La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha defensat la legalitat de l’1-O recordant davant el tribunal del TSJC, on està sent jutjada precisament per la seva implicació en l’organització del referèndum, que no va ser cap “delicte” perquè “votar no és delicte”. Així, l’actual consellera d’Acció Exterior ha refermat la seva convicció que el dret a l’autodeterminació de Catalunya és un dret polític i una ideologia que ha de poder defensar lliurement i guanyar democràticament.
Serret ha explicat que en el moment dels fets dels quals l’acusen, com que era membre d’un Govern sorgit d’un Parlament amb majoria independentista i amb programes electorals molt clars i no impugnats, va haver de sospesar i fer un judici de ponderació entre el mandat parlamentari de fer un referèndum d’independència i complir els requeriments del Tribunal Constitucional, decantant-se pel primer. A més, ha explicat que també va tenir presents altres elements, com ara que fer un referèndum “no vulnera drets de ningú”, que els únics requeriments del TC eren pels decrets de convocatòria del referèndum, i que hi ha veus internacionals que el dret a la llibertat d’expressió i d’opinió inclou el dret d’autodeterminació dels pobles.
La consellera ha insistit que el conflicte català és un “conflicte polític d’arrels democràtiques”, que va viure una “escalada” arran de la sentència del TC contra l’Estatut del 2010, que va “menystenir la via pactada per millorar l’autogovern, la legitimitat del legislatiu i el català, la sobirania de Catalunya, i la via política per dirimir aquestes qüestions”. Serret manté que aquest conflicte “només es pot resoldre amb una negociació democràtica i política”, però ha aprofitat per carregar contra la repressió de l’Estat espanyol: “l’Estat ho ha volgut portar als tribunals, s’ha volgut criminalitzar, s’ha anat en contra de la resolució del conflicte, i s’ha anul·lat la via política impedint el debat polític al Parlament”.
En conclusió, ha dit que ella va voler ser “lleial” a la majoria parlamentària i el “mandat democràtic” perquè “l’1-O no va ser delicte, votar no és delicte, i el projecte independentista i republicà és legítim”. “Tinc dret a defensar-lo políticament i guanyar-lo democràticament”, ha reblat.
A l’inici del judici l’advocat de Serret, Íñigo Iruín, ha demanat que la consellera es pogués asseure al seu costat i que declarés en l’últim lloc de tota la prova, tot i que no hi ha testimonis. El tribunal ho ha acceptat. En canvi, els magistrats no han acceptat inicialment i han posposat la decisió a la sentència, que l’Advocacia de l’Estat sigui exclosa del procediment, com demanava la defensa. Segons Iruín, l’Advocacia de l’Estat no està legitimada per intervenir en el procés i la seva participació en el judici vulnera el dret a la tutela judicial efectiva i suposa una infracció del principi d’igualtat d’armes. La defensa de Serret considera que l’Advocacia no pot acusar per desobediència, ja que això no afecta la hisenda pública.
L’Advocacia de l’Estat, la fiscalia i l’acusació popular de Vox han rebutjat la pretensió de la defensa, al·legant que l’Estat es va sentir perjudicat per l’acció del Govern Puigdemont, del qual formava part Serret, i que aquest judici deriva del que es va fer al Tribunal Suprem contra la majoria de membres del Govern, on hi havia les mateixes tres acusacions que ara al TSJC. Els magistrats decidiran en sentència, cosa que ha provocat la protesta de la defensa.
