Meritxell Serret ha sortit al pas del cas ‘Volhov’, sobre els suposats vincles del Govern de Puigdemont amb Rússia, per a desmarcar-se’n. Davant la “maquinària de la desinformació”, la consellera d’Acció Exterior ha volgut “reiterar que el Govern del president Aragonès no ha estat mai en contacte ni amb el govern rus ni amb l’entorn de Putin”, que no m’han estat “ni col·laboradors ni possibles aliats”. En un esmorzar de Fòrum Europa aquest divendres, ha deixat clar que el seu “marc de referència” és la Unió Europea i que “rebutgen frontalment l’agressió de Rússia” a Ucraïna. D’altra banda, Serret ha evitat posar terminis a l’oficialitat del català a la UE, però ha instat l’Estat a treballar-hi per aconseguir-ho durant la presidència belga.
Sobre la guerra d’Ucraïna, que està a punt de complir dos anys, Meritxell Serret ha assegurat que el Govern està “alineat amb la resposta de la Unió Europea”. En aquest sentit, ha celebrat el paquet de 50.000 milions d’euros d’ajuda a Kíiv desbloquejat aquest dijous pel Consell Europeu. “Hem de fer tots els esforços per evitar que l’economia d’Ucraïna col·lapsi, continuar negociant l’adhesió a la UE i avançar en tot allò que ens permeti donar estabilitat a la gent que està patint”.
Pel que fa a Gaza, la consellera d’Acció Exterior ha expressat “preocupació” per l'”escalada” del conflicte i per la “tensió creixent” a la regió. És per això que ha “reiterat” l’aposta per un alto el foc i perquè es “compleixi” el dret internacional humanitari. A més de defensar la solució “consensuada” dels dos estats, també ha volgut donar “suport a qualsevol investigació” de tribunals internacionals sobre “violacions de drets” i “matances indiscriminades”.
“Exigència” al govern espanyol per l’oficialitat del català
Després d’un viatge de dos dies a Brussel·les, on ha abordat la qüestió de l’oficialitat del català a les institucions europees, Meritxell Serret ha assenyalat que estan “a disposició per contribuir i ajudar que sigui una proposta sòlida i pugui aconseguir aquesta unanimitat”. Si bé la titular d’Exteriors ha evitat posar terminis, sí que ha traslladat la “màxima exigència” al govern espanyol per assolir aquesta fita durant la presidència belga de la UE, el primer trimestre del 2024.
“No ens posem terminis, però hi posem la màxima exigència i ambició i intentarem que no es dilati”, ha assenyalat Serret, que ha afegit: “Volem aprofitar l’oportunitat històrica que tenim que s’hagi posat l’oficialitat del català damunt la taula per contribuir a generar aquest consens i unanimitat”.
Les paraules de Sánchez són “positives”
Pel que fa a la llei d’amnistia, tombada per Junts al Congrés dimarts passat, la consellera d’Acció Exterior ha valorat positivament les paraules del president espanyol, Pedro Sánchez, assegurant que “els independentistes no són terroristes”. La dirigent republicana ha afirmat que “tots els passos que ajudin a refer la confiança i acabar de fer el pas d’aprovar-la són positius”.
La llei del cos d’acció exterior
La consellera també ha aprofitat la conferència per a fer una “crida a la responsabilitat” als grups parlamentaris i “no dilatar” la tramitació de la llei de creació del cos d’acció exterior i Unió Europea, que ha de permetre estabilitzar els seus treballadors. Ho ha demanat “pel bé de l’acció exterior, dels treballadors i de la societat catalana”. Aquest projecte de llei va superar el debat a la totalitat el passat desembre gràcies als vots d’ERC, el PSC, Junts, la CUP i els comuns.
“Més presència internacional que mai”
Meritxell Serret també ha defensat l’obra del Govern en matèria exterior, assegurant que Catalunya té “una acció exterior més forta que mai” i “més presència internacional que mai” malgrat els recursos limitats. En aquest sentit, ha destacat que durant el 2023 van inaugurar les oficines al Con Sud, els Estats Andins i Corea del Sud i que aquest any treballen en les delegacions del Japó, el sud-est asiàtic i l’Índia.
Eleccions europees
A quatre mesos de les eleccions al Parlament Europeu, la titular d’Acció Exterior i Unió Europea també ha alertat del possible “augment de les forces populistes d’extrema dreta” que “amenacen el mateix projecte europeu”. Davant d’aquesta amenaça, s’ha “compromès a reforçar totes les aliances per fer avançar una Europa socialment més justa, més verda, més feminista, més pròspera i amb més benestar per a tota la ciutadania”.
