret a Tunísia és una mostra de les relacions cada vegada més intenses amb els veïns de Catalunya al sud de la Mediterrània. De fet, Serret busca intensificar vincles en aquesta regió de cara defensar la creació de la macroregió de la Mediterrània a Brussel·les. És una de les prioritats estratègiques del Govern, que està fent pressió a escala europea perquè es materialitzi aquest espai de coordinació política de caràcter subestatal a la conca mediterrània.
Les institucions de la UE han d’acabar de definir aquesta àrea estratègica que inclouria territoris de països diferents amb prioritats o reptes comuns, com pot ser el canvi climàtic.
A l’espera dels estats
A principis de maig, el ple del Parlament Europeu va aprovar una resolució que instava el Consell Europeu, on seuen els caps d’estat i de govern de la UE, a presentar a la Comissió Europea una “estratègia detallada” per tal que la macroregió del Mediterrani es pugui aprovar durant la presidència espanyola de la UE, és a dir, en la segona meitat del 2023.
Fa dos anys, un informe del servei d’estudis intern de l’Eurocambra ja constatava la “lentitud” per instaurar aquesta macroregió i apuntava a les diferències econòmiques entre el nord i el sud de la Mediterrània com a principal obstacle per acordar les prioritats comunes necessàries per impulsar aquest espai.
