El president del Govern, Pedro Sánchez, ha posat aquest diumenge el Quebec com exemple per a Catalunya que “des de la política es poden trobar solucions polítiques per resoldre els conflictes”. “Des del respecte a la legalitat es pot trobar una solució per garantir la convivència”, ha afegit.
Sánchez s’ha expressat així en una roda de premsa conjunta amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, amb qui ha mantingut una trobada en el marc del viatge oficial que el president ha iniciat a Mont-real.
“Quan parlem de Catalunya falta empatia. Hi ha hagut durant massa anys un llenguatge gruixut, de confrontació i divisió. Cal reivindicar la legalitat, el diàleg: s’ha trobat a faltar l’empatia”, ha assegurat el líder de l’Executiu.
La província canadenca va ser reconeguda el 2006 pel Parlament com una nació dins del Canadà en un sentit social però no legal. A més, s’han realitzat dos referèndums d’independència, el 1980 i el 1995, en els quals es va obtenir el 40.5% i el 49,4% de vots en favor del ‘sí’.
Sánchez ha insistit que la via del diàleg és l’encertada posant de manifest que la Generalitat ha tornat a dialogar amb el Govern central després que l’última reunió es realitzés fa 7 anys.
“Aquesta mateixa setmana hem vist com a la Generalitat s’incorporarà a les comissions multilaterals. S’està produint alguna cosa important”, ha assegurat el president, per després afegir: “Creiem que la normalització institucional és una condició bàsica”.
Trudeau partidari del respecte a la llibertat d’expressió
El propi Trudeau també s’ha referit a la qüestió catalana, després de ser qüestionat sobre la seva postura en aquest tema. “És un assumpte intern d’Espanya: confio en un acord entre els diferents governs per poder avançar, de manera que es respecti l’estat de Dret, la llei i la llibertat d’expressió”, ha apuntat.
Preguntat sobre les declaracions de la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, que va parlar d’indultar als líders independentistes si ho sol·licitaven després de la sentència, Sánchez ha assegurat que comparteix aquesta postura però que “el Govern es pronuncia sobre realitats, i no sobre hipòtesis”.
