La defensa de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i dels consellers legítims catalans, Jordi Turull i Josep Rull, condemnats pel delicte de sedició pel procés independentista, han demanat al Tribunal Suprem que els redueixi el temps d’inhabilitació al qual han estat condemnats, ja que no han pogut exercir com a diputats des que el Congrés els va suspendre quan estaven processats per rebel·lió.
Sànchez, Rull i Turull, igual que Oriol Junqueras i Raül Romeva, van ser elegits com a diputats en les passades eleccions generals del 28 d’abril. No obstant això, la Mesa de la cambra baixa els va suspendre el passat mes de juliol en aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim) quan es trobaven en presó provisional i eren jutjats pel delicte de rebel·lió, del qual els acusava la Fiscalia.
L’advocat Jordi Pina recull aquesta situació en l’escrit d’aclariment a la sentència pel procés i sol·licita a l’alt tribunal que expliqui si el temps en el qual aquests tres condemnats per sedició han estat sense poder exercir cap càrrec públic serà reduït del temps d’inhabilitació que se’ls ha imposat.
El lletrat explica en l’escrit que “a diferència del que passa amb l’exprés pronunciament sobre l’abonament de la presó preventiva a l’efecte de compliment de les penes de presó”, la sentència, que es va donar a conèixer el passat 14 d’octubre i que és ferma, “guarda silenci sobre la deducció del període de suspensió dels seus drets polítics” des de l’estiu.
La rebel·lió ha estat rebutjada per la sala
Així, recorda que “aquesta mesura cautelar” es basa en el delicte de rebel·lió “la concurrència de la qual ha estat rebutjada per la sala”, perquè finalment han estat condemnats per sedició a 12 anys de presó i els mateixos anys d’inhabilitació absoluta en el cas dels ex-membres del Govern català, i a nou anys de presó i el mateix temps pel que va ser líder de l’ANC.
En aquest sentit, afirma que la suspensió de càrrec públic “ha comportat una sensible limitació dels drets polítics com a diputats dels meus mandants durant un perllongat temps”, per la qual cosa veu lògic que aquest període ha de “descomptar-se proporcionalment” de la condemna d’inhabilitació.
El lletrat reconeix que la “suspensió cautelar” i la pena d’inhabilitació “són situacions jurídiques diferents formalment”, però, segons assenyala, “indiscutiblement comparteixen molt bona part del seu contingut aflictiu”. Per això considera que el temps que no han pogut exercir com a diputats del Congrés ha de ser deduït de la inhabilitació.
La defensa s’acull a l’article 58 del Codi Penal, que estableix que el temps a la presó provisional ha de ser restat de la pena imposada en la causa en què es va acordar la privació de llibertat, ja que els diputats suspesos de JxCat “han estat declarats innocents” del delicte de rebel·lió.
Altres escrits d’aclariments
Altres defenses dels 12 condemnats pel procés independentista a Catalunya també han presentat escrit d’aclariment a la sentència, com l’advocat de Junqueras i Romeva, que considera que el tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena no ha motivat prou la impugnació de mitjans de prova; o la defensa de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, que aniria relacionat amb l’atribució en un moment concret de la resolució de competències d’Educació, que llavors exercia la fugida a Escòcia Clara Ponsatí, segons informen fonts jurídiques.
L’acte d’aclariment és un tràmit amb el qual el tribunal pot esmenar errors o contestar els dubtes que les defenses i acusacions expressin sobre la sentència. Sense aquesta resolució, les parts no podran presentar els incidents de nul·litat, pas previ per poder acudir al Tribunal Constitucional i denunciar les possibles vulneracions de drets fonamentals.
La Junta Electoral Central rebutja que Junqueras tingui la credencial com a diputat del Parlament Europeu
D’altra banda, la Junta Electoral Central (JEC) ha rebutjat que el president d’ERC, Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó, tingui la credencial com a diputat del Parlament Europeu. Segons un acord de la JEC, per fer aquest tràmit ha d’acatar la Constitució en persona davant la Junta Electoral Central i no val presentar una acta notarial, tal com ha fet l’exvicepresident del Govern. La resolució cita l’article 224.2 de la LOREG i conclou que no es pot adquirir la condició de membre del Parlament Europeu fins que no hi un acatament de la Constitució. “Un acte que es de naturalesa personalíssima i que resulta indelegable”, afegeix la JEC.
