Sis mesos després de la dana al País Valencià, la zona zero es comença a recuperar. Als carrers de l’Horta Sud ja no hi ha fang, ni cotxes amuntegats, ni baixos inundats. Molts locals i habitatges s’han començat a reformar, hi ha negocis oberts, gent a les terrasses dels bars, però encara hi ha cases per reconstruir. Els veïns de Picanya i de Paiporta es troben entre el desànim per la lentitud de la burocràcia i les ganes de girar full. “La normalitat s’està recuperant prou de pressa i prou bé. Ho hem agafat en molta força”, explica Paco Mir, de Picanya, en declaracions a l’ACN. En canvi, per a José Espinosa “tot va massa lent”. Té el projecte per refer la seva casa, parcialment destruïda, però encara no ha obtingut els permisos.
La primera línia de cases al costat del barranc del Poio al seu pas per Picanya continuen força afectades. En una de les façanes es pot veure una marca en vermell on es llegeix “4,75”, l’alçada fins on va arribar l’aigua la tarda del 29 d’octubre de 2024. La imatge contrasta amb l’aparença de normalitat que hi ha pels carrers del poble. En alguns llocs encara se sent pudor de fang i residus, i els residents fan obres per rehabilitar els edificis. Al mateix temps quasi tots els locals comercials estan en funcionament i gairebé tots els baixos amb les persianes metàl·liques d’accés renovades.
José Epsinosa, que vivia al costat del torrent, explica que quan va veure que el barranc es desbordava va començar a treure aigua amb l’escombra, però en vista que cada cop pujava més el nivell, va decidir pujar al primer pis de la casa juntament amb la seva mare, de 90 anys. Quan l’aigua ja arribava al segon pis, amb un martell va fer un forat a la paret per sortir per l’altra banda.
La casa d’en José i de la seva mare ha quedat mig destruïda i és impossible habitar-la. La volen llançar a terra i construir-la de nou. El veí explica que el 10 d’abril passat van demanar el permís per enderrocar l’edifici, però l’ajuntament encara no els hi ha donat resposta. “Estem esperant a veure si s’afanyen els de l’ajuntament i comencem – amb les obres –”, assenyala mentre recorda que ja té tot el projecte constructiu fet.
“Portem sis mesos i encara no sabem res, tot va massa lent. Jo em veig sis mesos més amb la ma casa així”, lamenta Espinosa. “Papers cap amunt, papers cap avall”, resumeix en referència a la burocràcia. Ara viu a casa d’un familiar i té ganes de començar els treballs i tornar a casa seva. Per això, demana a les administracions públiques que “s’afanyen un poquet”. “El que volem és tornar ací”, afegeix.
Els veïns de Picanya poden signar una declaració autoresponsable per iniciar una reforma menor en els habitatges afectats per la dana, però els immobles que s’han de reconstruir sí que necessiten els permisos pertinents.
Falta mà d’obra
A l’altra banda del barranc, a la zona del nucli antic de Picanya, hi viu Paco Mir. Recorda que la seva casa va quedar “inhabitable”. Es va quedar sense mobles, electrodomèstics, roba; “es va perdre pràcticament tot”, indica. Mig any després, ha pogut netejar i fer de nou algunes parets, tot i que hi apareixen humitats amb freqüència. En cadascuna de les habitacions hi ha un deshumidificador que treu aigua a “quantitats bestials”, comenta.
Un dels problemes que es troben és que no hi ha mà d’obra suficient per fer totes les reformes i reconstruccions de la zona zero. “Ni obrers, ni llanterners, ni electricistes, està tothom igual”, assegura el Paco. De fet, ell ha de canviar la porta principal de la casa perquè està afectada, però encara no ha trobat ningú que li pugui fer.
Els veïns de Picanya també estan afectats pel que fa a les infraestructures de mobilitat. Troben a faltar el servei de metro, inoperatiu des de la riuada, per apropar-se a València, i només hi ha un pont transitable, dels cinc que hi havia a la població, a més del provisional que va construir l’UME.
“Hem atès el desastre des del desastre”
Des de l’Ajuntament de Picanya, el director de comunicació, Roberto Moraga, diu que han estat mesos “de molt de treball” i que ara entren en una “fase de reconstrucció”. Moraga insisteix que la situació que va deixar la dana era “imprevista”. “Com a societat i com a administració no estàvem preparats per afrontar aquest nivell de destrucció”, argumenta.
El portaveu explica que els treballadors del consistori van treballar els set dies a la setmana durant catorze hores diàries els tres primers mesos després de la barrancada. “Som l’administració que hem atès el desastre des del desastre”, assenyala. Les oficines de l’ajuntament també van quedar inoperatives, però, tot i això, “hem sigut l’administració més propera, la del govern central, la del govern autonòmic i la local”. “Intentem treballar perquè tot vagi tan ràpidament com sigui possible”, afirma el responsable de comunicació.
A l’espera de les ajudes de l’Estat
Gairebé tots els particulars i els negocis ja han rebut les ajudes econòmiques d’empreses particulars i de la Generalitat, però tots els entrevistats coincideixen a dir que les de l’Estat no arriben. La majoria també han rebut les aportacions del consorci d’asseguradores.
Paiporta, el municipi més afectat pels aiguats, també s’està recuperant. Un exemple és la barberia del José Manuel Arenas. Va reobrir vint dies després de la catàstrofe, quan encara ni tan sols havia pogut reformar el local. Va ser per “necessitat”, remarca.
El perruquer ha pogut aixecar la persiana en dos dels tres negocis que té al municipi gràcies als estalvis, a les ajudes d’empreses privades, així com als diners de la Generalitat i de l’ajuntament. El local l’han reformat “completament”, diu Arenas. Tot i això, encara hi ha humitats i mentre atenen la clientela, un paleta està enguixant la paret.
Un altre veí, Rafa Villamayor, just comença a descarregar material d’obra a la porta de casa seva per començar la reforma aquesta setmana. Explica que fins fa un mes no tenia subministrament elèctric, i per això no ha pogut començar els treballs abans. Assenyala la marca fins on va arribar l’aigua: “2,30 metres”, subratlla. “Un desastre”, resumeix. Des de llavors, viu a casa del seu nebot i dorm al sofà. Encara no ha rebut cap ajuda econòmica. “Espero que arribin ràpidament, perquè ens fa falta”, lamenta.
