La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha denunciat que el PP europeu ha estat “boicotejant” la proposta d’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a la UE, la qual es debatrà demà dimarts 12 de desembre, quan el Consell d’Afers Generals de la UE torna a reunir-se. Aquesta serà l’última oportunitat perquè el català esdevingui un idioma oficial més de la UE sota la presidència espanyola del Consell de la UE, abans que torni a rotar i passi a Bèlgica.
Serret, després de denunciar que el PP ha estat “posant pals a les rodes” perquè la proposta tirés endavant, ha explicat, com ja va fer la setmana passada, que el Govern ha optat per tirar endavant i començar a “fer contactes amb Bèlgica” per tal de mantenir “viva” la petició d’oficialitat del català a la UE. La consellera ha justificat aquest moviment exposant que el Govern, “per responsabilitat”, ha de contemplar “tots els escenaris” per assolir l’oficialitat del català a la UE.
La consellera ha defensat la feina feta els darrers mesos, des que el setembre va tenir lloc la primera reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, tot i que ha lamentat que en l’última reunió alguns estats “es van queixar que la informació arribava tard i malament”, referint-se a la proposta adaptada del govern espanyol. Aquesta preveia una sèrie de condicionants per evitar que altres estats s’acollissin al cas per sol·licitar l’oficialitat d’altres llengües; tanmateix, l’informe va arribar la nit abans de la reunió i escrit únicament en castellà, de manera que la majoria de representants europeus no entenien el contingut del document.
El Consell d’Afers Generals de la Unió ja té sobre la taula un informe de la Comissió que xifra en 132 milions el cost de l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Des del primer moment, el govern espanyol va assegurar que estava disposat a pagar la despesa que suposés l’oficialitat de les tres llengües.
La consellera d’Acció Exterior no s’ha volgut mullar sobre si la proposta es podrà aprovar en les últimes setmanes de presidència espanyola del Consell de la UE que quedin, i ha recordat que l’Estat seguirà sent “influent” un cop traspassi aquest rol a Bèlgica. També ha evitat dir quins estats dubten més de l’oficialitat, tot i que la proposta requereix d’unanimitat.
